01-11-14, SANT CLIMENT-MONTSERRAT-SANT CLIMENT

01-11-14, SANT CLIMENT-VOLTA A MONTSERRAT-MONESTIR-SANT CLIMENT.

Aquesta vegada, vam proposar fer una sortida d'entrenament, de cara a la pròxima sortida que farem el dia 22 de Novembre, quan ens llancem a fer l'anomenada ULTRA BIKE Gavà-Les Cases d'Alcanar, així, buscant noms espectaculars!!!

Aquell dia seran vora 200 qms i cal fer entrenaments abans, per poder arribar al dia D el més entrenats possible.

Per tant i seguint també l'horari que caldrà fer aquell dia, ens vam trobar a les 07,30 del mati el Cèsar, el Miguel, el Juan Arnaldos i jo, a Viladecans. Concretament, vam quedar a la benzinera, ja que vaig aprofitar per inflar la roda davantera, la qual tenia un pel baixa i que posats a inflar-la, se'm va espatllar la vàlvula i la vaig haver de canviar, perquè ja era impossible inflar-la.

Vam seguir la carretera en direcció Martorell i al costat mateix del Pont del Diable, ens vam desviar camí d'Olesa de Montserrat. Aquest camí ja l'he fet altres vegades, amb la bici de carretera.

Passat Olesa i a l'alçada d l'aeri, ens vam desviar en direcció Collbató, fent aleshores 7 qms de pujada sostinguda, fins arribar a aquest poble. En aquell moment ja teníem gana, així que ens vam anar fins a un bar que hi ha a la plaça del poble, i ens vam menjar els nostres entrepans que portàvem per esmorzar.

De passada, també vam descansar, ja que el ritme que portàvem era potser més fort de l'habitual. Normal, amb els cracs que estiraven la sortida.!!

Després vam seguir en direcció al poble de El Bruc, també conegut en les nostres sortides, i vam continuar cap a Can Massana, amb trams de forta pujada. Durant aquesta pujada, em vaig caure dues vegades, per culpa que se'm va sortir la cadena, vaig fer dos “xupats de cadena”,que vol dir que se'm surt del pinyó gran, en direcció als radis, i lògicament, al posar-se fora dels pinyons automàticament deixa de pedalejar, la bici pràcticament s'atura del tot i al portar pedals automàtics, que a més els estreno avui, m'ha fet caure, perquè no vaig saber treure'ls a temps.

Aquests pedals els he posat de moment a la bici de carretera, perquè ajuden molt a la pedalada, fas més força amb menys esforç. En un futur, quan estigui ben acostumat a ells, els posaré també a la BTT, ja que podré mantenir les botes. Però ja dic, això ho faré quan estigui molt acostumat al seu ús.

A Can Massana ens trobem en una cruïlla,. Si anéssim recte, en direcció Manresa, acabaríem desviant-nos cap a la dreta, en direcció Marganell i Castellvell i el Vilar, però vam decidir agafar la desviació que cap a la dreta, ens porta primer a l'ermita de Sta Cecília i després al Monestir de Montserrat. En aquest tram, ens trobem una mena de tobogan, ja que ens trobem amb pujades i baixades constants, això si, sempre en una carretera ample i fàcil de seguir. L'únic perill d'aquest tros de carretera és que el sol està a l'altre banda, per lo que fa més fred i lo pitjor, el terra està moll encara de la rosada de la matinada, amb algun perill de relliscada si fem alguna frenada forta.

 Finalment, arribem al Monestir i podem comprovar les immenses cues de cotxes que es formen vora l'aparcament. És curiós, que amb lo car que resulta aparcar als llocs habilitats, la gent segueixi passant pel tub. Molts si, aparquen fora els límits de l'aparcament, però és igual, hi ha molta cua per entrar i trobar un petit forat.

Vam estar poquet davant el monestir, el suficient com per fer-nos algunes fotografies i de seguida vam continuar, perquè el tema era tornar fins a Gavà. En aquell moment portàvem 70 qms justos i encara ens faltava la tornada, això si, seria més curta, perquè en lloc de refer el camí fins aquell moment, vam baixar directament cap a Monistrol. A mi em va anar be un petit cotxe blanc que es va posar davant meu i que anava molt tranquil, de manera que em va permetre posar-me al seu darrera i anar baixant, ràpid però sense passar-me. Els meus companys, em van passar i ens vam trobar a la cruïlla de Monistrol.

D'aquí, ja direcció Gavà. De tant en tant ens preníem uns minuts de descans, perquè com he dit abans, el ritme d'avui ha sigut fort, amb poques aturades i descansos.

El pitjor d'aquesta sortida va ser una caiguda del Cèsar, ja passat Martorell i abans de St Andreu de la Barca. Es va donar un cop bastant fort al cap i a les espatlles. Estava estabornit, així que el vaig fer seure a la parada de l'autobús i vaig trucar al 112 perquè vinguessin a veure'l.

Vaig tenir una decepció amb la companyia que teòricament vetlla per nosaltres de la Federació Catalana de Ciclisme, ja que segons em van dir quan els vaig trucar, només venen a veure al accidentat quan participa en una prova o sortida organitzada per la pròpia FCC, però no si és una sortida d'una altre mena.

L'ambulància el va recollir i el va portar a l'hospital de Martorell, mentre nosaltres vam portar la bici a una botiga que havia al costat mateix, perquè la guardessin fins que l'anéssim a recollir.

Mentre, vaig anar a casa a deixar la meva bici, agafar el meu cotxe i anar, primer a recollir-li la bici i després a recollir-lo a ell a l'hospital. Vaig estar amb ell una hora llarga, fins que sobre les 20,00 li van donar l'alta.

Estava una mica despistat, però sense importància.

El vaig portar fins a casa seva.