SORTIDES EN BTT

3-4-5 de JULIOL. III ANIVERSARI BTTUME A ÀGER

03 de Juliol, Dissabte

Després de molts mesos de preparació, per fi ha arribat el gran dia, quan comencem a fer realitat la celebració del nostre III aniversari.

Tot i que els actes principals estan previstos fer-los entre dissabte i diumenge, al final vam decidir sortir divendres i fer nit al càmping, per gaudir d’unes hores més de la nostra festa. Anàvem lluny, així que valia la pena aprofitar al màxim el desplaçament.

Vam fer el viatge en cotxe a mida que la gent acabava de treballar, de manera esglaonada. Per la nostra banda, vam quedar que la Ana Ballesteros, el Joan Carles i jo aniríem amb el meu cotxe.

Els vaig recollir a les 15,30. I amb els nervis, la primera sorpresa, quan arribo a Gavà per recollir-los, me’n adono compte que porto al cotxe la cadireta de l’Èric!! En lloc d’anar a casa a deixar-la, la deixo on viu el Joan Carles,  i així m’estalvio el desplaçament.

Durant el camí vam estar en contacte amb diversos companys. Vam quedar amb el Juan Arnaldos i ens vam trobar abans d’arribar a Balaguer. També teníem previst coincidir amb la Cristina, però una averia en el seu mòbil la va fer retardar l’hora de sortida, i va venir més tard.

Sobre les 19,00 vam arribar al càmping la Vall d’Àger, i després de fer les inscripcions pertinents, vaig disposar-me a muntar la meva tenda. Feia molts anys que no passaria un parell de nits en tenda, i estava una mica nerviós pel seu muntatge. Sort que és d’aquestes que es despleguen soles i en un moment les tens obertes.

Em vaig emportar també el matalàs i l’inflador elèctric. Com que no tenia electricitat, vaig anar a inflar-lo als serveis del càmping i em va quedar molt be. Va de conya, perquè va durar els dos dies sense desinflar-se res. Ara, la imatge de passejar pel càmping amb el matalàs inflat, apoteòsica!!

Sobre les 21,00 vam anar trobant-nos al bar. La Montse ens havia avisat que sortia tard de casa, així que tot i que havia previst sopar amb ells, al final hi vaig fer a la cafeteria, junt amb altres companys.

Uns quants vam agafar la idea del Pedro, i vam apuntar-nos a fer una sortida nocturna, planificada per ell. Sobre les 23,30 ens vam posar en marxa.

Va ser una sortida curta, d’uns 11 qms, però molt intensa al principi, on ens vam trobar una llarga pujada per un camí empedrat, i de fort desnivell. Havia decidit portar la bici del Gerard en  lloc de la meva, per por a la seguretat,  i reconec que em vaig equivocar, perquè aquesta bici em va molt petita, i contínuament tenia la sensació de caure’m. Era com si estigués pedalant amb una bici de nen.

En aquesta sortida vam passar per Agulló, poble originari del pare del Pedro, on vam arribar a quarts d’una. A la plaça del poble, hi havia tot de nenes jugant, mentre nosaltres podíem gaudir d’una lluna plena fantàstica.

A les 01,00 aproximadament vam tornar al càmping, on els nostres companys ens esperaven a la terrassa del bar/restaurant, però no vam poder prendre res, perquè el tanquen a les 00,00.

Així que després de guardar les bicis al magatzem (si que hagués pogut portar la meva),ens vam anar a dormir.

He de reconèixer que amb això del càmping i la tenda he d’aprendre a organitzar-me, perquè no sabia on tenia res.

Vaig passar bona nit. Em vaig tancar dins la tenda, amb totes les cremalleres tancades, per evitar en lo possible que entressin mosquits i altres bitxos. D’entrada no em vaig posar dins el sac. Tenia molta calor, tot i que quan vaig tornada de la nocturna, em vaig anar a dutxar. Això si, de matinada, vaig haver de posar-me dins el sac, perquè tenia fred.

04-07-15

Dissabte, dia 04, ens vam aixecar aviat, perquè la primera activitat que faríem era caiac i havíem d’estar màxim a les 10,00 al embarcador. Eren quarts de set quan el Joan Alsina i jo vam anar a donar una volta pel poble, a veure si trobàvem algun bar obert, però no, tot tancat. Lo primer que va obrir va ser el bar de la benzinera, on a les 07,40 estàvem prenent un cafè. Vam tornar al càmping i quan van anar arribant els companys ens vam anar un altre cop cap el poble, i aleshores si, estava obert un bar a la carretera, on vam demanar entrepans i cafès diversos.

El tema era que el bar del càmping no l’obren fins les 09,00, i clar, tanta gent demanant entrepans i cafès ens hagués portat més enllà de les 10,00. No entenc com no obren abans, com per exemple les 08,00, per tota la gent que marxa aviat, per tal d’anar a fer alguna activitat per la zona, com caiac, parapent, etc.

Abans de les 10,00 ja estàvem al embarcador, i després de pagar i rebre unes mínimes instruccions, ens vam posar en marxa. Els caiacs eren de dues persones, així que el meu el vaig compartir amb la Cristina.

Va ser una experiència fantàstica. A més, l’aigua estava molt tranquil·la i navegàvem molt be, amb molta seguretat. En cap moment vaig tenir por a bolcar, el caiac va molt segur en aquelles aigües.

El trajecte que havíem encarregat era de 7 qms, d’anada. Arribàvem a un altre embarcador i allà ens esperava un “vaixell/bus”, que ens tornaria al lloc de sortida, on teníem els cotxes.

Vam tenir la sort de trobar-nos amb la Carme i el Josep, i vam poder fer el viatge de tornada amb ells, dins el vaixell.

Tornant, vaig poder gaudir de les extraordinàries vistes de les escales que no havia vist a l’anada. És un tema pendent, fer una sortida, aquesta vegada caminant, que ens porti per aquestes escales. Ha d’impressionar molt, perquè estan a ran de paret, amb un gran precipici als peus.

Els de senderisme fan una sortida per aquesta zona el cap de setmana 24-25 d’Octubre, potser m’hi apuntaré.

A quarts de tres vam arribar al càmping, i després de dutxar-me vaig anar a dinar. Tenen una carta de plats combinats de molt bon preu i molt bons, i allà vam menjar alguns cada dia.

Després del dinar, una estoneta de piscina i tot seguit vam iniciar la següent activitat, com és la BTT de la tarda. En la nocturna érem poquets, però a la d’aquesta tarda ja vam ser una gran majoria els que vam participar. Vam fer una altre ruta, aquesta més assequible que la nocturna, i sort, perquè feia molta calor i també feia poc que havíem dinat. A mi, per exemple, em va agafar una mica de flato.

Tot i que era més facilona, la vam escurçar, perquè a més, anàvem justos amb els horaris, ja que a les 21,30 començàvem el sopar de celebració del nostre III aniversari de BTT, objecte d’aquesta sortida.

Així que després de les dutxes, ens vam anar cap el menjador, on vam fer el sopar. Ens van deixar la sala gran per nosaltres sols, amb aire condicionat, així que estàvem molt be. Érem 24 i vam haver de seure entre dues taules.

El menú va estar molt be, i per després, i com a celebració, vam portar un pastís impressionant i 9 ampolles de cava, ja que vam pensar en portar-les de casa, segurament molt més barates que demanant-les allà i això segur que si, millor cava, ja que vaig comprar un brut nature boníssim. També la Imma va portar dues ampolles de cava, molt bo. ens el vam acabar tot!!

He de reconèixer que em vaig emocionar una mica a l’hora de bufar les espelmes i dir algunes paraules.

No vam poder allargar molt més la celebració, perquè com deia, el bar el tanquen a les 00,00, hora en que nosaltres també vam decidir donar per acabat el sopar i desfilar cap a les nostres tendes i wungalows.

05-07-15

La nit l’he passat encara millor que l’anterior. Es nota que estic més familiaritzat, que estava  cansat i, molt important, que dormo sobre el matalàs inflable, comodíssim. No perd aire i s’està de conya.

També, la porta tancada i sense ficar-me al sac a primera hora, però sí de matinada.

Per l’esmorzar ja sabem on hem d’anar. Hem demanat entrepans i aigua abundant, perquè avui tocava senderisme pel Congost de Mont-rebei.

Sobre les 09,30 hem agafat els nostres cotxes i ens hem anat fins a La Masieta, un punt on comença aquesta ruta senderista, d’uns 7 qms. El desplaçament és llarg, ja que pugem fins dalt de tot de la cima, des d’on es llencen els de parapent, i baixem per l’altra banda, en un viatge  d’uns 50 minuts.

El cotxe el deixem el pàrquing, el qual costa 4 euros, així que val la pena anar al menys amb quatre persones per cotxe.

De seguida vam posar-nos a caminar, sempre per la marge esquerra del Noguera Ribagorçana, en direcció contraria al que vam fer el dia anterior amb el caiac. Després d’uns centenars de metres normals, arriba el congost, que és un camí excavat a la roca, i que permet desplaçar la gent en direcció sud, una obra molt antiga però de ple servei actualment. Abans per temes de supervivència, avui per esbarjo.

Vam passar per un pont penjant i caminant pel congost vam arribar molt amunt. Els caiacs, des d’allà dalt, es veien minúsculs, tots de diferents colors. El Congost, en la seva banda del riu, es veia molt estret i súper vertical!!

Abans d’arribar a la destinació final, vam decidir acabar la ruta i donar mitja volta. Una cosa son els plans i l’altre complir amb els horaris. No podíem fer molta ruta més, perquè després tocava la tornada i tot i així, escurçant-la, vam arribar al càmping pel voltant de les 15,00, hora ja quasi límit perquè ens donin menjar.

El dia abans vaig parlar amb la mestressa, per demanar-li permís per no desmuntar les tendes fins que no tornéssim de la caminada, per poder dutxar-nos i dinar. Em va dir que si, tot i que la senyora era una mica esquerpa...

Vam dinar en diferents taules, i després, ja si, vaig disposar-me a fer les dues coses que em feien témer una mica, com desinflar el matalàs, sense haver d’anar un altre cop al servei, i el més important, com plegar la tenda. El quant al matalàs, va ser molt senzill. Simplement traient el tap, es va desinflar força ràpid.

La tenda em va costar una mica més, perquè s’ha d’anar plegant d’una manera concreta, però be, la vaig plegar, tot i que un cop plegada, la vaig haver de tornar a desplegar, per treure de dins el sac de dormir. Per això em costava tant plegar-la...

Sobre les 17,00 finalment ens vam posar en marxa, en direcció a casa, on vam arribar sobre les 19,30.

De bici hem fet poquet, potser uns 30 qms entre les dues sortides.

Al final tots vam quedar molt contents de la sortida que havíem fet.