SORTIDES EN BTT

02-08-15 VOLTA A MONTSERRAT BICI CARRETERA

Avui he participat en una sortida a proposta de la Carme. Ells, com és lògic, han sortit de Terrassa, ja que seguien un trac que surt d’allà. Jo tenia una combinació de trens molt dolenta i no he volgut anar en cotxe, perquè m’hagués obligat a fer l’anada i tornada des d’aquella ciutat, i els horaris no m’anaven be, així que mirant la ruta, vaig decidir agafar un tren fins a Olesa de Montserrat, situat a uns 16-17 qms del punt de confluència d’on arribarien ells des de Terrassa. A partir d’aquí, que és la carretera de Marganell, ja circulàvem per la mateixa carretera.

El tros Olesa – cruïlla, és la crta C55, ample i sense problemes, amb trànsit però sense perill, perquè hi ha vorada. Només tenim el problema de passar dos túnels, però val, m’he posat la llum del darrere i no he tingut cap problema. Aquest tram és força pla, encara que amb un lleuger augment de desnivell, però es fa be.

Després he agafat la BV1123, la que porta a Marganell. Aquesta carretera és més estreta, però no te molt de trànsit i es fa força be. A més, de seguida gaudeixes amb les vistes a Montserrat, que d’entrada la tens a la teva esquerra.

Des de Marganell he escrit als companys i els he dit que anava tirant, ja que jo vaig més lent que ells, així podria anar al meu ritme.

A partir d’aquí, aquesta carretera es va enfilant i t’ho has de prendre amb calma. Quatre quilòmetres més endavant, arribem a la cruïlla amb la carretera BP1101, que va de Can Massana fins a Manresa. Aquí falten uns 8 qms per arribar dalt, dels quals els últims tres son força durs. M’he aturat un parell de vegades a fotografiar la zona cremada pel recent incendi a Òdena, realment impressionant. Sort que les flames no van anar a parar a l’altre banda, perquè aleshores hagués sigut molt difícil lluitar contra el foc.

Poc abans de Can Massana, el Josep em va dir que s’aturaven a esmorzar a Marganell, així que vaig decidir continuar i esperar-los a algun bar de El Bruc, on esmorzaria.

La baixada des de Can Massana, espectacular. Ja a l’alçada de El Bruc em vaig fer un petit embolic amb les carreteres i vaig haver de caminar uns metres, per no pedalar en sentit prohibit.

En aquest poble vaig esmorzar segut en una taula al carrer, mentre esperava que tots arribessin.

Després de la trobada, ens vam posar en marxa en direcció a Collbató, on vam agafar la carretera de Monistrol, que fa una deliciosa baixada. A baix, vam anar fins a Olesa, on vam decidir que seguiríem fins a casa, pedalant junts quasi fins a Martorell, on ells seguirien la carretera de Terrassa i jo la NII antiga, que passa pels pobles que voregen el Llobregat, fins a Sant Boi.

Els últims quilòmetres em van costar molt. Estava cansat, tenia MOLTA gana i a més, el vent de cara, cada vegada més fort. Vaig anar tirant tranquil·lament fins el bar dels xinesos situat a la carretera de Sant Climent, encara a St Boi, amb l’esperança de trobar alguna cosa per menjar, però no, només em vaig poder menjar una pasta i un acuarius de llimona.

La pujada per la carretera de Sant Climent, molt costosa, però val, al final vaig arribar a l’estret de roques, el que em va permetre deixar-me anar de baixada fins el poble. Només quedaven els últims metres fins a casa.