22 i 23 DE JUNY. FLAMA DEL CANIGÓ DE GAVÀ

22 i 23 de Juny 2015 FLAMA DEL CANIGÓ A GAVÀ.

Avui ha sigut el dia de la FLAMA. L’altre dia vam fer una prèvia, perquè volíem fer aquesta ruta en bici de carretera, però les previsions meteorològiques eren tant pessimistes, que ens va fer canviar d'opinió. Pedalar en flaca per la carretera, on poden haver-hi taques de greix, amb aquestes rodes, pot ser molt perillós, així que tot i l'esforç de feia dos dies, vam tornar al trac de sempre, fent-lo amb la bicicleta de muntanya.

Vam quedar a Gavà amb l’Eduard, que ens faria de cotxe de suport, i amb el Juan Arnaldos, amb qui faria la travessa des de Espinavell fins a Gavà.

Abans, però, vaig haver de portar la bici al Sobirà, perquè em feia un soroll molt estrany al canvi. Vaig aprofitar per comprar-me un bidó nou, amb propietat de termos.

Sobre les 12,00 del mati vam sortir, en direcció a l’alberg de St Joan de les Abadesses, on vam dinar el menú de 13 euros. En aquest alberg vam fer nit les dues ocasions anteriors en les que vam participar en la custòdia de la Flama, però aquesta vegada, envalentonats, vam dir-nos que aniríem més lluny, d’aquí ve lo d’anar fins a Espinavell.

Tot i les previsions de fortes pluges, el dia es va anant aguantant be. Quan vam arribar a Camprodon, vam desviar-nos en direcció a Set Cases, per fer una mica de turisme. Vam pujar per la carretera que puja fins a Vallter 2000, on teníem previst pujar si haguéssim anat amb les bicis de carretera. En aquesta pujada, vam arribar fins a una desviació que surt a la dreta, on un camí que primer puja i després baixa, ens portaria fins a Espinavell per la muntanya, una travessa de 24 qms que ha de fer fantàstica i que mirarem de fer algun dia.

Després ja ens vam dirigir directament a Espinavell, a trobar el nostre alberg.

Vam anar a l’alberg Els Estudis. Primer, vam pujar fins el bar cal Jordi, al costat de l’església, a recollir les claus, i que la mestressa, la Eva, ens expliqués el funcionament de tot plegat. Jo tenia una mica de pressa, perquè els companys estaven al carrer, esperant-me, i començava a ploure.

De fet, fou entrar al alberg i en menys de cinc minuts ens va caure una forta tempesta, amb gran aparell elèctric i calamarsa, que ens feia témer el pitjor per la travessa de l’endemà.

Vam prendre possessió de les nostres lliteres i vam dedicar la resta de la tarda a descansar i xerrar sobre mil temes.

sobre les 20,15 vam pujar al menjador. Vam donar records a la mestressa d’una de les nostres amigues que sortim de tant en tant en bici, ja que la coneix. Mira que petit és el mon, no?

El sopar, fantàstic, ja ens ho havia dit aquesta noia. D’entrada ens van posar una gran amanida pels tres, on hi havia de tot. De primer plat ens van fer llenties, que estaven molt bones, amb cansalada i altres condiments, i de segon una safata de diferents carns, molt  bo. De postres, iogurt amb freses, tot molt bo.

Al sortir vam anar a fer una volta, pels pocs carrers que te aquest poble, que segons ens va dir la Eva, te 24 habitants, tots ja grans i ens va explicar que és ella la que normalment s’encarrega d’anar a buscar els encàrrecs que li fan els veïns a Camprodon. Diu que alguna vegada arriba un peixater, però que clar, no te assortiment i s’estimen més fer-ho ells mateixos.

23-06-15

Ens hem aixecat abans de les cinc, tot i que els despertadors estaven posats a aquesta hora. Però ja sabem, els nervis fan que dormis poc i et despertis aviat!!.

La mitja pensió en aquest alberg ens ha costat 37 euros.

A les 06,00 en punt ens posàvem en marxa, després d’atipar-nos un altre cop amb un generós esmorzar. El temps era tranquil i al cel hi havia serenitat, sense perill de pluja de moment. Això si, feia fred, així que vam sortir abrigats. Per aquesta primera part de la ruta, vam guardar l’equipament de la UME, per si ens plovia i així mantenir-lo eixut la major part del temps possible. Les informacions que teníem ens parlaven de pluges fortes. Inclòs un avís de marxar ràpidament d’aquesta zona, per les fortes tempestes que podrien caure.

Vam fer el tram Espinavell-Ripoll en menys de dues hores, incloent-hi uns minuts que vam emprar per canviar la càmera de la roda davantera de la bici del Juan. A Ripoll vam pujar al cotxe de l’Eduard i vam anar fins a Torelló, uns 15 qms, i és que actualment, els mossos no ens permeten el pas per l’autovia, com sí van fer l’any 2013. Aquí s’han cobert de glòria, ja que han transformat la carretera nacional en autovia, sense fer una alternativa pels ciclistes o tractors, i la volta que hauríem de fer és massa gran com per fer-la en una sortida tant llarga com la d’avui.

A Torelló vam continuar la ruta, tirada directe fins a Vic, on ens vam tornar a trobar amb l’Eduard. Vam fer ús dels queviures que havíem comprat, i vam començar a omplir bidons i a menjar taronges i trossos de síndria.

El dia s’anava obrint i anava desapareixent la possibilitat de pluja.

A Centelles ens vam trobar un altre cop amb l’Eduard i vam iniciar la pujada, sostinguda, per la carretera que va pujant per St Martí de Centelles, fins que arriba a la cruïlla amb la que ve de Moià, a partir d’on ja tornem a tenir bona baixada que ens porta a St Feliu de Codines i Caldes de Montbui. Altres vegades ens hem quedat a dinar a Caldes, però avui era d’hora, així que vam decidir continuar, i anar a dinar a Sabadell. Vam parlar també amb el Jordi Corbalán, de l’equip de foc de la Ume, i vam quedar amb ells que aniríem a dinar a Sabadell i que ens trobaríem allà.

Després de passar Sentmenat, un altre cop ens trobem amb uns quants quilòmetres de pujades, però val, son pocs, i vam arribar sobre les 13,30 a Sabadell, on vam dinar a la mateixa pizzeria de dissabte, amb un menú de 11 euros.

Aquí ja vam poder gaudir de la presència de la Flama, ja que la portaven el Jordi, de la Ume i el Manel, de l’agrupament escolta Roc del Migdia, també de Gavà.

A més, en Manel em va passar una gravació que havia fet dalt al cim, la qual he incorporat a la meva peli de youtube.

En una conversa amb en Néstor, ens va avisar que a partir de Castellbisbal cauria una bona cortina d’aigua. De fet, ja vèiem des de on érem que el cel estava absolutament tapat en aquella zona i només sortir del dinar ens va començar a ploure. Portàvem ja la roba de la UME i l’impermeable, per si un cas, però afortunadament, va caure poca pluja i ho vam poder aguantar be, sense fer-ne ús.

De Sabadell a Rubí la carretera torna a pujar. Durant el trajecte, vam veure com un cotxe s’encenia i com més tard arribaven la policia i els bombers.

Sobre les 17,00 vam arribar al polígon industrial on quedem amb els companys de Sant Climent, per fer plegats l’últim tram seguint els camins del riu.

Aquest tram va ser ràpid, com era de preveure anant amb la gent de Sant Climent, però no els vam perdre en cap moment. A St Vicens dels Horts vam donar la seva flama i després d’un petit refrigeri vam continuar, ara amb la incorporació del Miguel, i vam anar fins a St Boi de Llobregat, on vam fer el mateix, donar la seva flama i menjar una mica de coca.

Cada vegada érem més, ciclistes i també molts corredors que s’anaven incorporant. Una bona caravana ens va portar fins a Viladecans, on després de quedar-nos una estona per veure la seva celebració, vam dirigir-nos ja cap a la nostra destinació final, el poble de Gavà.

Lògicament, pel camí s’havia quedat molta gent, els de Sant Climent, els de Viladecans, així que nosaltres érem poquets, però deu ni do, vam ser molts, i a més, molt animats fent-nos la nostra pròpia música d’acompanyament, ja que també ens havíem quedat sense el cotxe-discoteca.

La rebuda a Gavà va ser fantàstica, molta gent esperant-nos, el que em va fer posar un altre cop la pell de gallina.

A més, van venir l’Elvira, la Judit, el Jordi i l’Èric, cosa que no m’esperava, i em va agradar molt.

Després de menjar-nos una mica de coca i de les fotos de rigor, vam participar en una mena de rua, que ens va portar fins a la plaça de l’Ajuntament, on estava previst cremar la foguera i on vam participar, juntament amb una part de la nostra colla, en el sopar de revetlla.

En total hem fet 180 qms