03-05-15 MONTSERRAT-GAVÀ

03-05-15 MONTSERRAT-MARTORELL-ST BOI-GAVÀ

A l’anada ens vam posar d’acord ben aviat; per la tornada, els horaris i alguns retards ens van fer acomiadar la sortida a partir de Martorell, per compromisos familiars.

El tema d’aquesta sortida era fer una cosa nova, sortir de Montserrat i anar venint.

No obstant vam estar a punt de no aconseguir-ho, perquè justament ahir diumenge els FFGG celebraven una vaga i el cremallera no funcionaria a partir de les 10,00. Sort que nosaltres vam sortir aviat i érem a la estació de Monistrol a les 08,45, just a temps d’agafar el penúltim cremallera del dia.

Vam arribar a la zona del Monestir sobre les 09,15 i el primer que vam fer va ser anar a esmorzar els nostres entrepans. El bar La Plaça estava tancat, així que vam haver d’anar al self Service, molt més car, però l’únic obert en aquell moment. Una coca cola val 2,80 eur!

Després d’algunes fotografies, ens vam posar en marxa, seguint el pla previst. Després de la Font dels Monjos, vam agafar un camí que surt a l’esquerra i que ens porta, fent una volta però per camins de terra, fins a Monistrol. Molt més divertit que baixar per la carretera, i menys perillós, tot i que te algun desnivell important i alguna corba tancada que fa extremer les precaucions.

A Monistrol vam fer una volteta pel poble, passant pels seus carrers estrets, tenint sempre damunt nostre la muntanya màgica de Montserrat. Alguna foto més i travessem el Llobregat, ara per anar a buscar el Camí Fluvial de Monistrol, un camí fantàstic que segueix el Llobregat per la seva marge esquerrana, on els arbres i exuberant vegetació et dóna la sensació d’estar pedalant pel mig de la selva. Ahir feia dies que no plovia i el terra estava força be, però quan ha plogut amb certa intensitat, aquest camí es transforma en una autèntica demostració d’equilibri, intentant esquivar els continus bassals d’aigua. Aquest és el camí de La Puda, i poc després de passar per l’alçada de l’aeri, comença a enfilar-se amb força intensitat, tot i que en aquest sentit és més fàcil que en sentit contrari, molt més enfilat.

A aquelles hores estava fent una calor molt intensa i va causar estralls en la nostra resistència. Ja a l’altre banda de la Puda, un antic hotel-balneari de principis de segle XX, ara totalment en runes i que no vam poder visitar gràcies a uns simpàtics gossos que el vigilen, vam travessar la carretera i ens van tocar uns quants quilòmetres d’asfalt, molt durs i perillosos.

Passat Olesa esperava arribar aviat a la desviació del camí de terra que sempre agafem quan fem aquest camí a la inversa, però malauradament estava tancat i no vam poder accedir-hi, així que vam continuar una estona més pedalant per l’asfalt, fins que passat el pont sobre la riera vam poder incorporar-nos.

Alguns ja teníem decidit acabar la nostra pedalada a Martorell, i a l’alçada del Pont del Diable ens vam anar a agafar el tren a la estació de Martorell-Vila, on vam arribar cinc minuts abans que arribés el tren.