6-7-8/12/14. PORTBOU-BLANES

La nostra ruta.

6-7-8 Desembre, PORTBOU-BLANES

06-12-14. PORTBOU-CASTELLÓ D’AMPÚRIES, 72 QMS

 A les 07,46 agafàvem el MD que en un parell d’hores llargues, ens deixaria a PORTBOU. Només baixar del tren, el primer que hem notat ha sigut un fort vent, que durant els següents dies incrementaria la seva força.

Aquesta expedició la formàvem els socis de la UME Carme, Pedro, Josep i Jordi Vilajoan, i també els amics Mila, Jordi, Alfons, Laia i la Sol.

Només sortir de la estació, hem agafat la carretera que en pocs quilòmetres ens portaria a Llançà, on hem agafat el fantàstic Camí de Ronda que vorejant el mar, en portaria fins a El Port de la Selva.

Continuem i ens fiquem ja de ple al Parc Natural del Cap de Creus, un paratge sensacional, maquíssim, sempre envoltat pel mar. Pedalant per camins durs de fer, amb fortes pujades i relliscoses baixades, ja que te molta pedra solta.

Una trucada de l’Alfons ens ha evitat baixar a la Cala Tavallera, prevista de fer amb el trac que portàvem. Ens ha dit que el tram final era molt difícil i una mica perdedor, i com que hem començat tard (sortíem de Portbou a les 10,30), li hem fet cas i hem continuat cap a Cadaqués, seguint el GR92.

Tot i que segur que no tenia la dificultat de baixar i pujar la cala, deu ni do aquest tros. Ens ha fet baixar per un corriol molt tècnic, on només els cracs ha pogut seguir-lo muntats en bicicleta i després continuat ja per un tram molt millor, fins que a les 15,30 hem arribat a Cadaqués. Aquí hem fet un descans, i hem menjat alguna cosa. Tot i que portava menjar de casa, com que ens hem aturat davant d’una botiga de menjars fets, no he pogut evitar la temptació i m’he comprat quatre ous farcits, que estaven molt bons.

A les 16,00 hem reiniciat el camí. Hem baixat fins el port, continuant pedalant fins al final mateix, on comença el camí de terra que, seguint el gr 92, ens portaria a Roses. Per aquesta zona, com pràcticament durant tot el  camí, la tramuntana s’ha fer notar. El paisatge, fantàstic.

Aquí se’ns ha fet de nit, però hem tingut la sort de passar abans que es fes fosc i poder-les admirar, les cales Jòncols i Monjoi.

Hem arribat a Castelló d’Empúries a les 19,30, ja totalment fosc. Sort que ja ho teníem previst, i portàvem llums de sobres.

07-12-14, CASTELLÓ D’AMPÚRIES-PALAMÓS, 75 QMS

Hem sortit a les 08,30 del mati i ven aviat hem arribat fins a l’entrada als Aiguamolls de l’Empordà. Cada vegada que hem arribat aquí en bici, ens han prohibit el pas, amb l’argument que per culpa dels turistes dels càmpings que sovintegen a la vora, veuen obligats a prohibir el pas, però avui la guarda ha tingut un bon dia i ens ha deixat passar. Això si, no hem molestat per res a la fauna, hem passat amb molta calma, sense sorolls ni estridències.

A l’Escala hem fet un petit descans per menjar-nos els entrepans de l’esmorzar, amb un vent fortíssim, i hem seguit, ara pel Parc Natural del Montgrí i les Illes Medes. Hem travessat un bosc fantàstic i de seguida hem arribar a Torroella de Montgrí, on hem travessat el riu Ter, immens, i l’hem seguit pel seu marge dret, fins al final mateix, a la platja, on hem seguit per uns camins i arrossars, que ara per la dreta, ara per l’esquerra, ens han portat fins a Pals, on hem pres uns cafès a un bar del poble.

De Pals, aviat hem arribat a Palafrugell, on hem agafat la via verda del Tren Petit i que de seguida ens ha portat fins a la Platja la Fosca, on estava situat el nostre hotel.

08-12-14 PALAMÓS-BLANES, 63 QMS

Avui els comiats han sigut al mati, després de l’esmorzar, ja que uns quants companys s’han dirigit cap a Caldes de Malavella, mentre que la Carme, el Josep i jo hem continuat el nostre camí fins a Blanes.

La ruta ha començat seguint el Port de Palamós i continuant pels passeig marítims dels pobles que anàvem passant, com Sant Antoni de Calonge, Platja d’Aro, etc. Hem agafat a S’Agaró un camí de ronda que, com el de Llançà, ens ha permès pedalar molt a la vora de l’aigua.

El dia en un principi ha sigut assolellat i sense vent. Ja quasi arribant a Blanes, s’ha ennuvolat una mica.

A Sant Feliu de Guíxols hem fet l’últim cafè. Hem preguntat a la oficina de turisme si funcionava el vaixell que fa la ruta St Feliu- Tossa, però ens han dit que no, que només funciona els estius. Així que res, després del  cafè hem continuat. Aquest tram, de Sant Feliu fins a Blanes, ha sigut molt costerut. La carretera és un continu tobogan, però tobogans dels forts, on passàvem dels 4-5 metres sobre el nivell del mar, a quasi 200 en molt pocs quilòmetres, i això varies vegades, per lo que ha sigut un cansament espectacular, i més amb alforges plenes fins dalt.

Hem arribat a Blanes a les 14,00 i abans d’agafar el tren de tornada, hem fet un bon dinar de comiat i celebració per haver acabat aquesta sortida tant maca. En total han sigut 210 qms i 3500 m +.