05-08-15 MONTBLANC-SANT CLIMENT EN BICI DE CARRTERA

05-08-15 MONTBLANC-SANT CLIMENT EN BICI DE CARRETERA

Avui he fet realitat aquesta travessa de la que tenia moltes ganes de fer. Havia vist un trac que fa Montblanc-Terrassa, i l’havia proposat a l’equip, ja que alguns companys viuen en aquella població o pels voltants, però encara no l’havíem posat en marxa, així que finalment em vaig decidir a fer-la ahir, i finalment vaig tenir la sort que m’acompanyés en Joan Galles, un gran company i crac de la bici.

A primera hora vaig anar fins a Sants a trobar-me amb ell, i plegats vam agafar el tren de les 07,06, en lloc d’esperar-lo a Gavà, per on passa a les 07,21. Sempre m’agrada començar les sortides en tren des de la seva estació d’origen, sobretot des de la estació de França, ja que em porta molts records de quan era nen i sortia amb l’agrupament escolta sant Felip Neri, de Gràcia.

A Sant Vicens de Calders vam canviar de vagó, ja que el que anàvem, no aniria més enllà d’aquest poble. Sort que aquell empleat ens va avisar, perquè no ho sabíem.

A Montblanc vam prendre un cafè i comprar aigua freda, i de seguida ens vam posar en marxa.

La ruta comença anant cap a La Guàrdia dels Prats i segueix, en pujada, passant per Barberà de la Conca, fins que ens trobem en una desviació, on a l’esquerra vas a Sarral i a la dreta, amb bona baixada, passes per Cabra del Camp. Vam passar per davant del camí per on venim quan fem la Montblanc-Vilanova en btt, fent aquest trajecte en 40 minuts, mentre que en btt son una hora i mitja aproximadament.

Aquesta baixada, d’uns sis quilòmetres, dura fins a El Pla de Santa Maria, on ens desviem a l’esquerra, per agafar la carretera de El Pont d’Armentera.

Aquí vam trobar la glòria. Una carretera estreta, sempre en pujada, però fent-ho pel mig del bosc, amb molta ombra i pràcticament sense cotxes. La pujada és constant, fins que arribem a un lloc conegut com Esblada, de quatre cases, on arribem al punt més alt del dia, amb  718 mts, i ja agafem baixada.

Vam aturar-nos a descansar i esmorzar al bar de la benzinera de Miralles, conegut empresari del petroli que ha tingut algun problema amb hisenda....

Ara ens venen uns 40 qms de pràcticament baixada, seguint una carretera molt estreta i solitària, tant que fins i tot el Joan va fer el comentari de a veure si l’havien tancada per nosaltres. Crec que en tota la baixada, només ens va creuar un cotxe.

A Capellades vam tornar a descansar en un bar de la carretera. Aquí vam prendre un refresc de cola, que les forces ja començaven a fallar i ens calia sucre a dojo.

Aquí la cosa ja no era tant amable. A partir d’aquest poble molts cotxes i molta calor, cada vegada més. Sort que porto la motxilla d’aigua i la congelo, de manera que vaig tenint aigua fresca durant tot el dia. No entenc la moda dels ciclistes de carretera, que no volen portar aquesta motxilla, però en canvi porten fins i tot quatre ampolles d’aigua i les butxaques plenes de coses. En fi, deu ser la moda...

En aquesta carretera, que per sort seguia en baixada cap a Martorell, em va fer gràcia veure el cartell del poble on passen l’estiu la Imma i el Ricardo, St Llorenç d’Hortons.

A Martorell el Joan es va anar i jo vaig continuar fins a casa. Em trobava be, tot i que molt cansat, però anima’t per continuar. M’havia proposat arribar fins a casa per poder gravar la sortida, és com un objectiu que em poso per continuar.

Lo dolent és que a partir de Martorell, com l’altre dia tornant de la Volta a Montserrat, vaig tenir fort vent de cara que m’impedia avançar a millor velocitat, però val, em vaig trobar millor que aleshores, perquè en aquesta ocasió, no vaig tenir gana i a més, encara em quedava una barreta a la bossa.

Com a exemple de que anava millor, està en que no em vaig aturar en lloc, en cap bar, vaig anar fent, potser poc a poc, però sense aturar-me. El pitjor tros, com és lògic, va ser la pujada per la carretera de Sant Boi a Sant Climent per l’estret de Roques, però val, son poc més d’un quilòmetre i es fan en nou minuts des de la avinguda de Sant Ramon. Després, tot baixada per la carretera de Sant Climent, fent allò que m’agrada, d’arribar al poble de baixada. Millor si és fins a casa, però clar, això és difícil amb una bici de carretera