28-03-15 CINGLES DE BERTÍ

28-03-15 CINGLES DE BERTÍ

Havia quedat amb els companys que ens trobaríem a la estació de Sants, com quasi sempre que comencem una sortida, però em vaig despertar una mica tard i entre preparar-me l'esmorzar i treure al gos, se'm va fer tard, així que vaig decidir anar fins a la població d'arribada de la ruta d'avui, La Garriga, en cotxe.
Altre companys van fer igual, així que finalment, ens vam trobar sobre les nou, la Carme, el Josep Martínez, el Josep Bolaño, el Joan, el Quim i jo. De fet, és més còmode i pràctic, perquè pots guardar-te roba seca per canviar-te quan acabes la ruta i no has d'estar pendent dels trens.
Un cop vam deixar els cotxes i fer algun cafè, a les 09,26 vam agafar el rodalies que ens portaria a la població on començava la ruta, St Marti de Centelles. En aquest tren, que és el que jo hauria d'haver agafat a Sants, venien la resta de companys, la Rosa, el Martin i el Jorge.
Vaig tramitar les assegurances al bar de la estació de Sant Martí mentre alguns prenien uns cafès i vaig enviar la informació a la federació. Així tots estem assegurats i podem començar la pedalada tranquils.
Eren les 10 en punt quan vam començar a pedalar, i molt aviat ja ens vam enfilar per camins amb molta pendent. La ruta s'enfilava perquè la nostra destinació eren els Cingles de Bertí, i això queda força amunt. En realitat, si mires els metres de desnivell tampoc son tants, però es que es fan amb molt pocs quilòmetres, d'aquí ve la dificultat extrema d'aquesta pujada. Crec fins i tot que és una mica més bèstia que el Rat Penat, perquè és més estona pujant al límit de les meves forces. De fet, el Rat Penat les últimes vegades el vaig pujar seguit, sense aturar-me i avui he parat a descansar i agafar aire algunes vegades.
Ens vam quedar endarrerits el Josep Bolaño i jo, mentre que la resta va pujar millor. A mi em van agafar mal a les cames al poc de començar. Segons em va dir la Carme dinant, vam tenir rampes del 18%, però jo en recordo una que fa una corba a l'esquerra, que puja més, segur, és clavada a una del Rat Penat.
Sort que aquesta pujada la vam fer en una hora aproximadament, dins el temps previst pel Martin, que és qui va preparar la ruta, fent algunes prèvies per assegurar-se el camí.

Això si, la recompensa arriba dalt, quan pots admirar el paisatge des de dalt els cingles. Es veu tot el congost, els Pirineus, el Tagamanet, i es pedala a la vora del precipici, tant ajustat que el mateix Martin ens va aconsellar deixar-nos una distància d’uns cinc metres entre cada un de nosaltres, per evitar ensurts si algú s’aturava de forma sobtada.

A partir de coronar els cingles, el que ve és un tobogan, un puja un puja i baixa pel mig del bosc, una ruta impressionat de maca,  anant per estrets camins, esquivant pins i matolls de tota mena.

La nostra primera destinació fou el Castell de la Closca, on per cert, venint per la nostra ruta, s’arriba de baixada. Aquí ens hi vam estar una bona estona, perquè ens vam menjar els entrepans de l’esmorzar.

Després vam seguir, ja en plena baixada, fins arribar al Puiggraciós i la seva ermita, on també ens hi vam estar una estona.

A partir d’aquí, en Quim i jo vam continuar cap a La Garriga per la ruta 2 que havia preparat el Martin, més fàcil i ràpida que per la ruta 1, per la que van anar la resta.

Sent fàcil, deu ni do la baixada. Es fa per una mena de torrentera, esquivant en tot moment tota mena de reguerots i forats, on havíem de prendre precaucions de no caure-hi dins.

Sobre les 14,00 vam arribar a La Garriga, i ens vam dirigir cap a la plaça, on davant de l’església hi ha el bar La Plaça, lloc conegut pel Quim i on ens vam quedar a dinar, perquè a més, vam poder guardar les bicis dins.