13-04-13, RIBES DE FRESER-DÒRRIA-RIBES

13-04-13

RIBES DE FRESER-DORRIA-RIBES

aquesta sortida de fet era la prèvia de la que teníem previst fer el proper dia 28 d'Abril, la RIBES-PUIGCERDÀ, i menys mal que la vam fer, perquè és una sortida massa forta per anar amb un grup gran de persones (apuntades 12), vam poder comprovar la seva dificultat, i finalment, vam decidir anul·lar-la. Si haguéssim vingut fins aquí tot el grupet sense saber on ens ficàvem, ho haguéssim passat força malament.

Ahir érem l'Alfons, el Martin, el Cèsar i jo, que més o menys tenim preparació suficient per fer-la amb seguretat, però va arribar un moment en que vam decidir plegar, perquè no teníem cap seguretat d'arribar a Puigcerdà a temps d'agafar el tren de tornada.

La cosa va anar així.

A les 07,04 del mati vaig agafar el tren de rodalies que em portaria a Sants. Dins el tren, ens vam trobar amb el Cèsar, que venia de Castelldefels. A Sants, després de prendre'ns un bon tallat a la cafeteria, quines poques ganes de treballar que te la gent, per cert, ens vam trobar amb el Martin a l'andana número 8, on agafaríem el nostre tren. I a l'estació de Torre Baró, finalment ens vam trobar amb l'Alfons, o sigui que avui, cada un de nosaltres, s'ha incorporat a una estació diferent.

Sobre les 10,15 vam arribar a Ribes, i lo primer de tot, un altre tallat al bar de l'estació, on l'Alfons volia donar records d'algú als seus propietaris.

Tot seguit vam posar-nos en marxa, cap el nostre destí, a Puigcerdà.

Aviat van arribar les primeres rampes, en primer lloc per una pista mig asfaltada, que tot hi ha que dir-ho, més que rampes, que dit així pot entendre's com que de tant en tant ens en trobàvem alguna, era una única i duríssima rampa, de vegades superior al 15% de desnivell.

Era bonic veure com aquell poble, Queralbs, que sortint de Ribes veiem allà dalt a la muntanya, en aquests moments el veiem allà baix!!! tot un canvi de perspectiva, que donava idea de l'ascens que estàvem assolint.

D'aquesta manera, amb el plat petit i el pinyó gran, que per cert, continuant amb els problemes en els canvis, vam arribar a Vilamanya, on ens vam prendre un petit i merescut descans. Tot i així, la ruta seguia pujant i de seguia, agafant una corba a l'esquerra, vam deixar el camí asfaltat, per substituir-lo per un de terra, el qual vam seguint, sempre pujant, fins que vam arribar a una altre pista asfaltada, de baixada, que ens portava a fins a Planoles. No obstant, el trac en un moment donat deixa la pista asfaltada i agafa un corriol que surt a la nostra dreta, que baixa en força desnivell, pràcticament fins al nivell de riera, molt a la vora d'aquest poble, el qual nosaltres no vam entrar. Durant aquesta estona de baixada, alguns vam fer-ho caminant, del fort desnivell que estàvem desfent.

Després, el camí es torna a enfilar, de vegades de manera molt costeruda, ja que finalment, tots quatre vam baixar de les bicis, i vam anar seguint la ruta caminant. Aquest corriol, de vegades passava pel costat del precipici, i si haguéssim passat muntats en les bicis, no hagués resultat estrany patir algun accident. A banda d'aquest perill, era tant fort el desnivell, que pràcticament ens era impossible pedalar, fora d'alguns metres molt concrets.

Uns moments divertits van ser quan vam travessar algunes rieres que baixaven molt plenes d'aigua, amb molta força, de forma que ens vam mullar botes i peus fins a l'alçada dels turmells.

Poc abans d'arribar a Dòrria, poble que veiem allà dalt, davant nostre, però que no acabava d'arribar, perquè teníem que seguir per el perímetre enrevessat de la muntanya, vam passar pel costat d'un grup de vaques que ens impedien el pas, ja que s'estaven allà, tranquil·lament, sense moure's del seu lloc. A més, una d'elles, embarassada i molt grossa, estava enfilada a un petit pla sobre nostre, relliscant i amb algun perill, al menys així ho veia jo, que acabés caient sobre nostre.

La nostra esperança era que a Dòrria trobéssim algun bar per menjar una mica, ja que la gana començava a fer estralls. La gana i la sed, ja que l'aigua començava a faltar.

La nostra decepció va ser quan a l'arribar, vam poder comprovar que de bar res, i de restaurant, encara menys!! sort que unes nenes que jugaven al parc, ens van ensenyar on es trobava la font, i això va ser al menys per aquesta banda, la nostra salvació.

A Dòrria, l'Alfons i jo vam canviar una càmera, ja que els dos vam punxar quasi al mateix temps.

Asseguts als bancs al costat mateix de la font, i menjant les poques provisions que portàvem, vam decidir dues coses, una, que anul·làvem la sortida del dia 28, no podíem de cap manera portar tot el grup per aquí, pel desnivell, pel vertigen que possiblement hagués afectat a algú i sobretot, perquè pels horaris de tren previstos, era impossible poder arribar a temps a Puigcerdà d'agafar l'últim tren.

I dos, nosaltres mateixos també decidíem acabar aquí, justament pel tercer motiu, la més que previsible possibilitat de no arribar a temps a agafar l'últim tren.

Així que amb tot decidit, vam dirigir-nos primer cap a Tosses, però ja de camí, vaig proposar dirigir-nos, via carretera, cap a Ribes de Fresser, ja que seria tot baixada i teníem temps suficient per agafar el tren que sortiria a les 17,00 de Puigcerdà.

D'aquesta manera, vam arribar a les 16,10 a l'estació de Ribes on, sense pensar-nos-ho massa, vam demanar alguns dels plats que tenien allà exposats i que per cert, ja ens havíem fixa't el mati. Vam demanar un plat de cua de bou amb bolets i un plat de callos, tot això per repartir pels quatre.

La veritat és que aquell dinar ens va saber a glòria, i ens va permetre fer un viatge de tornada absolutament satisfets, de la sortida i del dinar.

En total, avui hem fet 38