Dia 19-04-11
TERCER DIA DE RUTA:
LA PUEBLA DE VALVERDE – JÉRICA, 70,0 QMS
Avui l’esmorzar (inclòs en el preu de l’habitació) ens guardava una agradable sorpresa; croissant, un panet, margarina, mel, suc de taronja, i melmelada de préssec per farcir el pa. També, taronjada i cafès. El Gerard, llet amb cola cao. Molt bo i molt complet, suficient com per posar-nos a fer la ruta prevista, amb l’estómac ple.
Seguint les instruccions del propietari de l’hotel, per arribar a la via verda hem seguit un camí que sortia directament des de darrera de l’edifici. L’hem trobat de seguida, això si, hem tingut que passar per sobre les vies del tren, ja que no hi havia un accés directe. Tot plegat, ha sigut fàcil i gens arriscat.
un bon prat
Així que a partir d’aquell moment, ja ens trobàvem un altre cop dins la via verda, en direcció sud. A partir d’aquest moment, a més, hem gaudit d’un bon tros de bona baixada, que ens ha permès avançar molt ràpidament, encara que, amb la nostra afecció a les fotografies i vídeos, ens hem entretingut molt, gràcies, això si, als bonics paisatges per els que passàvem.
el Gerard, sobre les restes d'un pont antic
També, avui ha sigut un dia en que hem travessat 4 o 5 túnels, alguns d’ells amb llum automàtica, que capta el moviment de la gent i es posen en marxa soles. Van molt be, perquè encara que portem lots, i a més dos cada un, fan molt poca llum i segons com, al pedalar dins d’aquella foscor, fa que em desorienti bastant, fins el punt de tenir perill de topar-me contra la paret.
Sobre les 11,00, quan passàvem per el costat d’una benzinera situada al costat mateix de la via, ens hem comprat uns entrepans, aigua i uns acuarius, perquè portàvem molt poca aigua, i encara ens faltaven molts quilòmetres. Els entrepans, els hem comprat pensant ja amb l’hora de dinar. Quan surts a fer aquestes rutes, no saps ni on ni quan trobarem algun lloc per menjar, o per comprar aigua, així que es millor avançar-se i preparar-se degudament, per si la gana o la set apareixen en qualsevol moment, manera com normalment es manifesten. Pràcticament no avisen, de cop t’entra la gana i si no pots menjar, se’t baixa la resistència a valors mínims (per exemple, la “pàjara” que ens va agafar fent la via de la Plata, al costat de Castilblanco, a Sevilla.
Avui no feia vent i el cel estava serè, encara que també amb alguns núvols voltant per aquí. L’amo de l’hotel, ens ha dit que aquesta nit ha plogut. Segons la tv, sembla que es pot complicar el temps en aquests propers dies. Tant de bo arribem a Torralba sense pluges.
Després de passar Barraques, ja al País Valencià, ens hem aturat a menjar-nos els entrepans, sota mateix d’un moli aerogenerador. Sembla mentida la diferència que hi ha, entre veure’ls allà dalt, petits, que estar-ne sota mateix d’un. I per aquest comentari, es podrà deduir que hem pujat bastant de nivell, cosa que després hem aprofitat, per gaudir d’una bona baixada durant molts quilòmetres.
Avui ens hem creuat amb bastants ciclistes, ja sigui en el mateix sentit que nosaltres, com en sentit invers.
Sobre les 14,00 h hem arribat a Caudiel. Aquí, hem sortit de la via i ens hem dirigit, per carretera, fins a Jérica, per que seguir per la via verda, era fer molt més volta. No obstant, ja veurem si demà fem el mateix camí de tornada, o seguim la via verda (en sentit contrari), perquè per arribar a Jèrica, en ha suposat una bona baixada per carretera, el que vol dir pujada per demà. Ja veurem.
Ja instal·lats a l’hotel, he parlat amb l’Elvira i després amb la Nati, per quedar per demà. La noia em demanava que anéssim avui mateix per la tarda. Podíem haver-ho fet si ho haguéssim planificat abans, però es el que l’he dit, no he volgut avisar-la amb temps, no fos que ella no estigués a Torralba, i per la nostra arribada es veiés obligada a desplaçar-se des de Castelló.
Després, dutxa i descans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada