22
i 23 de Juny 2015 FLAMA DEL CANIGÓ A GAVÀ.
Avui
ha sigut el dia de la FLAMA. L’altre dia vam fer una prèvia, perquè volíem fer
aquesta ruta en bici de carretera, però les previsions meteorològiques eren
tant pessimistes, que ens va fer canviar d'opinió. Pedalar en flaca per la
carretera, on poden haver-hi taques de greix, amb aquestes rodes, pot ser molt
perillós, així que tot i l'esforç de feia dos dies, vam tornar al trac de
sempre, fent-lo amb la bicicleta de muntanya.
Vam
quedar a Gavà amb l’Eduard, que ens faria de cotxe de suport, i amb el Juan
Arnaldos, amb qui faria la travessa des de Espinavell fins a Gavà.
Abans,
però, vaig haver de portar la bici al Sobirà, perquè em feia un soroll molt
estrany al canvi. Vaig aprofitar per comprar-me un bidó nou, amb propietat de
termos.
Sobre
les 12,00 del mati vam sortir, en direcció a l’alberg de St Joan de les
Abadesses, on vam dinar el menú de 13 euros. En aquest alberg vam fer nit les
dues ocasions anteriors en les que vam participar en la custòdia de la Flama,
però aquesta vegada, envalentonats, vam dir-nos que aniríem més lluny, d’aquí
ve lo d’anar fins a Espinavell.
Tot
i les previsions de fortes pluges, el dia es va anant aguantant be. Quan vam
arribar a Camprodon, vam desviar-nos en direcció a Set Cases, per fer una mica
de turisme. Vam pujar per la carretera que puja fins a Vallter 2000, on teníem
previst pujar si haguéssim anat amb les bicis de carretera. En aquesta pujada,
vam arribar fins a una desviació que surt a la dreta, on un camí que primer
puja i després baixa, ens portaria fins a Espinavell per la muntanya, una
travessa de 24 qms que ha de fer fantàstica i que mirarem de fer algun dia.
Després
ja ens vam dirigir directament a Espinavell, a trobar el nostre alberg.
Vam
anar a l’alberg Els Estudis. Primer, vam pujar fins el bar cal Jordi, al costat
de l’església, a recollir les claus, i que la mestressa, la Eva, ens expliqués
el funcionament de tot plegat. Jo tenia una mica de pressa, perquè els companys
estaven al carrer, esperant-me, i començava a ploure.
De
fet, fou entrar al alberg i en menys de cinc minuts ens va caure una forta
tempesta, amb gran aparell elèctric i calamarsa, que ens feia témer el pitjor
per la travessa de l’endemà.
Vam
prendre possessió de les nostres lliteres i vam dedicar la resta de la tarda a
descansar i xerrar sobre mil temes.
sobre
les 20,15 vam pujar al menjador. Vam donar records a la mestressa d’una de les
nostres amigues que sortim de tant en tant en bici, ja que la coneix. Mira que
petit és el mon, no?
El
sopar, fantàstic, ja ens ho havia dit aquesta noia. D’entrada ens van posar una
gran amanida pels tres, on hi havia de tot. De primer plat ens van fer
llenties, que estaven molt bones, amb cansalada i altres condiments, i de segon
una safata de diferents carns, molt bo.
De postres, iogurt amb freses, tot molt bo.
Al
sortir vam anar a fer una volta, pels pocs carrers que te aquest poble, que
segons ens va dir la Eva, te 24 habitants, tots ja grans i ens va explicar que
és ella la que normalment s’encarrega d’anar a buscar els encàrrecs que li fan
els veïns a Camprodon. Diu que alguna vegada arriba un peixater, però que clar,
no te assortiment i s’estimen més fer-ho ells mateixos.
23-06-15
Ens
hem aixecat abans de les cinc, tot i que els despertadors estaven posats a
aquesta hora. Però ja sabem, els nervis fan que dormis poc i et despertis
aviat!!.
La
mitja pensió en aquest alberg ens ha costat 37 euros.
A
les 06,00 en punt ens posàvem en marxa, després d’atipar-nos un altre cop amb
un generós esmorzar. El temps era tranquil i al cel hi havia serenitat, sense
perill de pluja de moment. Això si, feia fred, així que vam sortir abrigats.
Per aquesta primera part de la ruta, vam guardar l’equipament de la UME, per si
ens plovia i així mantenir-lo eixut la major part del temps possible. Les
informacions que teníem ens parlaven de pluges fortes. Inclòs un avís de marxar
ràpidament d’aquesta zona, per les fortes tempestes que podrien caure.
Vam
fer el tram Espinavell-Ripoll en menys de dues hores, incloent-hi uns minuts
que vam emprar per canviar la càmera de la roda davantera de la bici del Juan.
A Ripoll vam pujar al cotxe de l’Eduard i vam anar fins a Torelló, uns 15 qms,
i és que actualment, els mossos no ens permeten el pas per l’autovia, com sí
van fer l’any 2013. Aquí s’han cobert de glòria, ja que han transformat la
carretera nacional en autovia, sense fer una alternativa pels ciclistes o
tractors, i la volta que hauríem de fer és massa gran com per fer-la en una
sortida tant llarga com la d’avui.
A
Torelló vam continuar la ruta, tirada directe fins a Vic, on ens vam tornar a
trobar amb l’Eduard. Vam fer ús dels queviures que havíem comprat, i vam
començar a omplir bidons i a menjar taronges i trossos de síndria.
El
dia s’anava obrint i anava desapareixent la possibilitat de pluja.
A
Centelles ens vam trobar un altre cop amb l’Eduard i vam iniciar la pujada,
sostinguda, per la carretera que va pujant per St Martí de Centelles, fins que
arriba a la cruïlla amb la que ve de Moià, a partir d’on ja tornem a tenir bona
baixada que ens porta a St Feliu de Codines i Caldes de Montbui. Altres vegades
ens hem quedat a dinar a Caldes, però avui era d’hora, així que vam decidir
continuar, i anar a dinar a Sabadell. Vam parlar també amb el Jordi Corbalán,
de l’equip de foc de la Ume, i vam quedar amb ells que aniríem a dinar a
Sabadell i que ens trobaríem allà.
Després
de passar Sentmenat, un altre cop ens trobem amb uns quants quilòmetres de
pujades, però val, son pocs, i vam arribar sobre les 13,30 a Sabadell, on vam
dinar a la mateixa pizzeria de dissabte, amb un menú de 11 euros.
Aquí
ja vam poder gaudir de la presència de la Flama, ja que la portaven el Jordi,
de la Ume i el Manel, de l’agrupament escolta Roc del Migdia, també de Gavà.
A
més, en Manel em va passar una gravació que havia fet dalt al cim, la qual he
incorporat a la meva peli de youtube.
En
una conversa amb en Néstor, ens va avisar que a partir de Castellbisbal cauria
una bona cortina d’aigua. De fet, ja vèiem des de on érem que el cel estava
absolutament tapat en aquella zona i només sortir del dinar ens va començar a
ploure. Portàvem ja la roba de la UME i l’impermeable, per si un cas, però
afortunadament, va caure poca pluja i ho vam poder aguantar be, sense fer-ne
ús.
De
Sabadell a Rubí la carretera torna a pujar. Durant el trajecte, vam veure com
un cotxe s’encenia i com més tard arribaven la policia i els bombers.
Sobre
les 17,00 vam arribar al polígon industrial on quedem amb els companys de Sant
Climent, per fer plegats l’últim tram seguint els camins del riu.
Aquest
tram va ser ràpid, com era de preveure anant amb la gent de Sant Climent, però
no els vam perdre en cap moment. A St Vicens dels Horts vam donar la seva flama
i després d’un petit refrigeri vam continuar, ara amb la incorporació del
Miguel, i vam anar fins a St Boi de Llobregat, on vam fer el mateix, donar la
seva flama i menjar una mica de coca.
Cada
vegada érem més, ciclistes i també molts corredors que s’anaven incorporant.
Una bona caravana ens va portar fins a Viladecans, on després de quedar-nos una
estona per veure la seva celebració, vam dirigir-nos ja cap a la nostra
destinació final, el poble de Gavà.
Lògicament,
pel camí s’havia quedat molta gent, els de Sant Climent, els de Viladecans,
així que nosaltres érem poquets, però deu ni do, vam ser molts, i a més, molt
animats fent-nos la nostra pròpia música d’acompanyament, ja que també ens
havíem quedat sense el cotxe-discoteca.
La
rebuda a Gavà va ser fantàstica, molta gent esperant-nos, el que em va fer
posar un altre cop la pell de gallina.
A
més, van venir l’Elvira, la Judit, el Jordi i l’Èric, cosa que no m’esperava, i
em va agradar molt.
Després
de menjar-nos una mica de coca i de les fotos de rigor, vam participar en una
mena de rua, que ens va portar fins a la plaça de l’Ajuntament, on estava
previst cremar la foguera i on vam participar, juntament amb una part de la
nostra colla, en el sopar de revetlla.
En total hem fet 180 qms
