30-05-15 GAVÀ-CASTELLÓ/VANDELLÓS

30-05-15 GAVÀ-CASTELLÓ/VANDELLÓS, en bici de carretera

Per aquesta data la UME havia preparat una sortida denominada “multiactivitat”, el que vol dir oberta a totes les persones que formen la entitat, més enllà d’una secció concreta.

Nosaltres, des de BTT ens vam apuntar perquè de seguida vam tenir la sort de poder comptar amb la Esther que ens fea de cotxe de suport, el que ens anava be per portar les nostres coses i també avituallaments a base de begudes i fruites.

Primer ens vam apuntar en fer tota la activitat, és a dir, arribar a Castelló i passar la nit de dissabte, però després vaig veure que la cosa es podia complicar, no estic prou preparat en tenda de campanya, ni estris convenients, així que finalment per la meva banda vaig comunicar que només faria l’anada i tornada. A més, algun dels companys que en un primer moment s’havien apuntat, al final no van poder venir, així que finalment vam participar la Esther amb el cotxe, i el Juan Arnaldos i jo en bici de carretera.

Ens vam trobar tots tres a quarts de set del mati a la estació de renfe de Gavà per deixar els nostres cotxes, també per donar-li la nostra bossa amb roba de recanvi a la Esther i perquè el Juan li donés la nevera que ens havia deixat la Carme. Així, portàvem les begudes fredes (de fet, congelades), dins la nevera, juntament amb la fruita.

Després vam anar fins al LDL, on es trobaven els companys de la ume que participaven en aquesta sortida. Vam poder saludar al Miquel, al Oskar, la Marta, etc. En total, de la nostra entitat han participat 18 persones.

A les 07,15 ens vam fer la primera fotografia, i ja ens vam posar en marxa, agafant la carretera que va en direcció Sitges. A aquelles hores el trànsit era poquet i la temperatura fresca. De fet, vaig posar-me en marxa amb una jaqueta de ciclisme a sobre del mallot, perquè refrescava bastant.

De seguida van arribar les costes del Garraf, les quals vaig passar bufant més del compte, perquè intentava una cosa impossible, com és seguir el ritme del Juan, jehehe, tasca totalment inviable, però que em permet esforçar-me més i millorar els meus temps.

A la primera benzinera de Sitges ens vam trobar tots tres per primera vegada, poca estona, només per confirmar que la següent trobada seria a Vilanova, per esmorzar xurros amb xocolata.

Aquí eren les 08,42, el que vol dir que ens hi vam plantar en una hora i mitja des de la sortida de Gavà. Uns xurros reparadors i bona font de sucre, per donar-nos força de cara als pròxims quilòmetres.

A partir d’aquí, vam quedar amb la Esther que ens trobaríem al costat de l’Arc de Berà. Vam anar pedalant travessant els següents pobles, com Cubelles, Cunit, Calafell, etc.

A Calafell vam deixar la carretera i ens vam ficar pel passeig marítim, per travessar Sant Salvador i Coma-ruga, abans de tornar a la carretera, ara ja N340.

A partir d’aquí, vam patir algunes presses de conductors, sobretot un parell de camions, que li van passar molt a la vora al Juan. Sembla mentida que amb tants accidents, els conductors de cotxes no vagin amb compte, perquè quan ens passen molt a la vora, ens desestabilitzen. Però no hi ha manera. O com aquells que s’incorporen a alguna rotonda, o surten d’ella, i ens fan maniobrar de manera brusca, per no tenir algun accident.

Així vam anar tirant durant 5 qms, quan a les 10,15 vam arribar a l’alçada de l’Arc de Berà. He passat moltes vegades per aquí i mai havia tingut la possibilitat de fer-me una fotografia al seu costat.

Aquesta situació em va recordar molt l’Arc de Bacarra, a Extremadura, fent la Via de la Plata, amb el Gerard, quan vam poder passar per sota mateix, dinar una mica i fins i tot fer una petita migdiada a la seva ombra.

La veritat és que anàvem molt be de temps, i realment em trobava molt be físicament. També fa molt anar darrera del Juan que vulguis o no, m’empeny a tirar més, tot i que va anar amb molt de compte vigilant de tant en tant de no deixar-me sol.

Després de les fotos i d’anar al servei, ens vam tornar a posar en marxa. Amb l’Esther vam quedar que ens trobaríem passat Tarragona, ja  que estàvem bastant a la vora i seria difícil trobar-nos dins la ciutat. Vam passar Torredembarra i Altafulla i de seguida vam arribar a Tarragona, entrant a la ciutat per la seva zona marítima i molt a la vora dels seus tresors de la època romana.

Després uns quilòmetres en que tot està urbanitzat. Un munt de grans urbanitzacions, fins que arribem a Vila-seca, on passat aquest poble i a l’alçada de les fàbriques petro-químiques, ens vam tornar a trobar amb la Esther. Vam omplir els nostres bidons i vam deixar les ampolles que portava a la nevera, que encara estaven congelades, fora d’elles, perquè s’anessin descongelant.

Sobretot per reposar beguda més que per altre motiu, vam tornar a quedar amb ella a Cambrils, però quan vam passar per aquest poble no la vam trobar, així que vam continuar uns quilòmetres més, fins que sobre les 13,30 vam arribar a l’Hospitalet de l’Infant. En aquest poble el Juan i jo el primer que vam fer fou buscar un lloc per dinar i descansar. Vam trobar una cafeteria que es diu MOOS, i el primer que vam fer, mentre esperàvem a la Esther, va ser prendre’ns una clara fresquíssima. L’Esther ens estava esperant a Cambrils, així que en pocs minuts va arribar fins on érem, per dinar. El lloc on vam dinar, fantàstic, a la ombra i amb aire que ens refrescava molt be. El menjar, fatal, un plat combinat sense pena ni glòria.

A les 15,08 ens vam posar en marxa de nou. Ara tocaven uns quants quilòmetres de pujades. Els primers 6, la mitja de desnivell era d’un 5%. Anàvem per la carretera c44 i jo anava petat. Aviat vaig haver de posar el plat petit i quasi el pinyó més gran, perquè avançava molt lentament. La calor era insuportable. Quan vam arribar a un poble que es diu Masriudoms, el Juan i jo ens vam estirar sobre un banc, a la fresca, descansant una mica.

Mentre, l’Esther ens va avisar que la desviació cap a Castelló estava al següent poble, a Masbaquera, situat a un parell de qms de on estàvem, així que res, 10 minuts de descans i seguim, sempre amunt. En aquest poble ens esperava l’Esther, però jo vaig preferir seguir, perquè no em convenia gens parar ara. A la sortida d’aquest poble estava la pista asfaltada i força trencada, que puja a Castelló, una pista que segons com em va recordar molt la última pujada al Caro, aquells 3,8 qms que s’han de n amb 450 mts de desnivell. Aquí no és tant, però déu ni do. Van ser 1,5 qms de pujada, al 8,8% de desnivell, o sigui que si, aquí plat petit i pinyó gran tota l’estona. Vaig aturar-me a agafar aire un parell de vegades, perquè no podia. Veia que les corbes s’anaven repetint, i sempre amb forta rampa. L’únic consol era saber que només havíem de fer 1,5 qms, per tant, pedalada que feia, metres que s’acostava.

L’arribada a Castelló va ser apoteòsica. Eren les 16,48 quan jo entrava al poble. El Juan i la Esther ja feia estona que havien arribat, i tots tres ens vam fer la foto de record.

Vam fer unes quantes fotografies del poble, abandonat però que manté algunes  cases transformades en cases de turisme, on justament venien els companys de la ume. Vaig trucar al Miquel per dir-li que ja havíem arribat, però que marxàvem, perquè havíem d’agafar el tren de tornada.

Després, mitja volta i cap a l’estació de renfe de l’Hospitalet de l’Infant, on vam agafar el tren de les 18,01, el qual, com és habitual, va venir amb 15 minuts de retard.

En total hem fet 137