SORTIDES EN BTT

16-08-15 LES CASES-CIM DEL CARO-LES CASES

La pujada al cim del Caro en bici, 1447 mts sobre el nivell del mar, als Ports de Tortosa, ja l’he fet varies vegades, però mai encara l’havia intentat des de Les Cases d’Alcanar. Tenia ganes de fer-la, però em costava arrencar, perquè significava aixecar-me molt d’hora i enfrontar-me a un repte nou i difícil, com és l’anada i tornada al Caro.

Però clar, després de tants anys fent sortides al mes d’Agost des de Les Cases, em resulta una mica avorrit fer les mateixes sortides de sempre, com la volta a la Serra de Godall, o la visita al Delta. Així que aquest repte del Caro des de casa em fascinava.

Però no trobava el moment oportú. Fins que...

Vaig pensar, i si vas al Caro amb aigua del mar i el bateges?

I aleshores si, em vaig motivar prou com per fer-ho. El dia abans vaig congelar l’aigua dins la bossa del camelback, per estar segur que tindria prou aigua per la pujada i tornada.

Em vaig aixecar abans de les 07,00 del mati. I allò que t’agafa mandra, i penses, ostres!! Tot preparat i al final no hi vas??? I res, dir-me això i llevar-me d’un salt del llit.

Ho tenia tot preparat, la roba, la  badana, els guants. Em vaig fer un tallat i em vaig menjar una ensaïmada, i em vaig preparar un entrepà per menjar-me’l pel camí. Vaig buscar una ampolla petita d’aigua i a les 07,30 estava a la platja, davant de casa, omplint-la d’aigua del mar per batejar el cim del Caro.

Ja se que és una tonteria, però repeteixo, em calia una motivació extra, i aquesta em servia.

Vaig calcular malament l’acció d’agafar l’aigua, i em vaig mullar els peus en el procés d’omplir l’ampolla, per tant, també jo aquell mati em vaig batejar amb l’aigua del mar.

Tot seguit em vaig posar en marxa. Els primers quilòmetres molt coneguts per mi. Carretera nacional 340 amunt. Era diumenge, així que el trànsit de camions seria menor que en un dia laborable i retallava una mica de camí si hagués anat per Sant Carles. Segurament, en canvi, si hagués escollit direcció Ulldecona, possiblement m’hauria estalviat algun quilòmetre més, però val.

A Amposta hi ha una gran rotonda i de seguida es veu el cartell que indica direcció Tortosa. La meva destinació era Roquetes, a uns tres qms de Tortosa, com he fet altres vegades, quan he deixat allà el cotxe per pujar al Caro.

A les 09,30 del mati passava per davant de l’església de Roquetes, on malauradament en aquell moment estaven celebrant un enterrament.

Ara ja estava camí dels Ports. Quan surts d’aquest poble, de seguida et trobes a aquella serralada davant teu. Lògicament, els ulls de seguida se’n van a trobar les antenes, i penses que és allà on vas. I et preguntes si seràs capaç de fer-ho, perquè ho veus molt amunt!!!!

La pujada al Caro te això, un acostament pla, fins que aviat et trobes amb un cartell que t’indica “cim del Caro, 13 qms”. Això no és veritat. En realitat, des d’aquell punt, els 13 qms coincideixen amb el Mirador del Portell, situat a 1050 mts. Després, encara et falten cinc més, fins arribar al cim.

Mentre vas pedalant, amb la muntanya davant, penses amb el que t’espera. Veus allà dalt les ratlles que indiquen per on passa la carretera, com pugen en forma de ziga-zaga, i tornes a pensar en lo difícil que està la pujada.

La velocitat de la bici baixa de cop, una vegada comences a pujar. Em falten pinyons!! A més, i hauré de portar-la a revisar, quan poso el pinyó més gran, la cadena frega i fa un soroll estrany.

M’aturo algunes vegades a descansar. He comprovat que si paro encara que sigui un minut, aleshores arrenco molt millor de com venia. A més, també puc aixecar-me de la bici pedalar amb més potència, el que em permet avançar millor.

Entre aturades, glops d’aigua i fotografies, arribo sobre les onze a la Font del Cargol, situada a uns 700 metres d’alçada, on decideixo menjar-me l’entrepà. Ja feia estona que tenia gana i havia previst esmorzar aquí. A la font, hi ha una família fent-se fotos i quan se’n van, arriba un ciclista de la zona. Em diu que fa la pujada i baixada. Només descansa un moment i segueix.

Després de l’esmorzar i de repetir algunes fotos, segueixo el meu camí. Ara ja entro a la zona de les ziga-zagues, ara a la dreta, ara a l’esquerra. La carretera puja en intensitat de desnivell i avanço molt lentament.

A les 12,00 h arribo al mirador, situat a 1050 mts d’alçada. Es un lloc ideal per fer fotografies de tota la zona per on hem pujat. Com que em rondava pel cap girar cua i no pujar al Caro, agafo la bici i avanço, com si no volgués saber res del mon, i segueixo endavant, lluitant contra el meu interior, aquell personatge dolent que volia que em retirés. No!! Segueixo!!

Poc després d’iniciar la marxa, arribo al cartell definitiu, el que m’indica que el Cim del Caro m’espera després dels pròxims 3,8 qms.

Ara si que no hi ha res que m’impedeixi pujar. Estic a tocar del cel, o del cim, com vulguis.

Aquesta carretera comença molt trencada i faig els primers metres caminant, per tal d’esquivar millor els sots, però després s’arregla i puc seguir muntat en la bici. Corbes molt tancades a dreta i esquerra, fins que en un moment donat començo a veure les antenes. Tant lluny que les veia quan encara estava al principi de la ruta, i mira, ja les tinc a tocar.

Llàstima que aquesta vegada no m’han vingut a rebre les cabres, com van venir la última vegada que vaig pujar, amb els companys.

El millor moment de tots és quan arribes a les portes del cim i et trobes amb el cartell que anuncia CIM DEL CARO, 1447 mts. Aquí ens hem fet fotos tots els que hi hem pujat, perquè és la culminació d’un esforç titànic.

Seguidament m’he anat fins un mirador i allà, mirant primer en direcció Les Cases d’Alcanar, situada darrera del Montsià, i després donant una volta de 360 graus, he vessat l’aigua que portava del mar i he batejat el Caro, tal i com ho havia previst.

Les estadístiques de pujada i baixada, han sigut:

Les Cases-Roquetes, 01,45 h ........Roquetes - Les Cases, 02,10 h

Roquetes-Cim del Caro, 03,30 h.....Cim del Caro-Roquetes, 54 min.

Els 3,8 qms primers de baixada, tenen tanta pendent, que realment m’acaben fent mal les mans, de recolzar-me fort al manillar i donar-li contínuament als frens.

Després la baixada fins a Roquetes ha sigut molt ràpida i en total, m’he plantat en aquest poble en menys d’una hora.

El tros més emprenyador ha sigut el de tornada a Les Cases, pel cansament, la calor i sobretot, el vent de cara que he tingut tota l’estona de la N340. Poc després de l’Ampolla, m’he aturat en una benzinera a menjar-me un entrepà i descansar una mica, i poc després he reiniciat la marxa. Sobre les 16,00 arribava a casa.