del
26 al 30 de Març 2013, LA FRANJA. Des d'Ulldecona a Binéfar.
26-03-13
ULLDECONA-BESEIT
Com
a continuació de la sortida que vaig fer l'Abril de l'any passat,
avui he tornat a visitar aquesta zona dels Ports de Tortosa. En aquella ocasió, vaig seguir un parell de dies el llibre PER LA FRANJA EN BTT, de'n Josep Insa. Com que a més coincidia que em trobava a Les Cases d'Alcanar, vaig poder començar-lo justament a ran de platja, i vaig fer la primera etapa, pujant cap el pantà d'Ulldecona, que estava aleshores molt buit d'aigua, i seguidament, travessant un petit pont, vaig agafar un camí que surt a la dreta que, pujant per entre mig dels Ports, i després de més de mil metres de desnivell, travessant paratges espectaculars, vaig arribar al Refugi de la Font Ferrera. Avui, com explicaré ara, per arribar al mateix punt, com és el Coll de la Creu, he anat seguint un altre camí. Primer carretera fins a Fredes, i després camí de terra fins al Coll.
En
aquests dies, he portat la bici a fer una repassada general, perquè
tenia problemes en els canvis (que no s'han resolt), i també a posar
càmeres noves amb líquid anti punxades (les retarden, no les eviten
en un 100%), ja que quan començo una ruta llarga, en la que vaig sol
i per terrenys poc habitats, vaig més segur amb la bici repassada.
Així doncs, a primera hora del dia 26, després de carregar les alforges a la bici,
m'he dirigit directament cap a l'estació de tren de Viladecans, on
he comprat el bitllet fins a Ulldecona, per
tenir-lo ja a la butxaca i no comprar-lo a l'estació de França, que
com ja he dit altres vegades, aquesta estació per mi és com la
catedral dels meus desplaçaments en tren. Podria agafar-lo a Sants,
per exemple, però m'agrada més anar fins a l'estació de França,
recordant els meus anys de minyó escolta, ja que era des d'aquella
estació, on iniciàvem les nostres excursions.
estació de França, Barcelona
Un
segurata s'ha volgut guanyar el sou, cridant-me l'atenció perquè
durant un moment he circulat sobre la bici, en el tram que va des
d'on m'ha deixat el tren a l'andana, fins a la zona de pas de l'estació. Total
han sigut 50 metres i ha vingut tot xuleta a dir-me que per allà no
podia anar en bici, justament quan ja havia baixat i seguia caminant.
Abans
d'agafar el següent tren, m'he anat un moment a un bar del passeig,
a prendre'm un tallat i una pasta, i així guardar-me l'entrepà que
portava de casa, per dinar.
He
pujat al vagó preparat per portar les bicis, i allà m'he quedat,
sense buscar seient als vagons de passatgers, perquè allà on tenia
la bici, no hi havia manera de lligar-la, així que m'he estimat més
seure allà mateix.
Al
poc, ha pujat una noia, curiosament de Les Cases d'Alcanar, on tenim l'apartament, que
viatjava amb un gat que portava dins d'una gàbia, i el revisor li ha
dit que hauria d'haver tret també un bitllet pel gat. D'entrada em
pensava que li estava fent broma, sincerament, perquè és curiós
que jo pugui viatjar amb la bici i les alforges, gratis, i en canvi,
fer-ho amb un gat engabiat, que no molesta, costi 4,50 euros, com
realment és en el trajecte que feia. Em sembla sincerament un abús desproporcionat.
Al
final, li ha perdonat, però sí l'ha insistit que per un altre
vegada, ho tingui en compte.
A
l'hora prevista he arribat a Ulldecona. El dia ennuvolat, però
aguantant. Després dels preparatius pertinents, m'he posat en marxa
cap el meu destí, els Ports de Tortosa.
Fins
a La Sènia, he anat tallant camí per diverses pistes i carreteres,
per coincidir aquí amb el trac que portava de casa. A La Sènia, com
l'any passat, m'he aturat a la plaça del poble a menjar-me l'entrepà
i a comprar-me una ampolla d'aigua Font Vella sabor a fruites, molt bona. En aquesta ocasió, era de sabor a plàtan.
Quan
he arribat al pantà d'Ulldecona, he pogut comprovar la diferència
abismal de la seva capacitat, ja que mentre l'any passat estava molt
buit, avui estava ple a vessar, fins dalt de tot.
el Pantà d'Ulldecona
El
que sí he canviat en respecte l'any passat, ha sigut en que avui, en
lloc de dirigir-me al Refugi de la Font Ferrera pel camí de terra,
que surt del costat mateix del pantà, he seguit carretera amunt, en
direcció a Fredes, molt més assequible, perquè clar, l'any passat
passava per aquí molt més aviat que avui, i si matinant tant, vaig
arribar al refugi a les 18,30 i a més, ja estàvem dins l'horari
d'estiu, avui si hagués seguit el mateix camí, se'm hagués fet de
nit a mig camí, i clar, no era pla circular per aquests camins de
nit. A més, el dia amenaçava contínuament amb ploure. Per tant, la
opció ha sigut clarament pujar per Fredes, via que tampoc coneixia.
el Convent de Benifassà
A
partir de passar pel costat del Monestir, ha començat a ploure, i ja
pràcticament no ha deixat de fer-ho, amb més o menys intensitat. De
fet, de la pluja m'estava quedant gelat, de manera que he pensat que
em quedaria a dormir a Fredes, potser un pel massa aviat, però és
que la pluja m'anava calant. No eren tempestes fortes, però si
pluges persistents. He arribat a Fredes sobre les 16,30, on m'he pres
un tallat, però he hagut de continuar el meu camí, perquè dels dos
hostals que hi ha, en cap havia habitació lliure. Així que després
del cafè, he carregat aigua a les cantimplores i he continuat cap
amunt, ara si, el camí ja era de terra.
Els
primers quilòmetres son de pujades fortes. Ara anava “despullat”,
perquè el trac m'havia desaparegut (va pel camí de terra deixat
enrere al pantà), per tant, estava avançant sol, només amb la
indicació de la mestressa del bar de Fredes, d'agafar aquesta pista
forestal sempre amunt, sense deixar-la en cap desviació.
I
així ha sigut, perquè sobre les 17,45 he arribat al ja conegut per
mi, Coll de la Creu, a uns 1250 mts d'alçada, on hi ha una cruïlla;
si segueixes cap a la dreta, en 4,8 qms et porta fins el Refugi, on
volia anar des del primer moment, però també indicava que en 16 qms
arribaria a Beseit, i he tingut un moment de dubte; si agafo el camí
del Refugi, en 5 qms arribo, a més en forta baixada, el que voldrà
dir que demà hauré d'agafar fortes pujades per tornar al mateix
lloc. Per altre banda, si me'n vaig cap a Beseit, tot això que ja
portaré fet. Per l'hora que era, encara em quedava temps per fer els
16 qms aprofitant la llum del dia, així que res, un petit cop de
pedal, i cap a Beseit. Això si, amb l'angoixa que no tenia lloc
reservat per dormir. Però val, de
moment, tirem avall, aprofitem la llum i no ens aturem per res. Fins
i tot se'm va encendre l'avís al gps de manca de bateria, però no
vaig fer-ne cas. Se que a partir de quan ve l'avís, encara pot durar
un parell d'hores, així que seguim avall sense fer cas.
També
estava plovent, de vegades més intensament, i encara que estava de
baixada, el desnivell era important, en un camí molt trencat, de
manera que moltes vegades havia d'anar molt poc a poc, per no
relliscar amb el fang i caure. També, el fred cada vegada era més intens, anava tot xop i sobretot les cames i els peus, la part més exposada a la pluja, em feien mal del fred.
Sobre
les 19,30 del vespre, quan ja pràcticament no m'hi veia, vaig
arribar a Beseit, i allà, sota d'un balcó per guarir-me de la
pluja, vaig trucar a l'Elvira, ara sí tenia cobertura, perquè ella
des de l'ordinador de casa em busqués algun hostal, cosa que va
aconseguir ràpidament, trobant lloc a l'hotel Font del Pas, on vaig
arribar passades les 20,00, ja nit del tot.
Beseit
L'hotel
Font del Pas és una casona antiga, als afores de Beseit, camí de
Vall-de-roures, molt ben equipada i això si, un pel car.
Després
d'una dutxa autènticament reparadora, amb aigua calenta i aguantant
la temperatura, vaig baixar a sopar. De primer vaig demanar cigrons a
l'ametlla, i de segon conill arrebossat, tot molt bo.
Mentre sopava, vaig estar fullejant un petit llibret publicat pels ajuntaments de la zona, on expliquen les característiques de les antigues presons dels pobles de la Franja. Millor no entrar en detalls.
Mentre sopava, vaig estar fullejant un petit llibret publicat pels ajuntaments de la zona, on expliquen les característiques de les antigues presons dels pobles de la Franja. Millor no entrar en detalls.
A
l'habitació, com cada dia, tota la roba escampada, mentre que amb
l'assecador del cabell, vaig estar-m'hi una bona estona, assecant els
mitjons, la samarreta, etc. Les botes, completament mullades, vaig
omplir-les amb papers de diaris i també força paper higiènic,
perquè xuclés tota la humitat, aprofitant que al servei hi havia
tres rotllos.
En
aquest primer dia, he fet 71,20 qms i la resta d'estadístiques, son:
temps
total: 07,36 hores
temps
en moviment: 06,02 hores
velocitat
màxima: 34,30 qmh/h
mitja
en moviment: 11,80 qms/hora
mitja
total: 09,30 qms/hora
ascens
total acumulat: 1373 metres
altitud
màxima acumulada: 1257,00 metres.
27-03-13,
BESEIT-ARENYS LLEDÓ
Com
sempre, després de la tempesta arriba la calma, i després de les
pluges d'ahir i sobretot d'aquesta nit, quan ha plogut de debò, el
dia ha començat assolellat i amb bona temperatura.
Després
d'un copiós esmorzar a base de bufet lliure, amb ous ferrats
inclosos, vaig iniciar la segona etapa. Els veïns de Beseit em van
dir que no se'm passés pel cap anar pels camins, perquè estarien
plens fins d'alt de fang, així que com que a més, l'etapa d'avui
seria curta, vaig decidir anar, per la carretera, fins a
Vall-de-roures, a donar una volta per aquell poble, que ja coneixia i
que m'agradava la idea de tornar-li a fer una visita. Sobretot, volia
anar a la oficina de turisme a veure si aconseguia un mapa de la
zona, ja que no porto el llibre d'aquesta ruta i, tot i que el trac
és segur, m'agrada saber quins pobles tenim als voltants i quines
possibilitats hi ha de combinacions per anar-hi.
A
Vall-de-roures vaig canviar la bateria de la go pro, perquè no
hauria carregat be i s'aturava. Després vaig passar per la oficina
de turisme, vaig aconseguir el mapa i vaig seguir el meu camí.
A
Cretes vaig estar parlant una estona amb l'encarregat d'un hostal,
sobre la qualitat de la via verda, i del turisme que aporta, i de
seguida vaig continuar, agafant aleshores la via verda una estona, en
direcció Lledó i d'aquí ràpidament vaig arribar al final de
l'etapa d'avui, al poble d'Arenys Lledó, on tenia reservada
habitació a l'hostal La Sociedad, on vaig arribar a quarts de dotze
del migdia.
plaça Major d'Arenys Lledó
Probablement
hagués pogut continuar fins a un poble que es diu Maella, per
avançar una mica la ruta de l'endemà, però em vaig quedar, perquè
tenia feta la reserva i no tenia a ma informació sobre hostals del
següent poble. Al cap i a la fi, si la etapa d'avui ha resultat
curta, ho ha sigut justament perquè ahir vaig avançar, ja que en
lloc de quedar-me al refugi, vaig fer 22 qms més, anant fins a
Beseit.
Vaig
aprofitar que arribava aviat a l'hostal per rentar-me la samarreta i
així continuar portant la mateixa en la ruta de l'endemà.
Sempre em passa el mateix i crec que mai aprendré; porto massa roba, al final de la sortida sempre em queden unes quantes peces que no he usat, i és per això, perquè si puc, rento la roba i la utilitzo l'endemà. Però val, el dia que vulgui realment estalviar-me pes i deixi roba a casa, aleshores la trobaré a faltar, com l'impermeable el dia de la VI ETAPA del CCSJ.
Sempre em passa el mateix i crec que mai aprendré; porto massa roba, al final de la sortida sempre em queden unes quantes peces que no he usat, i és per això, perquè si puc, rento la roba i la utilitzo l'endemà. Però val, el dia que vulgui realment estalviar-me pes i deixi roba a casa, aleshores la trobaré a faltar, com l'impermeable el dia de la VI ETAPA del CCSJ.
A
l'hostal no tenia cobertura al mòbil, però la senyora em va deixar
trucar a casa des del telèfon fixe per avisar que ja
havia arribat.
Després
d'escampar la roba, fer la bugada i dutxar-me, vaig baixar al bar a
dinar, on em vaig menjar un plat de macarrons, i llomillo de segon.
A
la tarda, sobre les 17,00 me'n vaig anar a donar una volta pel poble,
a fer algunes fotos. Vaig pujar fins el turonet on està l'església
i des d'on vaig poder trucar a casa, l'únic lloc del poble on hi
havia cobertura.
Abans
de sopar, els propietaris de l'hostal em van deixar connectar-me a
Internet, perquè volia comprovar la ruta de l'endemà. La meva idea
era saber si a Nonasp hi havia hostals, per si la cosa se'm
complicava i havia de quedar-me a dormir. Amb el Cèsar i la Susanna
teníem previst que potser els visitaria a Nonasp, a casa dels pares
de la Susanna, i ells volien que em quedés a dormir, cosa que jo agraïa naturalment, però no m'anava be, amb les meves previsions d'acabar
la ruta dissabte i tornar a casa el mateix dia. Lo de buscar hostal era només per si per les condicions del viatge, pluges o averies, m'obligaven a quedar-me, que aleshores em sabria greu molestar, encara que se lo molt amics que som i que no els molestaria en res.
Per
sopar vaig repetir els macarrons, que estaven molt bons, i unes
salsitxes a la planxa.
En
aquesta segona etapa he fet 35,03 qms, i les estadístiques
acumulades, son:
quilòmetres
acumulats: 106,23 qms
temps
total: 10,22hores
temps
en moviment: 08,12 hores
velocitat
màxima: 47,00 qms/hora
mitja
en moviment: 12,90 qms/hora
mitja
total: 10,20 qms/hora
ascens
total: 1698 metres
altura
màxima: 1257 metres.
28-03-13
ARENYS LLEDÓ-MEQUINENSA
tot
i les preocupacions que tenia el dia anterior en quant al camí a
seguir, el tema és que el trac funciona molt be, així que
simplement només calia seguir-lo. Potser el que m'amoïnava serien
les possibles dificultats que podria trobar-me als camins, degut a
les pluges, com fang, excés d'aigua, etc. Però en realitat, com
dic, el trac m'ha portat en tot moment al lloc on tenia previst anar.
Potser l'única pega és que el baixar-lo tot sencer, des de Les
Cases d'Alcanar fins a Benasc, que en total son 405 qms, segons com
el camí que et marca el fa amb traços massa genèrics, abusant de
les línies rectes, i quan et trobes amb cruïlles amb diverses
possibilitats, pot fer-te equivocar del camí correcte, però això
tampoc és cap problema, perquè finalment, si t'has equivocat, aviat
te'n adones compte, perquè el triangle que et porta, es desvia molt aviat de la ratlla a seguir, per tant, gires
cua i vas a buscar el camí correcte. És a dir, que si tens un bon
trac al gps, no s'ha de patir per la orientació. Això si, clar, no
et permet desviar-te, ni anar per una altre banda, ja que en aquest
cas, cosa que he fet algunes vegades, lògicament abandones el trac.
Per
exemple, la primera vegada que el vaig “obviar”, va ser al
arribar al pantà d'Ulldecona. El trac, que és el mateix que vaig
seguir l'any passat, i com he explicat abans, quan arriba al pantà
et puja pantà amunt, només travessar un petit pont et fa girar cap
a la dreta, seguint un camí de terra. En aquest cas, lògicament ha
desaparegut del meu gps, perquè vaig decidir seguir per la carretera
cap a Fredes. Es curiós com a mida que avances, si mires el gps veus
que el trac (la ruta) que anaves seguint, va desapareixent de la
pantalla, fins que finalment no la veus. L'únic que anava seguint,
des d'aquell moment, era la carretera, cosa que apareix a la pantalla
del gps. Però quan he arribat a Fredes i la carretera s'acaba i
segueixes pel camí de terra, aleshores a la pantalla només apareix
el triangle, que ets tu, i un fi rastre que vas deixant al teu pas.
És com si et trobessis totalment desprotegit, és una qüestió
mental, vas seguint el trac i vas segur, saps que vas be, i quan no
hi és, perquè t'has desviat, expressament o no, et notes més sol en el camí.
En
un altre exemple, que és el que he fet avui, quan he fet el tram
Nonasp-Mequinensa, com que ja estava cansat i a més, ho aconsella el
llibre que em vaig comprar, quan diu que aquest tram del camí, si ha plogut molt millor
anar per la carretera, quan he agafat la carretera i el trac m'ha
anat desapareixent, també pots ampliar l'alçada de la vista que
tens del mapa, lo suficient com per anar comprovant que si be tu
estàs anant per un camí concret, també veus el trac en la seva
posició. Al pujar, amplies el camp de visió i per tant, ets capaç
de veure per on vas, per on queda el trac, quina distància hi ha i
també, quan t'acostes de nou, com es va acostant a tu, fins que
acabes dient “mira, el trac deu coincidir amb aquest camí allà
davant”.
No
se si he sigut prou entenedor amb aquestes explicacions, però en tot cas,
lo primer, si el trac que t'has baixat d'Internet és correcte, no et
preocupis, perquè sempre et portarà allà on vols anar. Quina pot
ser la incorrecció? Doncs per exemple, que qui l'hagi penjat a
Internet, hagi posat que anava en bici, com vas tu, mentre que
realment l'hagi fet caminant, el que vol dir que podria haver passat
per llocs impossibles de fer-ho amb bici, però en fi, també he de
dir que en tot aquest temps, mai m'ha passat.
Val.
Doncs sortint d'Arenys Lledó el tema sempre és anar per un camí de
terra que manté en tot moment, el riu Algars a la teva esquerra.
camí de Nonasp
Aquest
camí t'acaba portant fins a un poble que es diu Caseres, on ha sigut
divertit trobar-me amb el noi de l'empresa Esgambi que l'any passat em va guiar des de l'estació de Prat de Compte fins a Pinell
de Brai, quan em vaig trobar el túnel tancat per uns despreniments.
I
ha sigut justament sortint d'aquest poble, quan m'he donat compte que
un dels cables del fre de davant estava trencat. En fi, tenia por que
la cosa se'm compliqués, però afortunadament no ha passat res, i he
pogut acabar la ruta amb normalitat.
Sortint
de Caseres i un cop et trobes amb la carretera nacional N-420, s'ha
de travessar i seguir per un camí també de terra que segueix avall.
Tota
aquesta zona per la que passem ara és molt maca, plena de zona de
conreus i d'arbres fruiters i oliveres. El riu Algars segueix tota
l'estona al meu costat esquerra i travessem un altre carretera, la
c-221 que per la dreta va a Batea i per l'esquerra a Calaceit. Jo
segueixo endavant, i gaudint molt del camí, perquè els arbres i els
camps estan florint i de vegades em trobo davant meu unes catifes de
flors blanques i grogues, que m'agraden molt. Quina sort passar ara
per aquí, perquè segurament aviat perdran les flors, uns perquè
donin fruits i els altres perquè simplement passa el seu temps, i
quedaran un altre cop verds, fins el proper any.
catifes de flors, camí a Nonasp
Després
de tant luxe, aviat passo per un poble abandonat i en runes que es
diu Pinyeres, i és una pena que l'hagin abandonat, perquè està en
un immillorable lloc per descans dels viatgers, caminants i ciclistes
que passin per aquí. En els meus somnis despert, ja m'imagino muntar una mena d'alberg. Tindria èxit?
Si
no fos perquè la travessa dels Ports és impressionant, per
l'alçada, pel que representa de dificultat i els grans paisatges que
ofereixen els seus boscos i els seus precipicis, diria que aquesta
etapa d'avui és la millor, però no, deixem-la com la segona millor,
perquè ha sigut un luxe anar seguint tota l'estona el riu Algars i
pedalant per aquests camins plens d'arbres fruiters, molts d'ells en
plena floració.
aquest poble abandonat es diu Pinyeres
I
el que encara faltava abans d'arribar a Nonasp, ha sigut quan he
travessat el riu a través d'uns guals que, per la quantitat d'aigua
que baixava, m'he mullat d'allò més els peus. L'he travessat així
quatre vegades, encara que les dues primeres, per error meu. He sigut
tossut quan he vist un cartell que indicava Nonasp, 15 qms, i l'he
volgut seguir, tot i que marxava del trac. Aquesta decisió m'ha
portat a travessar el riu a través del gual, sense cap necessitat,
perquè poc després d'haver-ho fet, he comprovat que aquell camí
que indicava Nonasp, seria pels que van caminant, no en bici, per
tant, m'he vist obligat a tornar enrere i a més, tornar a
travessar-ho de la mateixa manera.
Després
han vingut uns metres de forts desnivells als que ja m'havia
desacostumat, i m'ha costat molt arribar dalt del turonet, però ha
valgut la pena, perquè un altre cop el paisatge ha sigut magnífic.
Aquest camí després ha tornat a ser de forta baixada i un altre cop
s'ha posat al costat del riu, el qual, ara si, l'he travessat un
parell de vegades, pedalant per sobre els guals, mullant-me sempre
els peus fins els turmells, fins que sobre les 13,00 h he arribat a
Nonasp. Com que encara em quedaven 33 qms fins al final de l'etapa
d'avui, a Mequinensa, abans de continuar he entrat a un súper i m'he
comprat menjar i begudes. Allà mateix, m'he begut una ampolla
sencera d'aigua Font Vella amb sabor a plàtan, que m'ha agradat
molt.
l'escut de Nonasp
A
Nonasp, com que encara faltava molt i ja estava cansat, he agafat la
carretera cap a Mequinensa. Segons el llibre de ruta, és normal
aconsellar al ciclista a fer aquest tram per la carretera, pel mal
estat dels camins després de fortes pluges, així que no m'he volgut
arriscar i he seguir carretera amunt, ja que els primers quilòmetres
son de pujades.
Després,
quasi ja arribant a Mequinensa, amb el trac un altre cop al centre
del meu gps, la carretera baixa en picat seguint unes corbes molt
tancades fins al final de la vall, a nivell de riu, on es troba
Mequinensa i el seu pantà, mentre que veus el seu castell dalt d'un
turó a l'altre banda del riu.
Abans
d'anar a l'hostal, vaig aturar-me a una benzinera per rentar la bici,
perquè la tenia plena de fang que fins i tot impedia el bon
funcionament dels canvis.
Ara
si, ja podia anar a buscar l'hostal Royal, on tenia reservada
habitació. I com sempre, després de deixar la bici ben protegida,
agafo les alforges i m'ho pujo tot, com sempre també a l'habitació.
Aquí, dutxa, bugada de samarreta i cap a dinar, ja que tot i que a
Nonasp m'havia comprat un fuet que havia anat menjant durant el camí,
seguia tenint gana. Vaig dinar un plat de macarrons (més bons els
d'Arenys Lledó), i calamars a la romana.
Mequinensa
A
la tarda, primer vaig descansar amb una estona de migdiada i després
vaig anar a donar una volta pel poble, passejant pel costat del
pantà. Mequinensa és un poble relativament nou, perquè als anys
60, quan es va fer aquest pantà, que es diu de Riba Roja, el poble
original va quedar submergit sota les aigües.
Per
sopar, vaig menjar-me un plat combinat al mateix hostal, amb ou
ferrat, patates i bistec.
En
total, avui he fet 80,39 qms i les estadístiques acumulades, son:
quilòmetres
acumulats: 184,62 qms
temps
total acumulat: 17,25 hores
temps
en moviment acumulat: 13,47 hores
velocitat
màxima: 47,40 qms/hora
mitja
total acumulada: 10,6 qms/hora
mitja
en moviment acumulat: 13,4 qms/hora
desnivell
acumulat positiu: 2398 mts
altura
màxima: 1257 mts.
29-03-13.
MEQUINENSA-BINÉFAR
com
sempre, a primera hora del mati em poso en marxa. Normalment, sobre
quarts de nou ja estic de ruta, després de pagar i esmorzar al
mateix hostal.
El
mati començava amb una lleugera pluja. He travessat el pont que
passa sobre el pantà i he seguit mantenint el riu Segre a la meva
esquerra, pedalant per un camí de terra paral·lel al riu. Més o
menys a l'alçada d'un poble que es diu Sta Maria d'Escarp, el camí
surt del costat del riu i puja una estona fins a la vora de Fraga, on
ens fiquem per un camí que surt a la dreta i que va seguint un canal
que ja no ens deixarà en molta estona. Passada l'autopista, mentre
Fraga queda a la nostra dreta, una mica allunyada, anem seguint
amunt, també al costat del canal, i fins i tot agafem un tros del
Camí de Sant Jaume, encara que molt petit.
El
dia s'ha aclarit més o menys del tot i comença a fer calor. Cada
dia, excepte el primer, m'he acabat traient la jaqueta i pedalar
només amb la samarreta (de la UME). En un moment donat, el camí
s'enfila d'allò més, res que no pugui fer, però ja m'estava
acostumant a rodar a bon ritme sense ensurts.
Monestir, camí de Binéfar
Un
cop dalt, i seguint sempre el canal a la meva esquerra, el camí
avança pla, quilòmetres i quilòmetres envoltat d'immensos camps
d'arbres fruiters i d'algunes granges enormes de vaques, que
desprenen aquelles olors tant característiques.....
Cap
el migdia, arribo a un poble català que es diu Gimenells, i matisso lo del català, perquè aquí, de vegades estem a l'Aragó i de vegades a Catalunya, i
certament em complico la vida, perquè m'empenyo en preguntar pel
camí d'Almacelles, pensant que deu estar a la vora i que des
d'Almacelles podré anar fins a Binéfar, final de la meva sortida,
amb facilitat. Però no. En lloc de seguir el trac, segueixo les
indicacions que em diuen els veïns, en direcció a Almacelles. Jo
veig el la ruta del gps s'està allunyant i que vaig quasi en
direcció contraria. Al final, en una cruïlla, m'aturo i allunyant
la vista del gps trobo per on va el trac, el que m'anima a anar a
buscar-lo, pedalant per camins que m'hi van acostant, fins que
finalment el trobo. És el que passa per anar sense mapa!!
A partir d'aquest moment, tot és un pedalar constants per camins de terra que donen voltes i voltes per granges de la zona. El temps s'anava ennuvolant i podria començar a ploure en qualsevol moment, així que el meu pedalar era constant, sense pràcticament descansar, per tal d'arribar el més aviat possible a Binéfar, final d'etapa.
A partir d'aquest moment, tot és un pedalar constants per camins de terra que donen voltes i voltes per granges de la zona. El temps s'anava ennuvolant i podria començar a ploure en qualsevol moment, així que el meu pedalar era constant, sense pràcticament descansar, per tal d'arribar el més aviat possible a Binéfar, final d'etapa.
Concretament,
el final d'aquesta etapa es troba a un poble que es diu Tamarite de
Litera, però vaig continuar fins a Binéfar, que era el poble d'on l'endemà tenia previst agafar el tren que em portés a Lleida.
camps de cirerers, prop de Binéfar
També,
amb aquests pensaments en que et vas entretenint mentre pedaleiges,
ja que faig el mateix que quan camino, que vaig pensant i imaginant
escenes concretes de la meva vida, concretes reals, o no, a mida que
m'acostava a Binéfar pensava en la possibilitat d'agafar el tren cap
a Lleida aquella mateixa tarda. De fet, sabia que des d'aquest poble
hi ha diversos trens regionals que fan el trajecte Saragossa –
Lleida. Concretament vaig consultar la informació que tenia al
mòbil, on deia que a les 14,10 hi havia un tren. També a les 22,00
de la nit, encara que aquest no m'interessava, per massa tard.
I
justament quan estava entrant a Binéfar, vaig veure que marxava el
tren de les 14,10, així que finalment, vaig desistir de tornar
aquell mateix dia, i me'n vaig anar al centre del poble a buscar un
lloc per dinar. Ja tenia gana i no podia esperar-me a anar abans a
l'hotel i tot el que això significa (dutxa, etc). El vaig trobar en
una cafeteria on em van servir el menjar a la taula del carrer, ja
que tenia allà la bici i no podia entrar a dinar dins. Per dinar
vaig menjar ous trencats amb pernill i botifarra amb patates.
canal de reg, prop de Binéfar
Després,
això si, ja vaig anar cap a l'hostal, situat allà mateix i vaig fer
el ritual de sempre, guardar la bici on em diguin, agafar les
alforges i pujar a l'habitació. I en aquest hotel, per primera
vegada en tot el viatge, em van demanar la documentació per
inscriure'm. Vaig donar el carnet de conduir, cosa que l'endemà,
quan ja estava a casa, em van trucar per avisar-me que me'l havia
deixat allà. Sort que me'l van enviar seguidament per Nacex, broma que em va costar 13 euros.
Aquell
era el pitjor hotel pels que havia passat en aquells dies. No
m'importa si es vell, però el que no puc suportar d'un hotel son
aquelles olors de cosa antiga. L'habitació feia molt mala olor, i
t'asseguro que si hagués portat el sac de dormir, l'hagués estès
sobre el llit i m'hi hagués ficat dins a l'hora de dormir.
Tenia
previst sortir sobre les 20,30 a veure la processó de divendres
sant, però va ploure molt, així que no vaig sortir fins les 21,00,
en que, plovent bastant, vaig anar a sopar a la mateixa cafeteria on
havia dinat al migdia. Per sopar, vaig demanar pasta a la carbonara i
sèpia a la planxa, tot realment molt bo.
Avui
he fet 82,84 qms, i porto:
qms
acumulats: 266,96 qms
temps
total acumulat: 24,04 hores
temps
en moviment acumulat: 19,25 hores
mitja
en moviment acumulat: 13,7 qms/hora
mitja
total acumulat: 11,10 qms/hora
desnivell
positiu acumulat: 2867 metres
altitud
màxima: 1257 mts
30-03-13
DIA DE TORNADA A CASA
la
opció que tenia prevista era marxar amb el tren de les 11,10 cap a
Lleida, per després agafar-ne un altre que em portés a Barcelona.
Però vaig estar mirant distàncies i finalment vaig decidir que el
desplaçament Binéfar – Lleida, el faria en bici. Primer, perquè
aixecant-me aviat, com sempre, m'avorriria com una ostra esperant el
tren a l'estació. Però també perquè quan vaig veure passar ahir
el tren, tot i que es diu Regional, és diferent als que corren per
Catalunya, i clar, vaig pensar, i si vaig a agafar-lo i em diuen que
aquests trens no admeten bicicletes? Què faig a Binéfar a les 11,10
sense poder agafar el tren?. Si, anar directament a Lleida en bici,
però sortint tardíssim. Perquè, a més, i si plou?. Total, que com
que a les 08,00 del mati feia un bon sol i encara faltaven més de
tres hores per la sortida del tren, vaig decidir anar a Lleida en
bici. Vaig sortir a quarts de nou de l'hotel en direcció a Lleida.
Vaig
tenir sort, a més, que els primers 18 quilòmetres, son pràcticament
de baixada, fins arribar a Almacelles. A partir d'aquí, em vaig
complicar una mica, perquè a partir d'Almacelles, en la carretera
n-240 desapareix la indicació de Lleida, com si a partir d'aquell
lloc es podés anar per l'autovia. Però no, justament a l'entrada
d'aquesta via està el típic cartell que prohibeix a les bicicletes
accedir-hi, pel que vaig haver de tornar enrere fins trobar de nou la
nacional.
La
pujada que vaig assolir uns quilòmetres abans d'arribar a Lleida,
van valer la pena, perquè després vaig poder gaudir d'una boníssima
baixada, sempre al costat de l'autovia, fins el centre mateix de la
ciutat. Vaig arribar sobre les 10,45 a l'estació del tren, o sigui,
quasi mitja hora abans que sortís el tren de Binéfar.
A
l'estació, em vaig menjar un entrepà i em va tocar esperar,
lògicament, fins la sortida del meu tren. I en aquella poca estona
que vaig estar pul·lulant per l'estació, vaig conèixer a una
senyora, una indigent, que te 103 anys i que es diu Maria, i que la
coneixen tots els empleats de les botigues allà instal·lades, i a
un senyor que es diu Miquel Maria, que te 68 anys i que també es
passa el dia a l'estació, passant el mati amb els trens, xerrant amb els empleats,
etc.
A
les 13,10 vaig agafar el meu tren. Aquest, no tenia vagó especial
per les bicis, així que tot el viatge vaig haver d'estar pendent de
la gent que pujava o baixava, per moure la bici i que podessin passar
tranquil·lament.
Sobre
les 15,15 vaig arribar a l'estació de Vilanova i vaig baixar del
tren, per agafar un rodalies, que em deixés a l'estació de Gavà,
ja que l'altre m'hagués portat fins a l'estació de Sants, molt més
complicat alhora d'agafar el tren cap a Gavà.
A
més, a Gavà vaig passar per una estació de servei, on vaig netejar
la bici amb la mànega a pressió dels cotxes.
A
les 17,00 aprox, arribava a casa.
Avui
he fet 49 qms, i porto:
quilòmetres
acumulats: 316,00 qms
temps
total acumulat: 27,08 hores
temps
en moviment acumulat: 24,14 hores
mitja
en moviment acumulat: 14,2 qms/hora
mitja
total acumulat. 11,40 qms/hora
velocitat
màxima: 47,40 qms/hora
desnivell
positiu acumulat: 3031 mts
altitud
màxima: 1257 mts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada