22 i 23 Novembre 2014, GAVÀ-LES CASES D'ALCANAR

La nostra ruta.

22 i 23 de Novembre 2014, ST CLIMENT-GAVÀ-LES CASES. 190 qms en bicicleta de carretera.

Ja feia molt de temps que tenia pensat fer aquesta sortida, unir Sant Climent de Llobregat, amb Les Cases d’Alcanar, els meus dos llocs de residencia, en una sortida en bici d’un sol dia.

Lògicament, el primer que vaig fer és proposar-ho als meus companys de la BTTUME, ja que estava segur que a uns quants els entusiasmaria aquesta idea, i efectivament, aviat vam concretar un petit grupet que portaríem a terme aquest repte. A última hora, vam tenir la baixa del Cèsar, a causa d’una caiguda que va tenir unes setmanes enrere, el que va impossibilitar que podés participar.

Aquesta sortida era la més llarga que hem organitzat mai, així que teníem d’intentar tenir-ho tot ben lligat. En un primer moment, no vam fer esdeveniment, com fem habitualment quan proposem alguna sortida. Aquesta travessa no era apta per a tothom, així que només ho proposaria al nostre grup de socis de BTTUME. Per una banda, teníem d’evitar que vingués qui no podés fer-la sencera i després, per temes d’acondicionament a casa. La meva proposta era anar a dormir al nostre apartament, així que les possibilitats de dormir eren dues persones a la meva habitació com a màxim, dues a la dels llits petits, i un parell o tres màxim al menjador, entre el sofà i un matalàs que tenim de més a la habitació petita.

Lògicament, l’apartament era pensat en passar la nit, i cada un de nosaltres portaríem el nostre sac de dormir, perquè allà no tenim roba de llit per tanta gent. Jo, que al final vaig dormir al meu llit, també ho vaig fer dins el sac.

El segon tema era que per la llarga quilometrada que volíem fer, el més convenient seria fer-ho amb un cotxe de suport. Ho fem així quan portem a terme la Flama del Canigó i ens funciona molt be. El cotxe, a banda d’ajudar en qualsevol situació de caiguda, o cansament, també ens porta l’equipatge i molt important, ens serveix d’avituallament.

Ho vam parlar i de seguida es va oferir el Juanmi. La nostra idea en tot cas era portar un cotxe, però que poguéssim pedalar tots, però el Juanmi es va estimar més venir “de turisme”, com ha dit ell, sense bici.

Així que lligant-lo tot, va arribar el dia de la sortida,

Dissabte, dia 22 de Novembre 2014.

Vam quedar a la UME a les 06,45 del mati. Mitja hora abans, vaig sortir de casa ja sobre la bici, sense anar-hi amb el cotxe, per no fer-lo passar la nit a l’estació. En aquest trajecte, de casa a l’estació, vaig anar amb la motxilla ben carregada a l’esquena, amb el sac, roba de carrer, de recanvi, estris d’higiene, etc.

Al final, vam sortir a les 07,10. Érem el Josep Martínez, la Carme Cano, el Juan Arnaldos i jo, més com dic, el  Juanmi portant el cotxe.

Encara era fosc, així que vam engegar els fantàstics llums que portem i ens vam posar en marxa, agafant la carretera de Santa Creu de Calafell, en direcció Castelldefels. Poc després de començar la pedalada, vam passar per davant d’on viu el Cèsar, i el vam cridar, fent-li una salutació que no va escoltar, lògicament, perquè a aquelles hores encara estaria dormint. Era una manera de recordar-lo, ja que com he dit abans, no va poder venir per culpa d’una caiguda.

Pujant i baixant les Costes del Garraf se’ns va fer de dia. És curiós com aquesta carretera que coneixem tots de tota la vida com la de Les Costes del Garraf, oficialment es diu Carretera de Barcelona a Valls, segons els mapes de Via Michelin.  Aquesta carretera ja és una vella coneguda per mi, l’he fet moltes vegades, tant amb la bici de carretera últimament, com amb la de BTT ja fa uns quants anys.

Aquests primers quilòmetres, com sempre em passa, em vaig endarrerir respecte al grup, de manera que fins i tot el Josep va venir a pedalar amb mi una estona, per no deixar-me sol, separat de la resta. Després entro en calor i mantinc el ritme del grup, però sempre, d’entrada, em costa més.

Ens vam trobar per primera vegada amb el Juanmi a la benzinera que trobem poc abans d’arribar a Sitges, on vam poder omplir els bidons d’aigua. De seguida vam continuar, ja que de fet només portàvem 25 qms de pedalada.

Es curiós, però al poc de començar, quan portàvem això, 20 o 25 qms, entre mi ja calculava que portàvem el 10%, o el 20% més endavant, joc que em donava al·licients pensant amb el que ja teníem fet i del que ens quedava.

Preparats per la sortida. Estem a la estació RENFE de Gavà.

Sempre em passa, i imagino que a tothom, que en una llarga pedalada, o caminada quan feia el camí de Sant Jaume, per exemple, que busco imaginar situacions, per tal d’anar passant el temps i no adonar-me’n del que encara em queda.

Sitges va passar aviat i tot seguit ens vam tornar a aturar, aquesta vegada a Vilanova i la Geltrú, a menjar-nos xurros amb uns tallats a una xurreria que coneixem, a la que ja hem anat alguna altre vegada, quan hem fet sortides nocturnes per la zona del Garraf.

Uns bons xurros tot començant la sortida, estem a Vilanova.

Després vam anar passant els pobles costaners de Cubelles, Cunit, etc. Crèiem que la ruta seguiria en la seva totalitat aquesta carretera C31, però passat Calafell, el trac els va portar per l’interior, pels passeigs marítims, lluny de la carretera i molt més segurs, encara que aquest desviament ens allunyava del contacte amb el Juanmi, i això em preocupava, no sabia si aquest traçat seria llarg o curt. Però no, poc després, a l’alçada de Comar-ruga, vam tornar a la carretera, i poc després ens vam trobar un altre cop amb el Juanmi, a Creixell.

Esmorzant a Creixell.

Va ser curiós com, mentre estàvem aturats parlant amb ell per telèfon per tractar de localitzar-nos, va passar un cotxe pel nostre costat, que sortia d’un d’aquells carrers, el conductor del qual circulava parlant amb el mòbil, la dona no portava el cinturó cordat, i el nen petit, anava totalment lliure pel seient del darrere. Unes quantes infraccions sí que acumulava. Jo li vaig ensenyar la càmera, com volent dir-li que així no podia circular, i li va donar el telèfon a la dona.

A l’alçada d’Altafulla, quan ens quedaven uns 7-8 qms per arribar a Tarragona,  i també mentre creuàvem aquesta ciutat, ens van caure quatre gotes, que em feien témer que la pluja acabés fent-nos la punyeta, però no, per sort només van ser això, quatre gotetes de res.

El tram Tarragona – Cambrils potser va ser el pitjor, en el sentit que travessar Vila-Seca i Salou, va ser molt avorrit. Cambrils el vam passar per la seva part alta, lluny del mar, i passat aquest poble vam trucar al Juanmi, amb qui vam tornar a trobar-nos pocs quilòmetres després.

Aquestes trobades amb el Juanmi van anar molt be, trencàvem la rutina de la pedalada, fèiem petar la xerrada uns minuts, i lògicament, aprofitàvem per omplir d’aigua els bidons o menjar una mica de fruita.

Després de passar L’Hospitalet del Infant i el circuit de Calafat, a l’alçada de l’Ametlla de Mar la carretera, la n340 per la que vam circular des de l’alçada de Calafell, s’allunya de la costa i s’enfila una estona, fins arribar a l’alçada de la central nuclear de Vandellós.

Deixem el circuit de Calafat a la nostra esquerra, fins que uns quilòmetres més enllà passem per El Perelló i l’Ampolla, moment en que ja començo a notar aquella alegria de les bones sortides, de les molt difícils, quan comences a veure o intuir que estàs ja molt a la vora de la teva destinació.

Això si, aquest tram, des de l’Hospitalet fins el Perelló, tot el tros de la central nuclear, el vam passar pràcticament sols, sense cotxes ni els molt emprenyadors camions que ens passen moltes vegades massa a la vora nostra i que, més d’una vegada, el seu vent al passar-nos ens ha mogut una mica.

Aquí vam fer l’últim avituallament. Estàvem molt cansats, però ja ho teníem tant a la vora que el cansament i el mal de qualsevol cosa, no ho notàvem, ara venia allò que coneixem com a “subidón”, paraula espanyola que indica un augment bestial i quasi de sobte d’adrenalina, per estar a punt d’aconseguir alguna fita molt important. Aquí vam tornar a menjar fruita. Com veieu, durant el dia vam menjar els xurros a Vilanova i l’entrepà d’esmorzar a Creixell, però no ens vam aturar a dinar. Passàvem amb la fruita, alguns fruits secs o xocolata, el que ens  va permetre anar tirant força be, sense perdre massa temps.

Uns quilòmetres més enllà i passàvem l’Aldea, on l’endemà agafaríem el tren de tornada, agafant la nova carretera que ens evitat passar pel centre del poble,  i creuàvem el riu Ebre, amb tota la seva majestuositat i el gran significat emotiu que això significava. La l’havíem passat, ja estàvem a les seves terres, l’ambient ja m’era molt familiar, perquè a partir d’aquí, els estius vinc amb la bici, o sigui, ja em sentia a casa, tot i que faltaven quasi 30 qms.

Passat Amposta, i per evitar la n340 i els seus camions, dels que ja estàvem cansats, vam agafar la TV3408, una carretera local, que en 10 qms ens portava fins a Sant Carles de la Ràpita, en un tram sense cotxes i molt agradable.

Ja pràcticament estàvem a casa!!!

Vam passar pel passeig marítim i el tram nou que voreja la platja, inclosa una passarel·la de fusta que va per sobre de l’aigua durant uns metres, fins que finalment, després del far de Sant Carles, ens fiquem de nou a la n340 antiga, la original, la que passa pels càmping i urbanitzacions i que evita, fins a la fàbrica de ciment, coincidir de nou amb la n340 nova, i per tant, amb els  cotxes i camions que passen per ella.

Ja pràcticament estem. Passem la benzinera i en dos quilòmetres més ens trobem ja la desviació, a la nostra dreta, que ens entra a Les Cases d’Alcanar. Entràvem al poble a les 17,30, o sigui, poc més de 10 hores des de la nostra sortida de Gavà, a les 07,10 del mati.

En el moment de l'entrada a Les Cases d'Alcanar.

Estàvem desbordats d’alegria. Quan vam passar pel carrer Major i vam arribar a la plaça de davant l’església, on hi ha un pou, vam fer-nos algunes fotografies i ens vam abraçar de la alegria que teníem per haver-ho aconseguit. Avui havíem fet la distància més gran feta en un sol dia,  tots nosaltres, 190 qms. Jo uns quants més, ja que venia de St Climent de Llobregat, però clar, 7 més no tenen importància. Aquí lo gran ha sigut fer el que hem fet, venir a Les Cases des de Gavà.

Després de les abraçades, ens hem anat ja directes a l’apartament. Abans hem volgut reservar taula al restaurant El Faro, però l’hem trobat tancat.

Quan ens hem trobat amb el Juanmi, ja directament hem entrat a casa, i ens hem distribuït per habitacions. Jo m’he agafat la meva, el Josep i la Carme han agafat la d’on dorm el Gerard i el Juanmi i el Juan es situaven al menjador. El Juanmi s’ha portat fins i tot un matalàs i tots el sac de dormir, ja que allà no tenim roba de llit per tanta gent.

A Les Cases sempre m'espera aquesta roseta.

A partir d’aquí, dutxes, canvis de roba i ens hem anat a donar una volta pel poble, aprofitant el moment per reservar taula al Rest. Imar, ja que el Faro seguia tancat.

El sopar ha tingut la categoria que corresponia a una sortida així; hem demanat el menú de 20 euros, el qual constava de un pica-pica de primer, en el que entrava una cassola de mariscada, amb musclos, cloïsses, gambes, llagostins, cargols de mar, etc, i de segon fideuà i arròs caldós amb llagostins. Per beure, hem demanat un vi molt bo, el Viña Esmeralda, i bons postres.

Tot estava molt bo, i fins i tot la Carme ha demanat que li posessin en un taper la resta d’arròs i fideuà que ha quedat a la cassola, perquè ja no podíem més.

Sopant a Les Cases.

Lògicament, amb els estómacs tant plens, no podíem anar-nos a dormir, i hem anat a donar una altre volta pel poble. Per una banda hem anat fins a la actual biblioteca, i per l’altre fins al bar de copes que abans era restaurant, ja passat el poble, davant mateix de la platja. Allà ens hem pres unes tòniques el Juanmi i jo, i uns GT la resta.

Sobre les 00,00 ens posàvem a dormir i ven cert que ens hem adormit de seguida. Portàvem tal cansament, que tots hem caigut en un profund son dels angelets!!!

23-11-14

Després de la neteja general i recollida de tots els estris, sobre les 09,00 ens hem  anat a esmorzar a un dels forns del poble, ja amb les bicicletes. 

Esmorzar a Les Cases, abans de pedalar pel Delta.

 Hem fet un bon esmorzar, a base d’entrepà, cafè amb llet i suc de taronja, i seguidament ens hem anat cap a la zona del Delta. Hem passat Sant Carles un altre cop i ens hem dirigit per la carretereta que porta fins a Poblenou del Delta, i d’allà fins pràcticament la platja. Seguidament, hem agafat la carretera que porta fins a Els Muntells, travessant La Tancada, on per cert, hem pogut gaudir de la visió d’un munt de flamencs, més de cent, allà amuntegats, com donant-se calor i més endavant, a l’altre banda, dels bous que es crien en aquesta zona.

Els flamencs al Delta.

Seguidament hem fet un nou gir de 90 graus, i hem agafat l carretera que primer ens ha portat a Amposta i d’allà a l’Aldea, on, com deia abans, hem agafat el tren a les 13,36 en direcció St Vicens de Calders, on hem agafat el rodalies per anar a Gavà i no veure’ns obligats a anar fins a Barcelona i tornar enrere.