Dia 17-04-11
VIA VERDA OJOS NEGROS.
PRIMER DIA DE RUTA:
MONREAL DEL CAMPO – CELLA, 73,00 qms.
Després d’esmorzar un tallat, un batut de xocolata, dos croissants, i per endur-nos, un parell d’entrepans de formatge, a les 09,00 del mati ens hem posat en marxa.
Ahir se’ns va espatllar la màquina de filmar antiga. Sort que fa poc li vam comprar una de nova al Gerard, i amb aquesta anem fent el nostre reportatge. Només sortir de l’hostal, de seguida hem enfilat la carretera n-211, en direcció al poble OJOS NEGROS. Sort que portàvem l’equipament d’hivern, perquè a aquestes hores, feia bastant fred. I sort també que fa un bon sol.
Església a Ojos Negros
Als 14 qms de la sortida, hem arribat a Ojos Negros. Aquest es el començament pròpiament dit d’aquesta ruta que estem fent, la Via Verda de los Ojos Negros. En aquest poble, hi havia una mina de ferro, potser la més important d’Espanya. La seva gran quantitat de producció, va fer que la companyia propietària de la mina, muntés un tren de via estreta, que portés el material fins a Sagunt. No obstant, i com moltes d’altres vies d’aquest estil, a meitats del segle XX, van decidir tancar la mina, i conseqüentment, també va deixar de funcionar aquest tren. Des de Ojos Negros, seguint una carretera de molt desnivell, hem pujat fins a la mateixa mina.
avans de les mines, ens trobem amb aquest molí
Tot son locals i vivendes abandonades, quasi totes derruïdes.
Les naus on es reparaven els trens.
Allà mateix comença un camí que un dia formarà part de la via verda, però encara no, perquè es un camí, preparat, però molt curt. De seguida s’arriba a la pròpia via, i clar, a partir d’aquí s’ha de seguir per la carretera.
Un parell de vegades, ens hem aturat per fer-nos algunes fotografies a la mateixa via. Fins i tot també hem fet un parell de vídeos, preparant la gravació de manera que ens agafés als dos, xerrant tranquil·lament, com si no fóssim conscients de la presència de la càmera.
Al poble Villar de Salz, ens ha fet gràcia (ràbia), trobar carrers a nom del general Franco i de l’almirall Carrero. En aquest poble, ens hem aturat a esmorzar els entrepans que portàvem, ben asseguts en unes taules al mig del poble.
Aquí estem, asseguts a les vies del tren.
Després, a seguir pedalant, per aquestes desèrtiques terres, on a banda dels pobles, no es troben cases ni res que indiqui la presència de l’home. Tot muntanya, tot pins. En un moment donat, hem gaudit d’una bona baixada, assolint els 50 qms/h, per aquesta desèrtica carretera. En un llarg trajecte d’un parell d’hores, només ens han passat un parell o tres de cotxes.
Sobre les 15,30 hem arribat a Cella, i la decepció del dia; tenia feta la reserva a un hostal inexistent en aquest poble. No se què em deuria passar al reservar, al fer-ho a un hostal d’un altre poble.
Per sort, hem trobat un altre hostal, l’hostal El Poro, a la carretera de Terol, on ens hem instal·lat.
Avui, com que hem arribat aviat, he pogut fer la bugada, encara que a aquestes hores de la nit, 23,18 h, no s’ha assecat del tot. Veurem demà.
Al sopar, hem coincidit amb una parella de ciclistes que també estant fent aquesta ruta. Ens han dit que a l’hostal de Monreal, els han cobrat 2,50 euros per bicicleta. Ella es de El Vendrell, i ell te pinta de basc. Quan m’han vist, la noia s’ha dirigit a mi en català, perquè ahir em va veure no se on, amb el polar de la UME, amb el títol de la Marxa del Garraf. Son experts ciclistes, perquè han donat la volta a Espanya, han viatjat per Àfrica, etc.
En total avui hem fet 73 qms, es a dir, que hem fet la segona marca més alta en quilometratge des que anem en bicicleta. La primera de totes, fou a la via de la Plata, quan en la etapa de Mèrida, en vam fer 90 qms.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada