26-04-15 HORTA DE SANT JOAN-TORTOSA

26-04-15 HORTA SANT JOAN-TORTOSA

Coincidint en que per aquestes dates es celebrava una prova multitudinària a Sariñena, com és la MARATON MONEGROS, a la que una part del nostre equip anava, vam preparar aquesta altre sortida, de evolució fàcil, per la resta de la gent que volgués participar.

De fet, la nostra idea era agafar el tren fins a Tortosa, i allà que ens recollís un micro bus d’una empresa de la zona que es dedica a pujar i baixar persones per la Via Verda. Teníem tancat un primer bus, de vuit persones, i quan estàvem buscant gent pel segon, aleshores la cosa es va multiplicar. Es van apuntar familiars i amics de gent que ja estava apuntada, atenent al avís que aquesta sortida era fàcil i apta per a quasi tothom.

Així les coses, al final em vaig posar en contacte amb l’empresa d’autocars que fa coses per nosaltres, RAVIGO, i vam contractar els seus serveis. Com que la cosa anava creixent, vam demanar l’autocar de 60 places, que anul·lessin 20 seients i en deixessin per tant només 40, per poder posar bicis en el seu lloc, més la bodega, més el remolc. Així ho hem fet altres vegades i ens assegurem que hi càpiguen totes les bicis.

La nit d’abans, vaig anar a la base de l’autocar a deixar la meva bici, i poder comprovar personalment quin autocar ens posaven i assegurar-me que també posarien el remolc.

Es que 35 bicis ocupen molt espai i ens hem d’assegurar.

Arribat el dia, vaig presentar-me al lloc de sortida a les 06,30 del mati. El primer que esperava era el Manuel, però en un moment de seguida va començar a arribar la gent, carregades amb les seves bicis i equipatges. L’avantatge d’anar en autocar és que pots portar roba de recanvi, per exemple, i deixar-la al vehicle, per canviar-te un cop has acabat la sortida.

vam arribar a Horta St Joan sobre les 09,30 i abans de res vam seure als bars de la plaça, a menjar-nos l’esmorzar, fer visites al servei, omplir els bidons d’aigua, etc.

Mentre esmorzàvem, va venir la xaranga del poble, i ens va donar la benvinguda, tocant al nostre costat.

Passades les 10 ens vam posar en marxa, fent una primera parada per visitar LO PAROT, una olivera que diuen te 2000 anys de vida. No se si serà veritat, però és molt gran.

Aquí ens vam fer la primera fotografia de tot el grup.

Vam tenir la sort en aquesta sortida que ens acompanyés molta gent jove. Les filles de la Imma, Mila, Moltse i Ester, amb l’amic d’aquesta última, van reduir ostensiblement la mitja d’edat de tot el grup. És un goig veure que la gent jove, també participa d’activitats dels pares i a més amb ganes i orgull.

Seguidament ja ens vam ficar dins la Via Verda de la Terra Alta, a l’alçada de l’antiga estació de Horta de Sant Joan.

Era bonic veure aquella gran filera de 35 bicicletes, que semblava que no s’acabava mai.

Aviat van arribar els primers túnels i això va ser molt divertit i aventurer per la gent que no ho coneixia.

Què fàcil és de vegades transportar-nos a quan érem petits, amb lo que vam gaudir anant en bici pels túnels i il·luminant-nos amb els nostres llums!!!

A Bot vam fer el primer reagrupament. Ens faltaven els dos nanos joves que lògicament, no els avises a temps i s’embalen via verda avall.

Passant els túnels, la gent cridava i xiulava, gaudien com petits, se’ls veia feliços.

Després de passar-ne uns quants, vam arribar al Santuari de la Fontcalda, on el Miguel va tenir la mala sort de caure i fer-se una bona rascada a la cama i braç dret. Aquí vam fer-nos moltes fotografies, però al marxar travessant el riu vaig relliscar i vaig caure-hi al mig mateix, amb la bici, i em vaig mullar tot!! Per sort, no em vaig fer mal, però la roba va quedar tota xopa. Sort del ens Juan, que em va deixar una samarreta seca!!!

Davant de l’antiga estació de Benifallet ens vam aturar una petita estona, perquè la gent podés anar al servei i tornar a agrupar-nos, ja que la estació d’on dinaríem només estava cinc quilòmetres més endavant i calia anar agrupats, perquè ningú s’ho passés de llarg.

Vèiem que per darrera nostra s’acostava una negror que ens feia presagiar forta pluja, i la meva intenció era intentar arribar al restaurant abans que ens enxampés, però no va poder ser possible.

Quan va començar a ploure, les gotes eren gegants, el que em feia témer el pitjor, com així va ser.

Ens vam quedar xops de tot. Fins i tot vaig demanar a la gent que es quedés sota un pont, per guarir-se de la pluja, mentre l’Antonio i jo vam continuar, per esbrinar si faltava poc per l’alberg on dinaríem. Però plovia tant que també nosaltres ens vam aturar sota una casa, a l’espera que deixés de ploure o si més no, afluixés una mica.

Ens quedaven pocs metres, així que quan va afluixar, vam avisar la gent que vingués i vam seguir cap el restaurant. Ara plovia però no intensament, així que ens vam decidir a fer el curt desplaçament.

Vam arribar al restaurant molt be d’hora, a les 14,00 i de seguida vam començar a dinar, ja que dies abans ens havíem posat d’acord amb el menú. Desplaçar 35 persones i no tenir preparat el dinar, és sinònim de o no podem dinar, o ens triguen hores en servir-nos a tots, lògicament.

Mentre dinàvem el cel es  va tornar a obrir, i semblava que el perill de pluja havia passat. Però, l’Elvira em va enviar un washapp  per dir-me que les previsions eren de fortes pluges a la zona de Tarragona, a mitja tarda, amb possibilitats de 30 litres en pocs minuts.

Realment no ho semblava, perquè el cel estava força obert.

Passades les 16,00 ens vam tornar a posar en marxa. Només faltaven 15 qms i semblava que els faríem be, però clar, portàvem gent poc entrenada i a algunes persones els va costar molt, de manera que ens vam endarrerir molt fins que finalment vam arribar a l’autocar, quasi a les 19,00.

Va ser a partir d’aquell moment, ja per sort dins l’autocar, que va començar a ploure de tal manera, que el mateix conductor es va aturar a una àrea de servei a netejar el vidre i ens deia que si la cosa continuava així, s’hauria d’aturar de nou a esperar que passés la tempesta.

Per sort, la cosa va afluixar, sense deixar de ploure. Vam arribar a Gavà passades les 21,30, sempre en pluja i el temps emprat en treure les bicis i muntar-la al cotxe, va servir per tornar a mullar-nos de ple.

En fi, això si, una gran aventura el que tot tothom s’ho va passar molt be.