17-04-13
amb
la bicicleta de carretera, el Cèsar i jo hem anat a fer una volta.
Ens hem trobat a casa a les 16,30 i hem anat a agafar la carretera de
St Boi, en direcció a l'estret de Roques, i des d'allà, hem passat
per St Vicenç dels Horts, per anar a trobar la N-340, per seguir-la
amunt. A Cervelló hem fet la primera paradeta per descansar,
sobretot, perquè el sol escalfava d'allò més.
Avui
he estrenat la camelbak, una mena de motxilla pel transport d'aigua,
ja que ara, o la porto als bidons, o a les alforges, però ens anem
de cara a l'estiu, i l'aigua comença a escalfar-se. En canvi, al
camelbak es manté freda. Be, excepte l'aigua que es troba dins el
tub, ja fora de la motxilla i camí de la boca. És curiós veure com
l'aigua que primer beus, està calenta, mentre que seguidament
t'arriba la fresca del bidó.
La
pujada al Port de l'Ordal ha costat una mica, però la veritat, em
pensava que costaria més. Jo he fet algunes vegades aquesta mateixa
volta d'avui, però a l'inrevés, és a dir, començant a Gavà i
pujant cap a Begues, i és la primera vegada que ho faig començant
per Cervelló i Vallirana.
Un
cop dalt, de seguida hem arribat a Avinyó Nou, on ens hem comprat
aigua, un parell de llaunes d'Acuarius i també un bon tros de coca i
xocolata, que ens ha permès recuperar energia per continuar la ruta.
Estàvem
la mar de be seguts a un banc de la plaça d'Avinyó, quan han tocat
las 19,15, cosa que ens ha fet reaccionar i moure'ns depresa, per no
trobar-nos a les fosques abans d'arribar a casa.
Des
d'Avinyó se que tinc 30 qms fins a casa. El tros d'Avinyó a Begues
ha sigut una mica dur, perquè ja estàvem cansats, però sobretot,
el que ens ha perjudicat, anímicament, era comprovar com el sol
anava desapareixent i també, que la temperatura anava minvant.
El
tros de Begues a Gavà, que és la baixada per la carretera, em costa
de fer amb comoditat amb aquesta bicicleta. He d'anar frenant
contínuament i al final fins i tot em fan mal les mans. També,
potser per la velocitat, o per la por als cotxes que et passen, els
nervis se'm posen a l'estómac i quasi m'agafen ganes de vomitar, com
ja em va passar l'altre vegades.
A
Gavà ens hem acomiadat, ja que ell s'anava cap a Castelldefels i jo
a Sant Climent.
Per
sort, encara que just, he arribat a casa amb llum de dia, després de
fer 68 qms,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada