02-04-11
avui hem fet una sortida que teníem preparada des de fa setmanes, pujar a Montserrat per la banda del darrere de la muntanya.
Això significava, fer l'aproximació al punt de sortida, en tren.
Així que a primera a hora, concretament a les 05,45 h, ens ha saltat el despertador. Hem sortit de casa passades les 06,30, i hem anat amb el temps tant just, que finalment, hem perdut el pren previst, que sortia de St. Boi, a les 06,54 h.
Tot i així, el matí l'hem començat “mogut”, perquè el que no ens ha passat mai, i son molts els cops que hem muntat el porta bicicletes del cotxe, just arribar a St. Boi, hem tingut que aturar el cotxe, per tancar be la porta del maleter, uns segons que hem perdut, preciosos.
Després, ja a l'estació, ens ha costat molt saber com treure els bitllets de la màquina automàtica. No sabíem ni a quina zona anàvem, (ells ffcc fan com els rodalies, que el preu del bitllet es marca segons la llunyania de la destinació, i aquesta es concreta amb un número de zona). També, volia pagar amb la targeta de crèdit, però aleshores no recordava el número de la contrasenya.
Finalment, ja amb els bitllets a la ma, pugem corrents les escales, mentre sentim que arriba el tren, però quan arribem a l'andana, veiem que no es aquella, que estem a l'andana 1, i el tren està a la 2. A córrer cap a la 2, però finalment, quan estem a punt d'arribar-hi, el tren comença la seva marxa, amb la conseqüent frustració per la nostra banda, perquè aquella pèrdua significava una hora d'espera.
Tot i així, menys mal que l'hem perdut, perquè en aquell moment que ens sentíem tant malament per haver-lo perdut, me'n adono que havia perdut el moneder, amb 50 euros, totes les targetes i tots els carnets d'identificació.
Torno enrere, a veure si està per la banda de les taquilles, però d'entrada no podia accedir-hi, perquè ja havia validat el bitllet. Torna a validar-ho, (com si fos la sortida), el que significava que ja no podria tornar a utilitzar-lo per entrar (i que si no trobava el moneder, tampoc tenia diners per comprar-ne un altre). Tot pegues....
Res, que miro per tot arreu, i res. Mentre tant, han baixat persones d'un tren que ha arribat, i n'han arribat d'altres del carrer, per lo que lo primer que he pensat es que algú se'l ha trobat i clar, no ha dit res i se'l ha quedat.
Per tornar a l'andana on era el Gerard, com que ja no tenia un bitllet vàlid, m'he hagut de colar, passant per sota les portes, reptant, com un jeta qualsevol.
Sort que mentre estava repassant la zona, el Gerard m'ha cridat, i m'ha dit que l'havia trobat. Simplement, el moneder estava a la banda alta de les escales mecàniques, a la zona on les escales desapareixen per fer el camí de tornada. Menys mal, que el moneder s'ha quedat allà, encallat, sense traspassar aquella zona.
I finalment, menys mal també que hem perdut el tren, perquè si l'haguéssim agafat, aleshores si que el podria haver donat per perdut del tot. Dins d'aquest període negre, també m'ha passat que se'm ha trencat una vareta de les olleres. Es a dir, algú m'ha fet alguna mena de vudú? Que cabrons....
O sigui, que en trenta minuts, o menys, ens ha passat:
- ens hem d'aturar a tancar be el maleter, cosa que no ens ha passat MAI
- no sabia el número de la targeta de crèdit, ni la zona, tot nervis
- perdem el tren per uns quants segons
- perdem (d'entrada) el moneder.
- Se'm trenca la vareta de les olleres.
I finalment, l'angelet que ens acompanya:
Al perdre el tren, ens n'adonem que havíem perdut el moneder, ens posem a buscar-lo i el trobem.
En fi, ja amb el moneder a la ma, ens disposem a passar una hora, a l'espera del següent tren.
A l'hora prevista, en aquest cas les 07,54 h, arriba, i ens posem en marxa.
Quasi una hora després, arribem a l'estació de Castellbell i el Vilar, i ens disposem a posar-nos en marxa. Següent problema, se'ns espatlla el complement que agafa la màquina de filmar, al manillar de la bicicleta. Solució, traiem la màquina nova del Gerard, i posem la normal, la que sempre m'emporto, perquè te un forat justament per la mateixa aplicació.
A l'estació de Castellbell li pregunto a un home per on podem assolir la carretera que veiem allà dalt, però que no sabem com accedir-hi, i l'home, molt amablement, ens ho explica.
Seguim per la carretera, ara si, seguint el nostre pla, fins que accedim, a ma dreta, a la desviació prevista, un camí de terra que s'enfila la tira. El Gerard deia que segurament no era millor que lo del Rat Penat de l'altre dia.
Els primers minuts, de forta pujada, havent d'aturar-nos diverses vegades a agafar aire. També aquest es un camí amb molta pedra, amb molts forats i reguerons, que dificulten una pedalada eficient. També, moltes cruïlles i cap cartell, ens han fet dubtar molt. Sort que portàvem un mapa que vaig treure de Internet, que en prou feines ens ajudava. Per què, la gent d'aquestes contrades, no s'ho “curra” una mica, i posa cartells i senyals indicatives del camí correcte?.
Finalment, aquest camí ens ha deixat a la carretera BV1122, i d'aquí, ràpidament hem arribat a St. Cristòfol, una bonica i petitíssima població, (48 habitants l'any 2006) depenent de Castellbell, i que te una ermita del segle XI molt ben restaurada. Hem aprofitat per omplir els bidons d'aigua, que en un dia com el d'avui, amb tanta calor, anàvem exhaurint l'aigua que portàvem de casa.
Aquí ens hem anat guiant per els mapes casolans que portava. Ens ha ajudat molt que tots els carrers d'aquest petit nucli, tenien marcat el nom, així que se'ns ha fet fàcil, seguir el camí.
Ja fora de la població, el camí es transforma en un agradable camí de terra, sempre en pujada, però amb desnivells assequibles.
comprovant els mapes
Feia tanta calor, que en un moment donat ens hem aturat a treure'ns la samarreta tèrmica, i substituir-la per un altre, d'estiu. Jo fins i tot m'he tret la jaqueta, encara que poc després me l'he tornat a posar, perquè feia un aire fresc que em molestava. També ens ha anat be aquesta aturada, per deixar passar un pesat que se'ns havia acoblat per la cara.
Sobre les 12,00, hem arribat a l'ermita de Santa Cecília de Montserrat, on no hi havia anat mai. Molt maca. En aquest lloc, aprofitant les instal·lacions d'un refugi, ens hem aturat a esmorzar. Ens hem comprat tres llaunes d'acuarius i una ampolla d'aigua de 1,5 litres. I allà, en una taula, ens hem instal·lat per menjar-nos els entrepans que portàvem de casa.
Les vistes, des d'aquest lloc, excepcionals.
L'ermita de Santa Cecília de Montserrat.
A partir d'aquí, tot molt fàcil. Ens hem incorporat a la carretera BP 1103, que en una excepcional i relaxada baixada, ens ha portat primer a la zona de l'aparcament, i després, a la plaça del Monestir. Eren les 13,00 h, quan arribàvem al Monestir de Montserrat.
ja hem arribat
La idea original nostra era, després de Montserrat, baixar a Monistrol i anar tornant a St. Climent, per el mateix camí que vam emprar per arribar fins aquí fa unes setmanes, però ens ho hem pensat millor, i hem decidit donar per acabada la sortida a Monistrol, perquè avui tenim el sopar de la celebració de l'aniversari del Gerard en som 8, per lo que tampoc era qüestió d'arribar a les 18,00 a casa. Tot i així, agafant el tren de les 13,24, hem arribat a casa sobre les 15,00 hores aproximadament.
Una bona sortida, potser una mica curta, però intensa i dura al principi (i més dura encara més al principi).
En total avui hem fet 33 quilòmetres. Amb aquestes rodes, porto 1547 qms i amb aquesta bicicleta, 2856.
l'entrenament per fer la travessa de la via verda OJOS NEGROS, segueix el seu camí.
fins la propera!!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada