20-04-11, 4art dia de ruta: JÉRICA-TORRALBA

DIA 20-04-11

QUART DIA DE RUTA

JÉRICA – TORRALBA DEL PINAR, 27,00 qms

Sortint de Jérica

Les previsions meteorològiques no eren gens optimistes. Per exemple, en una consulta que vaig fer ahir al vespre sobre el temps que ens podria fer avui, sobre aquesta zona pronosticaven un 100% de possibilitats de pluja.

Així que quan ens hem aixecat, he mirat la manera de protegir l’ordinador. L’he posat dins de cinc bosses de plàstic (la bossa del lavabo, la de la roba per netejar del propi hotel, les dues de les compres que van fer l’altre dia en una benzinera, i la gran, que ja la portàvem de casa. Tot i això, a banda de portar-lo sempre, dins d’un sobre de bombolles.

També, a l’hora de fer les alforges, hem posat d’alt de tot, en una l’impermeable, i en l’altre la jaqueta de primavera, per si ens feia massa fred, poder posar-la sobre la que portàvem posada. I també a ma, els guants de plàstic que vam agafar de la benzinera l’altre dia, pensant en que si plovia, millor posar-nos-els, per evitar patir fred als dits.

Amb totes aquestes previsions, i després de donar bon compliment a l’esplèndid esmorzar (esplèndid i barat) que ens ha preparat l’hotel, a les 09,10 h del matí ens hem posat en marxa, lògicament, sempre després de la habitual salutació a la càmera de vídeo.

Hem tingut sort, perquè per tornar cap a Caudiel, no ha calgut agafar el mateix camí que ahir per venir. Diguem que ahir, per arribar a l’hotel, vam donar tota la volta a Jérica, de manera que avui només mancava tancar el cercle i trobar-nos amb la mateixa carretera, aquest cop en sentit contrari al d’ahir.

Ven aviat hem arribat a Caudiel, tot i la pujada que representava arribar des de Jérica, i a l’entrada mateix ja hem agafat el carrer que ens van indicar ahir, per anar a trobar la carretera que ens portaria a Torralba.

Només sortir del poble, hem vist l’esperat cartell que ens indicava el camí cap el poble. Torralba estava només a 21 qms, o sigui que moral dalt de tot, perquè realment ens faltava poc per assolir el nostre objectiu final, que era arribar a Torralba del Pinar, des de Monreal i Ojos Negros.

A més, tot i les previsions, el temps era bastant bo, tenint fins i tot un bon sol que ens ha acompanyat molta estona. Després hem tingut estones de sol i estones de núvols, però res de pluja, lo que ens ha ajudat a tirar força be.

 Higueras

Als 10 qms de Caudiel, quasi sempre en pujada, però assequible, entrem a Higueras, nom que com el del poble següent, Pavías, havia escoltat moltes vegades parlar-ne a la mama, però que mai havia visitat. Higueras es un poble molt petit, potser fins i tot més que Torralba. Està situat al costat d’un barranc ple d’arbres fruités, envoltat també per innumerables ocells, que en aquell moment ens han rebut amb els seus cants, com saludant el nostre pas per les seves terres. El pas del net i del bes net, de l’avi Alejandro, així, en castellà, com es deia ell, fill de Torralba, i qui, d’alguna manera, com també de la mama, ens han portat fins aquí.

Pocs quilòmetres després, hem passat per Pavías, on ens hem comprat uns refrescs al bar del poble, per reposar forces i descansar una mica.

 Pavias

A partir d’aquí, quan ja només ens faltaven 8 qms, comença una pujada constant, encara que també l’hem agafat força be. No obstant, potser ha sigut el dia que més estona hem pedalat amb el plat 1.

I quan ja només faltaven uns 3 qms, hem agafat la baixada final, forta, fins que de cop, com sortint del no res, apareix el poble, Torralba. Per fi hem arribat, després d’uns 240 qms, des que vam començar a Monreal del Campo, el passat diumenge, fins avui, pedalant per la via verda de Los Ojos Negros.

 Ja arribem a Torralba

 i que quedi constància gràfica

A casa de la Nati, ja ens estava esperant l’Elvira, la pròpia Nati, la Ascensión, i unes senyores que aprofitaven el dia per rebre a la perruquera, que es desplaça al poble a pentinar les senyores que s’apuntin.

Després de dutxar-nos, la Nati ens ha preparat una magnífica paella, amb la que hem acomiadat aquesta bona sortida que hem fet en bicicleta. El Gerard i jo ens ho hem passat de conya. Ja estem pensant amb la sortida del proper estiu, a seguir la nostra Via de la Plata.

 una gran paella, si senyor!!

Adéu, Torralba, fins la propera!!!

Molt bona sortida i molt contents d’haver-la fet.