16-03-13, LES TRES ERMITES

16-03-13

LES TRES ERMITES(st. ramon-el roser-la trinitat)

Avui hem fet aquesta sortida, de la que la setmana passada vaig fer una prèvia per conèixer els camins, els temps, etc. Hem assistit la IMMA, la BLANCA, la ROSA, el TONI, el SIMON, L'ALFONS, el MARTIN i jo.

Els temps comparats en la setmana passada, han sigut:

lloc,                              10-03-13       16-03-13

sortida de gavà              08,13 h          08,15 h

sortida st boi                 08,39 h           08,42 h

st ramon                       09,22 h           09,42 h

el roser                         10,38 h           11,14 h

monestir budista            13,08 h           14,17 h

estació sitges                 14,45 h           14,44 h

És lògic que avui els temps s'hagin superat àmpliament, perquè la setmana passada vaig anar-hi jo sol i a més, no em vaig aturar per dinar, mentre que avui hem sigut vuit, amb la Blanca que comença i que ens ha fet anar una mica més lents, cosa que entenem tots, perquè algun dia hem començat tots, i aquí lo important son les ganes de posar-hi i de pedalar. És allò tant conegut com “avui per mi i demà per tu”.

Després de les salutacions de rigor, hem anat fins a l'estació dels ffcc de Sant Boi, a recollir a l'Alfons, i ja tot seguit ens hem posat en marxa. La comparativa d'horaris respecte la setmana passada ens ha anat força be, era una bona guia de com anàvem de temps.

Ja només sortit de la ciutat de St. Boi, hem enfilat la pujada a l'ermita de Sant Ramon. Abans d'arribar a la font, ens hem aturat una mica per treure alguna roba, perquè en aquell moment sortia el sol i començàvem a tenir calor.

És una llàstima que aquesta font arribi tant aviat, quan encara tenim les ampolles plenes d'aigua, perquè aquesta aigua és molt bona.

Durant la pujada, els hi ha costat una mica més al Toni i a la Blanca, però tots dos han anat tirant força be. Destaco molt el seu interès i les seves ganes d'enfrontar-se en aquests reptes que, d'alguna manera, per qui no està molt entrenat, de vegades son un pel massa forts, però és el que dic sempre, per molt que t'hagi costat, quan al final arribes a la teva destinació, t'omples d'alegria i satisfacció, oblidant de seguida l'esforç, de vegades enorme, que t'ha suposat aconseguir-ho.

A més, aquesta pujada a St Ramon era especialment important pel Toni, que tenia moltes ganes de pujar-hi.

Un cop dalt, quatre fotos de record i de seguida seguim el nostre camí.

Ara tocava enfrontar-nos a una baixada, molt empinada, que en uns centenars de metres et porta fins travessar la carretera de Sant Climent. Excepte els més valents, alguns hem baixat algun tram caminant. Jo he començat prou be, poc a poc i controlant el camí a seguir per baixar segur, però ha sigut quan m'he creuat amb un home que ens ha avisat de la dificultat que tindríem un pel més endavant, que ja coneixia d'altres vegades, que m'ha obligat a posar el peu al terra i fer els següents 50 metres caminant. Ha sigut la vegada que menys he caminat.

Un cop abaix, hem anat a buscar les Creus de Querol, passant pel mig dels camps de cirerers, immensos. Estic esperant veure si podem organitzar una sortida en bici, quan estiguin en plena flor.

De seguida hem arribat a Sant Climent, on primer hem omplert les cantimplores d'aigua a la font del poble (ja no trobarem aigua fins la benzinera de Begues), i després,abans de continuar, hem donat una volta pel poble, perquè vegin els meus companys lo bonic que és.

Després continuem la ruta. Primer pugem cap el cementiri i després agafem el camí que surt a la dreta, que en un parell de revolts pronunciats i amb força desnivell, ens hem plantat a la segona ermita del dia, l'ermita del Roser, on al mateix camí d'accés ens esperava la M. Àngels.

Aquí, descans un pel més llarg. Hem aprofitat per fer algunes fotos i per menjar-nos els entrepans de l'esmorzar, ja que en aquell moment la gana ja treia el cap i a més, ara ja faríem la tirada directe fins la benzinera de Begues i calia alimentar-se.

Sortint de l'ermita, seguim pujant pel camí que després de les pertinents pujades i baixades, ens portaria fins a la pista vermella, impossible d'agafar de pujada, no només per el seu desnivell, sinó que també perquè està molt esquerdada i a més, amb moltes pedretes petites, que fan relliscar molt les bicis. Ens hem creuat amb uns quants ciclistes que l'agafaven de baixada a tota màquina.

Abans d'arribar a la benzinera, hem passat pel Mirador El Mur, perquè els companys que no el coneixien, poguessin gaudir d'aquelles vistes.

A la benzinera, i com la setmana passada, m'he comprat una ampolla d'aigua fresca i tot seguit hem continuat, conscients que a partir d'aquell moment, només ens faltava una hora per arribar al restaurant DSU, de La Plana Novella, per dinar. Ara el camí era més tranquil, també molt conegut, ja que enfilàvem l'accés al Parc Natural del Garraf, primer amb un tram de pujades, però que després ens deixa anar avall en una refrescant i fàcil baixada, que ens ha permès arribar a dinar en una hora aproximadament.

Al restaurant, tal i com els havia comentat, hem fet l'esmorzar ciclista, ja que vaig pensar que si ens anàvem a la carta, ens sortiria el menú bastant car, i així, amb el menú ciclista, sabíem que amb menys de 10 euros dinaríem be, suficient, perquè encara ens quedava la última part de la sortida, la conquesta de la tercera ermita, i eren uns 14 qms, dels quals uns quants de pujades, així que tampoc es tractava d'atipar-nos més del compte.

La pujada al Coll de la Fita, un dels últims obstacles del dia, el vaig fer força be, perquè vaig anar xerrant amb la Rosa i en un tres i no res ens vam trobar dalt de tot. De vegades, pujar aquest coll em costa tant que he d'aturar-me i inclòs de caminar una estona, però avui no. També és normal, perquè cada dia em trobo més entrenat i no em costa tant com abans.

La pujada-baixada a l'ermita de La Trinitat, també te la seva dificultat, perquè durant un bon tros, anem sobre un camí ple de pedres, sobretot en baixada, i s'ha d'anar en compte. Ara, això si, acabes veient unes vistes precioses de Sitges i de tota la costa, fantàstic. A més, les branques i les copes del pins que travessen la vista, encara li dona un aire més bonic.

A l'ermita ens hem fet les darreres fotografies i ens hem creuat tota mena de felicitacions per la gesta d'avui, que potser sigui la vegada de més desnivell positiu hem fet, ja que segons el gps, hem arribat als 1500 metres. Tota una proesa.

A continuació ha vingut una relaxant baixada per la pista encimentada que porta fins a la carretera. Amb l'Alfons hem volgut muntar una “massa”, en el sentit de voler anar els vuit en grup, però no ha pogut ser, i ho entenc, perquè a la gent li agafa por d'anar tots junts, i s'estimen més anar d'un a un, pensant que així, els cotxes et passaran millor.

Finalment, sobre les 17,30 hem arribat a Sitges, on com a cloenda de la gran sortida que hem fet avui, el Simón ens ha convidat a una copeta de cava, a un bar de davant l'estació de renfe.

Tot i recent treta la bici del taller, no m'ha anat massa be, ja que la cadena s'ha sortit de lloc en el trajecte plat del mig-plat petit. Hauré de portar-la un altre cop a veure què li passa.

Sobre les 18,00 hem agafat el tren de tornada.

Avui he fet 65 qms.