14-06-15 VILANOVA-OLESA-GAVÀ

14-06-15 VILANOVA-OLESA-GAVÀ

Aquesta vegada hem agafat el tren de rodalies fins a Vilanova i la Geltrú, on ens esperaven el Miquel, organitzador de la sortida, i el Joan Jesús. A Gavà ens havíem trobat el Juan Arnaldos i jo i hem arribat aviat a Vilanova, així que el primer que hem fet ha sigut prendre’ns uns cafès i unes pastes.

Els primers quilòmetres son tranquils, pocs desnivells, en direcció a Sant Pere de Ribes.

Al qm 7 de ruta passem molt a la vora de l’antic circuït situat al costat de la urbanització Rocamar. Està molt deixat, però podríem donar un parell de voltes si volguéssim pagar una mena de peatge que vol cobrar la propietària. N’estem tips de peatges com per treure’n un de nou de la màniga.

Poc després passem per Sant Pere de Ribes i és aquí on la cosa comença a enfilar-se.

El Miquel ens entra al bosc i aquí les emocions i les dificultats es multipliquen. Fem pujades i baixades, corriols fantàstics i molt divertits. Ruta típica Miqueliana, jejeje. Finalment, aquests tobogans ens deixen a la carretera que va cap a Olivella, la qual seguim els pròxims 4 qms.

A l’alçada de la urbanització Mas Milà, quan portem 17 qms, tornem a entrar als camins, seguint en pujades, cada vegada més empinades.

Son sis qms forts, que ens porten fins a Olivella. Aquí descansem una mica, ens mengem els entrepans i visitem la casa cultural la Sala, on ens donen un mapa del parc del Garraf i ens expliquen una mica el paisatge que ens envolta. Prenem una cerveseta fresca i omplim els bidons amb aigua de la font, la qual surt molt bona, sense gust a clor. Aquesta és la segona sortida en que congelo la bossa del camelbak, i d’aquesta manera aconsegueixo tenir aigua fresca durant pràcticament tot el dia. Fins i tot mentre vaig bevent, vaig substituint l’aigua, i es manté el glaçó congelat, el que refresca immediatament l’aigua nova.

Després venen uns altres cinc quilòmetres, potser els més forts en quan a desnivell. Anem des d’Olivella, passant per l’escola de natura Can Grau, fins arribar dalt la carena. És un tram fort, on fins i tot hi ha un bon tros encimentat, perquè sinó, les rodes relliscarien i no podríem pujar-ho muntats.

Després si, ja gaudim d’una bona baixada, fins arribar a l’avenc de l’Esquerrà, on ens fem algunes fotografies, anant en compte, ja que d’inici te una caiguda espectacular.

La senyora de Olivella ens havia parlat d’una desviació a ma dreta,  abans d’arribar a Olesa, per tal d’estalviar algun quilòmetre sobre la carretera, però això significava un altre vegada pujades fortes, i ja estàvem prou cansats com per dir no, i seguir fins a Olesa de Bonesvalls, el que ens va obligar a fer després, 8 qms pujant per la carretera de Begues, molt més assequible que fer-ho per camins.

A Begues vam agafar el camí que travessa el bosc i ens porta per darrera de Can Planes. D’aquesta manera passem per un tram molt bonic i gaudim de la baixada del “burrito”, que sempre ens fa patir més del compte.

Vam tornar a entrar als camins al qm 6 de la carretera i ens vam dirigir cap a Gavà passant pel costat de Can Amat i gaudint dels tobogans previs a l’arribada a aquesta ciutat.

En total vam fer 40 qms.