11-04-15 COLLSEROLADA II

11-04-15 COLLSEROLADA II

Avui el Josep Martínez ha tornat a organitzar una sortida per Collserola, el parc natural que dóna oxigen a Barcelona i que coneix a la perfecció. Ens hem trobat a les 09,00 a la plaça Karl Marx, i deu ni do la quantitat de pren aquest lloc com a punt d’entrada al parc. Mentre esperava que arribés la gent, han passat molts ciclistes pel meu costat, camí de la muntanya.

Avui hem participat el mateix Josep Martínez, el Josep Pedret, la Maria Rosa Marin, la Sol i jo.

Hem deixat els cotxes al carrer Camí de Sant Llàtzer, i l’hem seguit ja en bici cap amunt, on de seguida hem agafat un camí de terra que va pujant, també amb el mateix nom.

Ara ja, seguint camins alguns més estrets i altres més amples, com també, amb més o menys desnivell, hem anat tirant amunt fins que hem arribat a la Font Groga, on he omplert el meu bidó d’aigua.

M’ha agradat que uns centenars de metres abans, m’he trobat amb un company, el Josep Maria, a qui no veia des de una sortida, Ripoll-Girona on arribant a Olot, va caure i es va trencar el colze. Em vaig quedar amb ell per acompanyar-lo al hospital i tornar cap a Barcelona. És molt amic del Jordi Puiggròs i l’he preguntat per ell.

Després de la Font Groga hem agafat un camí que no coneixia, preciós, una mena de trialera que es podia baixar força be i que fins i tot ens ha obligat a pedalar durant una estona pel mig mateix d’una riera enfangada, però molt divertida.

Poc després hem arribat a Sant Medi, on ens hem fet una fotografia i ens hem posat en marxa immediatament, continuant en direcció Sant Cugat, fins que passat el restaurant-masia Con Borrell, ens hem desviat a la dreta, per anar fins a Can Coll, una mena de berenador del tipus de Les Planes, on la gent es pot fer la seva carn a la brasa o, com en el nostre cas, portar-nos ens nostres entrepans.

Aquí hem esmorzat i a continuació hem continuat, fent una mena de volta circular, tornant cap els cotxes seguint molt a la vora el Torrent de Can Coll, també en una última part de pujada, fins que hem coronat de nou i per última vegada, ja que a partir d’aquell moment ja hem gaudit d’una bona baixada, fins el punt de sortida.