06-06-15
LES SET FONTS DE GAVÀ
En
una sortida proposta pel Manuel Garcia, avui ens hem trobat 9 amics per fer una
sortida molt maca, molt a la vora de Gavà, com és la que hem nomenat Les set
fonts de Gavà.
Vam
quedar a les 09,00 del matí davant la UME, i deu minuts més tard ens vam posar
en marxa, pujant per la Rambla i anant a buscar Can Bori, en una primera pujada
forta que ens va fer espaiar força el grup. Uns minuts per recuperar forces i
de seguida vam continuar, fins a la desviació cap a Can Amat, direcció que vam
seguir fins a un altre camí que surt a la dreta. Aquest camí és un corriol
preciós, molt ombrívol, que ens va portar fins a la primera de les fonts, la
Font de la Salamandra.
Després
de les fotografies de rigor, vam continuar fins arribar a la segona font del
dia, la Font del Ferro. El camí, tot i la calor, ens ha agradat molt, perquè
lògicament, totes aquestes fonts estan situades a llocs ombrívols i amagats, on
la vegetació exuberant ho abraça tot.
Vam
passar per Can Amat, un mas espectacular on hi viuen els seus propietaris i el
Manuel ens va portar una mica en direcció Sant Climent, per visitar la Font del
Negre, situada dins el terme municipal d’aquest poble. En realitat si no saps
que aquell munt de pedres amaguen una font, no te’n adones. Està totalment
seca.
La
següent font que vam visitar es diu Font del Mas Vilar, aquesta, com la gran
majoria de totes les fonts visitades, arranjada per la gent de la ume, que s’ha
preocupat de recuperar-les i posar-les al servei de la gent del poble.
En
una sortida caminant amb la UME ja l’havia visitat, i fou aquí on vam
aturar-nos a menjar-nos els nostres entrepans.
Després,
deixant enrere Can Amat, vam anar fins la Font de l’Avellanosa, situada al fons
d’un terreny de difícil accés, la qual vam visitar en petits grupets, perquè no
s’hi cabia. Tampoc raja aigua.
A
continuació vam visitar unes instal·lacions mineres, pròximes també a Can Amat,
les quals en els seus millors anys van donar molta feina a la gent. Son mines
on principalment es treia ferro. Vam visitar una sitja circular i molt alta,
que dóna la imatge de la importància d’aquest jaciment en els seus millors
anys. Les mines estan ubicades més amunt, i des de dalt omplien la sitja del
mineral i per unes finestres perfectament visibles, s’extreia, per posar-lo en
unes vagonetes que arrossegades per bestiar, eren transportades fins els camins
propers. Ens va agradar molt entrar-hi i veure-la per dins, i a més, es
conserva molt be.
Si
aquí vèiem la sitja i tot el relacionat amb el emmagatzematge i transport del
mineral, més amunt vam visitar les mines. És una zona de difícil accés, amb
força pendent, que ens va obligar a guardar les bicis lligades als arbres,
perquè l’entrada a les mines quedava força amunt.
Son
unes coves (mines), molt profundes, que per la seva visita requereixen portar
llums per veure per on anem. També tenen les seves desviacions a dreta i
esquerra, així que s’ha d’anar en compte en tot moment per on passem i quin és
el camí de tornada.
En
un moment donat, al fons d’una d’aquestes mines i gràcies a les fortes llums
que portàvem, vam poder veure i fotografiar un rat penat que estava enganxat a
la paret i que fins i tot va marxar volant, al veure’ns allà.
I
potser, lo millor de tot d’aquestes mines, estan molt netes, només ens vam
trobar una mica de pedres, però en general molt accessibles. Ah! I molt
fresques!!!
En
el nostre camí, vam visitar també la Font del Fangar i ja vam iniciar el camí
de tornada, que baixant per uns tobogans molt divertits ens va portar fins a
Gavà, on abans de donar la sortida per acabada, encara vam visitar la Font de
Can Trias i la Mina Trias.
Després,
ja si, una bona gerra de cervesa ben freda!!
En tota vam fer 15 qms
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada