08-02-15 TERRASSA-SANT ADRIÀ DE BESÒS

Avui el despertador ha sonat a la mateixa hora que ahir, perquè agafàvem el mateix tren. El que sí ha canviat ha sigut la temperatura, ja que mentre ahir el termòmetre de la farmàcia de la plaça marcava 2º positius, avui en marcava quatre.

A l’estació de Gavà ens hem trobat el Miguel, la Fina, el Manuel, la Elisabeth i jo, i hem agafat el tren de les 07,34. Dins el tren, venien la Montse i el Cèsar i a la estació de Bellvitge ha pujat el Lluis.

A Sants ens hem trobat amb el Guillem i el Manel, a la Sagrera ha pujat la Carme Jansat i tota la resta de companys, fins a sumar-ne 19, ens esperaven a Terrassa.

De socis, érem la Montse, Cèsar, Juanmi, Montse, Miguel, Manuel, Juan Arnaldos i jo.

Hem arribat a Terrassa a la hora prevista i el primer que hem fet ha sigut prendre un cafè i anar al servei, un clàssic les nostres sortides. Potser la cosa s’ha allargat una mica, però clar, érem 19!!

Avui en lloc de seguir trac, hem seguit al Juanmi, ja que fa unes setmanes per aquesta zona del Vallès va haver-hi una ventada molt forta que va tombar centenars de pins, justament per la zona on anàvem avui, i no les teníem totes amb nosaltres. Per sort, el Juanmi ahir dissabte va fer una prèvia, va anar a reconèixer el terreny, i finalment hem pogut fer la ruta, no en la seva totalitat, però deu ni do.

Hem esquivat alguns arbres i vam desviar-nos una mica, fins arribar a la carretera que va de Sabadell a Matadepera, seguint-la uns metres en direcció a aquest poble, per un carril bici, fins que vam arribar a l’ermita de Sant Julià de l’Altura, on ens vam desviat a la dreta, agafant a partir d’aquell moment, el camí de sempre, que comença amb una bona baixada, que ens fa extremer les precaucions, perquè tot i no ser molt difícil, s’ha de vigilar una mica.

Aquest tros és preciós, un mon apart, una vegetació exuberant, i també aquí de tant en tant ens vam trobar algun arbre caigut, però sense conseqüències per la nostra integritat.

La gent va gaudir molt d’aquest tros, on també creuem unes quantes rieres, donant-li un aire més aventurer a la sortida.

Després d’aquesta bona estona, aviat vam arribar a la llera del riu Ripoll, que va tirant avall, esquivant pobles, indústries i camps de conreu, fins que a l’alçada de Montcada i Reixac s’uneix al Besòs. Aquí em vaig despistar una mica, perquè em creia que hi havia algú darrera i em vaig estar esperant una estona, fins que el Cèsar em va confirmar que tothom estava davant.

La última part va anar seguint el Besòs avall, amb la seva àrea fluvial arranjada i molt utilitzada per esportistes de tota mena, gent caminant, en bici, en patins, i moltes famílies amb nens, que li donen molta vida. De fet, hem de vigilar i anar amb molt de compte, perquè està molt masificat.

Aquest camí ens porta fins a la mateixa platja de Sant Adrià, on després de les fotografies de rigor, hem seguit pel seu passeig marítim, primer pel de Sant Adrià i seguidament pel de Badalona, passant per la passarel·la de davant la fàbrica Anís del Mono, on també ens hem fotografiat alguns.

Ja molt aviat, hem arribat al club nàutic del Bétulo, on teníem reservada una taula per dinar una bona paella. En aquest dinar, hem tingut la sort que ens acompanyés la Gemma, vestida de carrer, clar, perquè encara no pot anar en bici per la seva lesió.

07-02-15. SANT CUGAT - PANTÀ DE VALLVIDRERA - SANTS

07-02-15 SANT CUGAT – PANTÀ DE VALLVIDRERA – SANTS

En una sortida organitzada sobre la marxa, i en un dels dies més freds de l’hivern, ens hem trobat a Sant Cugat per tal de fer una sortida pel Parc de Collserola, un espai maquíssim el qual tenim un pel oblida’t.

Hem participat els socis Cèsar, Juan i Jordi, i ens han acompanyat els amics Joan Rovira i Josep Maria Vera.

Quan hem començat a pedalar, a la placeta de davant la estació dels FFGG, el termòmetre assenyalava -1º, o sigui que deu ni do. Sort que el dia era bo i el sol acabaria obrint-se pas per entre mig dels estrets núvols que el tapaven.

També ha sigut el dia en que he estrenat el wind de coll de la BTTUME i a més, el passa muntanyes que em vaig comprar l’altre dia, i que puc dir que va de conya.

Només sortir de Sant Cugat, hem agafat el camí que s’endinsa a Collserola. Hem passat per davant del Pi de’n Xandri i durant uns quilòmetres hem seguit el mateix traçat de quan vam fer la nocturna Les Planes-Tibidabo, passant per l’ermita de Sant Medi.

A l’ermita no hem arribat, perquè hem passat de llarg la desviació que ens hi porta.

He tingut una important averia en la bici. Els cables dels canvis s’han espatllat i s’han pinçat, de manera que era impossible reduir plats, problema greu en aquesta sortida, ja que Collserola està ple de pujades i baixades, algunes fortes, i no podia canviar a plats més petits. He acabat deixant només el del mig i anar tirant.

Sobre els 10 qms hem arribat al Pantà de Vallvidrera, on em feia molta il·lusió tornar-hi després de potser 40 anys que no hi anava.

Les  cases estan igual, no hi ha edificacions noves, només el pantà a gaudit d’una millora important, i és que ara està ple i controlat de manera que quan s’asseca a l’estiu, les aigües subterrànies transvasen aigua al pantà i així es manté sempre ple.

Hem esmorzat a un bar molt peculiar de davant mateix. Ens han preparat una botifarra molt bona, i m’ha cridat l’atenció la forma d’atendre el local de l’amo, sempre segut a una taula i cobrant des d’allà, res del taulell.

Després d’esmorzar, m’he decidit en tornar a Gavà, a veure si el Subirà estigués obert per portar-li la bici, però no, estava tancat, així que hi deixaré per la pròxima setmana.

11-01-15

RONDA VERDA DE BARCELONA (DOS)

Segons teníem previst, hem fet la segona part de la RONDA VERDA DE BARCELONA, un traçat d’uns 70 qms en total, que dóna la volta al perímetre de Barcelona.

Tal i com vam fer en la primera etapa, quan vam fer Estació de Sants – Estació de França, no ens vam limitar a seguir de forma escrupolosa aquest traçat. La nostra intenció va ser aprofitar la ruta, per visitar llocs i espais especials, que donessin a la nostra sortida un caràcter un pel cultural, visitar monuments, parcs, edificis especials, etc.

Així que en aquesta segona sortida, vam anar primer de tot als carrers estrets del Barri de la Ribera, perquè volia fer una visita complerta al Born, però no va poder ser possible, perquè estava tancat (obren a les 10,00 i eren les 09,20 h), així que res, vam seguir cap a el parc de la Ciutadella,  pedalar entre mig dels seus passeig, admirant la flora existent, fent-nos fotografies davant el Parlament de Catalunya o de l’estant que presideix el Parc. Llàstima que la cascada estava tancada, no se si vam passar-hi massa aviat, o està tancada per algun altre motiu.

També em va agradar fer-nos una foto davant la elefanta Júlia, la qual em porta molts records de quan era petit i visitava aquest monument amb la meva mare.

Després vam passar per sota l’arc de Triomf i ja, ara si, ens vam dirigir en direcció al traçat de la ronda verda. Ens va agradar molt poder veure el trasllat d’alguns cavalls de la Policia muntada de Barcelona, ja que vam passar per davant les cavallerisses, just en el moment en que en traslladaven uns quants. Uns cavalls grans, molt elegants, com l’uniforme d’alguns dels seus genets.

Els participants d’aquesta sortida, el Guillem, Lluis, Juanmi, Montse, Miguel, Anna, Joan Carles, Manuel i jo fent la selfie, al costat del monument a la elefanta.

Vam anar fins a les torres Mapfre i Hotel Arts, i des d’allà vam anar seguint la ronda, en direcció nord, passant tota la zona nova de la Vila Olímpica i el Fòrum, una ample zona feta no se ben be el perquè, que ja costat molts diners i que resta pràcticament buida de contingut. Ah, si, per allà estava muntat el Circ Americano...

Més tard vam arribar al Riu Besòs, travessant-lo gràcies a un carril bici i aviat vam arribar a l’alçada de les torres de Endesa, situades ja dins a Sant Adrià de Besòs, tot un símbol d’un moment industrial i que ara només serveix per recordar allò que va ser, i ja no és.

No

Havia passat mai pel port nàutic de St Adrià, petit, però ple d’embarcacions de diverses mides.

Després, ja a Badalona, vam anar fins a la fàbrica de l’Anís del Mono, on davant mateix hi ha una passarel·la que s’endinsa força en direcció mar. Nosaltres vam passar-hi muntats en les nostres bicis, tot i les protestes d’una senyora que passejava per allà, i que pel que sembla, li molesta la gent que va en bici.

Allà es troba també una escultura representativa de la fàbrica de l’Anís, on també ens vam fotografiar.

La ruta va continuar encara pel passeig marítim de Badalona amunt, fins que finalment va girar cap a l’esquerra, per disposar-se a pujar cap el Barri de Montigalà, antic (no se ara com està) bastió de la industria tèxtil de confecció de “pronto moda”.

Ara anàvem pujant i a alguns companys ens costava d’allò més seguir la ruta, però clar, havíem de continuar.

Després de l’esforç i alguna aturada per descansar, vam arribar a la nostra cima particular, el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, un lloc quelcom empinat, però que un cop dalt, vam veure que és molt visitat per la gent. Te una font d’on brollen un parell de dolls d’aigua, i molta gent per allà esmorzant i passant l’estona.

També alguns ciclistes que com nosaltres, feien aquesta ruta.

Després de descansar i menjar una mica, vam continuar, ara ja de baixada. De seguida vam passar per Santa Coloma de Gramenet, i quan vam arribar al Riu Besòs, a proposta del Miguel vam seguir-lo en direcció mar, per anar a buscar el tren a la estació de França, perquè aquí podríem agafar el tren directament fins a la nostra destinació, mentre que si anàvem a Montcada, com estava previst com  a destinació final de la sortida, hauríem de fer transbord a Sants, una mica més emprenyador, realment. Així que de passada, vam fer també el tram de la Ronda Verda corresponent al riu Besòs, el qual quedava fora de la nostra ruta. Ara, quan fem la tercera part, sí agafarem el tren fins a Montcada, perquè serà llarga i amb pujades, i no val la pena repetir aquest tram.

El pas pel passeig marítim de Barcelona, al contrari que a primera hora, ha sigut molt difícil, perquè lògicament, estava ple de gent i havíem d’anar amb molt de compte.

Curiós també veure com els pares, moltes vegades, no segueixen estrictament l’atenció deguda als seus fills petits. Els porten als parcs i els fan circular pels carrils bici, en bicicleta o patinet, o patins, i els deixen al seu aire, com si estiguessin a casa seva, sense tenir en compte que per darrera i per davant, venen més ciclistes o patinadors, amb tots els drets. Em crida l’atenció el dret que es pensen que tenen que siguis tu, com a usuari de la via, el que vagis en compte, i no ells vigilant als seus fills.

Al final no hem pres ni la típica cerveseta, perquè quan hem arribat a la estació de França, a les 13,30 en punt, faltaven vuit minuts perquè sortís el pròxim tren, i ens hem estimat més agafar-lo.

Ara, fins a la tercera part d’aquesta RVB, quan farem Montcada – Tibidabo – Crta Aigües – Bellvitge/Sants.

En total avui hem fet 36 qms. 

03-01-15 MARTORELL-GAVÀ

03-01-15 MARTORELL-GAVÀ

Aquesta sortida la vam organitzar una mica sobre la marxa, atenent principalment a les persones del nostre grup poc avesades a fer sortides en bicicleta i que volen, per tant, entrenar-se i anar agafant forma.

Vaig estar tota la setmana refredat i prenent medicaments, i fins i tot en algun moment dubtava si podria participar-hi. Vaig fer-ho amb la màxima voluntat de ser-hi, perquè no volia desatendre a totes les persones que, venint amb nosaltres, ens mostren confiança i ganes de participar.

En aquesta sortida vam participar els socis Cèsar, que va anar directament des de casa seva fins a Martorell, el Juan Arnaldos, el Manuel, la Susana, el Josep Pedret, i jo, i no socis la Chris, la Cristina Castellón, la Imma Poyato, la Cristina Cajal, el Miguel Lopez, la Silvia Mas, el Felipe, el Quim i el fill del Juan. En total 15, sense pràcticament haver-ho promocionat.

Ja que la sortida de fet començava a l’estació de Sant Boi dels FCG, vaig dirigir-me directament a aquesta estació des de casa, sense passar per la UME, per no fer més volta de la necessària. De fet, des de la UME nomes va sortir el Manuel (viu a Gavà), ja que la resta o vam anar a St Boi, o venien en el tren que agafaríem.

En el bar d’aquesta estació, i pel fred que feia, em vaig prendre un cigaló de rom, del que feia anys que no prenia!

El temps, fantàstic, amb bon sol, encara que fred, sobretot a primera hora.

Ja al tren, vaig parlar amb la Anna González, ja que pel que sembla, havia quedat amb el Josep Pedret que ens trobaríem a la estació de St Boi. Llàstima, perquè de fet, mentre la gent ja estava a l’andana esperant el tren, jo em vaig estar una bona estona a baix, on estan les màquines expenedores de bitllets, perquè també estava esperant a una altre companya que m’havia dit que vindria i que després no va venir. La Anna em va dir que ens estava esperant dalt, al carrer. Quina llàstima, perquè ja dic, jo estava a 20 metres d’ella. En fi.

Vam arribar puntualment a Martorell-Vila, la nostra destinació, i de seguida ens vam dirigir cap a l’hotel Manel, de Martorell, on ens vam trobar amb tota la resta de la expedició.

Aquí, més cafès, algun entrepà i en marxa de seguida. Era aviat, però teníem al Juan Arnaldos i al seu fill esperant-nos al costat del Pont del Diable, on ens vam fer una primera foto plegats.

Com és moda ara, ens vam fer una “selfie”. Jeje.

Després ja ens vam posar en marxa, baixant per la llera esquerrana del riu Llobregat, uns quilòmetres fantàstics, amb el riu al nostre costat i pedalant per camins molt ben arranjats.

Només la part on es troben unes obres te certa dificultat, però en realitat son pocs metres, pel que com deia al principi, aquesta ruta està pensada especialment per la gent que comença ara a anar en bicicleta, és un bon lloc d’entrenament.

L’únic problema d’aquesta sortida va ser que no ens vam organitzar prou be, i el grup es va anar allargant massa. De fet, dels 15 participants només 6 o 7 vam poder visitar els Aiguamolls de Molins de Rei. La resta anava davant nostre i no els vam poder avisar. Tampoc vaig pensar en portar els walki-talki.

Quan vam arribar a St Boi, ja ens vam començar a acomiadar. El Juan i el seu fill van agafar el tren de tornada cap a Martorell, ja que tenien allà el cotxe. La resta vam continuar cap avall, en direcció a l Prat, on vaig acomiadar-me, ja que tenia un dinar familiar. De fet, aquesta sortida estava ja indicada en que el dinar el faríem a casa, però molts companys van poder continuar i anar fins al Mirador del Tet i de la Bunyola.

En total he fet 36 qms.

27- 12-14 LA MOLA DEL GARRAF

27-12-14

LA MOLA DEL GARRAF

Tercer any consecutiu que pugem a La Mola del Garraf, a posar el pessebre de la nostra secció BTT.

Aquest cop érem el Cèsar, el Juan Antonio, l’Edu, el Josep Pedret, el Quim i jo, i ens hem trobat sobre les 08,30 al bar de sota de la UME. El Josep i jo hem sortit junts de St Climent, i amb la resta ens hem trobat al bar.

També havia dit que vindria més gent, però al final no han vingut.

Em sap greu la gent que diu que vindrà a una sortida i després no venen sense avisar ni donar cap explicació. 

En fi, les coses son així.

Estàvem a 4 graus sortint del poble, així que el fred es feia notar. Al bar m’he pres un tallat, per mirar d’entrar en calor. 

Sobre les 08,40 ens hem posat en marxa, pujant pels carrers de Gavà fins anar a trobar el camí que puja cap a can Bori, el qual, ja d’entrada, s’enfila força. No se si serà pel menjar d’aquests dies, o perquè no surto durant la setmana, però aquests primers quilòmetres, que coincideixen en pujades sostingudes, m’han costat molt.

Quan hem arribat a la carretera, després d’anar pujant durant 6 qms per camins, hem decidit que a la corba coneguda amb el nom del burrito, agafaríem el camí de can Planes. És molt costerut i puja molt, però quan arribem dalt, ens permet pedalar primer pel costat d’una vinya i després pel mig del bosc, evitant més quilòmetres de carretera.

Un cop dalt, hem gaudit d’un bon tros de bosc, a més, preciós en aquest temps en que el camí està ple de fulles dels arbres.

Així, hem anat vorejant la carretera, fins que ens hi hem ficat, perquè ja no coneixem més camins, des del qm 13 al 17, on a ma esquerra comença la pujada a La Mola. Aquí hem menjat una mica i alguns s’han tret una mica de roba, ja que ara vindria pujada de la bona i massa roba molesta, però jo tenia fred, així que no m’he tret res, tot el dia he anat ben abrigat. Portava la samarreta tècnica, la jaqueta de Catalunya, l’a

rmilla nova de la UME i el paravent groc. També i per primera vegada aquest any, portava el protector dels peus. Va be perquè escalfa els peus, però la cassoleta dels pedals fa que la puntera surti de tant en tant, però en general va molt be.

La pujada és molt forta i plena de trams asfaltats, senyal inequívoca de la seva dificultat, el que m’ha obligat a caminar algunes estones. 

M’ha agradat una descripció del Quim que ha escrit al facebook, i ha descrit aquesta pujada com a “vertical, digne de fer-la amb funicular!!!”.

Dalt a la Mola feia fred, ja que estàvem a 540 metres d’alçada i el vent bufava fort, sense arbres ni res que ens protegís. Des de fa tres anys, pugem a La Mola per posar el nostre pessebre. L’any 2012 vam posar, ben amagat dins d’uns grans matolls, les figures que conformaven un pessebre, amb la idea de acabar-lo l’any 2013. Però quan vam anar-hi l’any passat, que en aquell moment portàvem la caseta per posar les figures dins, aquestes no hi eren, així que vam deixar la caseta, amagada entre les pedres, amb la confiança que la trobéssim aquest any. Ara, hem portat un nou pessebre, figuretes i caseta i hem tingut la alegria de trobar la caseta de l’any passat, així que ara tenim allà els dos elements que hem portat el 2013 i el 2014. 

Quan anem el 2015, a veure si encara hi és.!! E tot cas, la nostra idea és portar un pessebre cada any!!

Aquí, el Josep Pedret i jo ens hem trobat amb coneguts.

L’any passat, com sempre que hem pujat a La Mola, vam baixar seguint el GR que passa per allà, en direcció al camí de terra que venint d’Olesa de Bonesvalls, va en direcció Sitges. Sempre que el seguim, a l’alçada de La Plana Novella, girem a l’esquerra i fem la pujada sostinguda en direcció a Begues. Però aquest cop hem decidit girar cua i baixar pel mateix camí per el que hem pujat. A mi m’ha costat una mica i he arribat l’últim, ja que aquestes baixades tant fortes els hi tinc molt de respecte i vaig amb molta precaució. 

Després hem seguit per la carretera fins a la Rectoria, de Begues, on hem anat a ensenyar als nostres amics el mirador del Mur, des d’on es veuen molt be les muntanyes que envolten Sant Climent i que hem passat avui, tant en l’anada com en la tornada.

Després, hem continuat baixant per la “pista vermella”, fins a un lloc conegut com La Roca de’n Benet, una baixada molt tècnica i molt divertida pel mig del bosc, i que ens ha anat portant per camins fins a la ermita del Roser i el cementiri de St Climent. Aquí, el Quim també s’ha trobat amb gent coneguda.

Des d’aquest lloc ens hem acomiadat, ja que la resta del grup anava cap a Gavà i jo em quedava, lògicament, a Sant Climent.

En total hem fet 51 qms

21-12-14, VIC-MANRESA

21-12-14 VIC-MANRESA

Seguint una de les nostres rutes més característiques, avui hem fet aquesta etapa de 68 qms, que ens ha portat des de Vic fins a Manresa.

Avui érem la Carme, el Josep Martínez, el Cèsar, el Martin, el Josep Maria, l’Álex, el Juan i jo.

El Josep Maria és un company que s’estrena avui entre nosaltres (esperem veure’t més, company), i l’Àlex està fent pràctiques a la UME i avui ha volgut fer btt.

Hem tingut la sort també que ja ficats al tren, el Martin, que feia una altre sortida,  ha decidit venir amb nosaltres, esperant la nostra arribada a Vic i afegint-se al grup. Gràcies amic!!

Poc després de fer el tradicional cafè de principi de sortida, hem iniciat la pedalada, agafant la carretera en direcció sud, com si anéssim a Barcelona.

En aquest tram, el Martin i l’Àlex han anat un moment fins a una benzinera a agafar alguns guants de plàstic pel noi, d’aquells que et poses quan et serveixes benzina, ja que en portava uns curts que li estaven gelant els dits.

L’Àlex te 17 anys i no ha  vingut ben preparat en quan al seu equipament. Portava una roba massa lleugera sobretot per primera hora, on la boira ens ha acompanyat durant una bona estona, i això l’ha fet passar fred. El casc li anava fatal i no l’hem pogut reparar, de manera que gran part del cap, sobretot per la banda del front, li quedava enlaire. La bici tampoc estava en condicions. Segons ens ha explicat, el seu pare li havia canviat les pastilles dels frens, però sembla que no massa be, ja que li ha funcionat fatal, frenant-li contínuament la bici i fent-li incrementar exageradament l’esforç de la sortida. Tot plegat, sigui a causa d’aquesta mancança tècnica, o del propi cansament, o la suma de tot, l’ha fet caure molt a la vora del final de la sortida. No li ha passat res greu al menys d’entrada, però caldrà veure evolució al genoll, del que es queixava lleugerament.

Hem passat dos pobles abans de ficar-nos al bosc, Sentfores i Sta. Eulàlia de Riuprimer.

A partir d’aquest últim poble, ens hem ficat per un camí ple de fang, element que hem anat trobant ja a lo llarg del dia. Ha sigut un tros difícil, on la bici relliscava molt. Fins i tot hem creuat una petita riera, on no he pogut travessar-la de cop i m’he vist obligat a posar el peu dins l’aigua.

Poc després hem arribat a la carretera 4317, l’hem seguit una petita estona i ens hem ficat de nou al bosc, ara en forta pujada durant uns quants quilòmetres. Jo anava molt incòmode amb el peu tant mullat fins que ens hem aturat a descansar. Aleshores m’he tret els mitjons mullats i m’he embolicat el peu amb vena de la farmaciola, per posar-me alguna cosa seca. Només m’ha anat be una petita estona, clar, perquè la bota estava molt xopa. En fi, llàstima de no haver portat roba de recanvi, ja que portava una alforja.

Quan portàvem 19 qms de pujada hem arribat al cim i hem gaudit d’un qm de baixada, molt perillosa, com ho ha sigut tot el dia a causa del fang. Després d’una mica més de pujada, ja la baixada ha sigut sostinguda, però lenta a causa del fang.

A les 13,30, després d’una llarga baixada, hem arribat a un poblet que es diu l’Estany, preciós, amb un monestir romànic molt bonic i unes cases  i carrers de pedra preciosos. No m’importaria res viure en un lloc així!!!

La sortida del poble ha sigut costeruda, però de seguida hem arribat a un altre punt on la baixada ha sigut la gran protagonista, fins a Artés, on ens hem aturat per dinar. Ha sigut en aquesta baixada on l’Àlex ha caigut, i el ritme que portàvem era molt lent, sobretot perquè com deia abans, la seva bici el frenava contínuament i ens aturàvem a intentar reparar-li el problema. Un dinar ràpid, perquè eren sobre les 16,00 i encara ens faltaven 20 qms per arribar a Manresa, o sigui que podríem acabar de nit si no ens donàvem pressa. Vam

Així que crec vam prendre la millor decisió; vam fer aquest últim tram, des d’Artés fins a Manresa per carretera. Llàstima que no vam preguntar ningú d’Artés quin era el millor camí i vam agafar una carretera que ens va fer una volta més llarga del que caldria.

Però val, vam arribar a Manresa encara amb una mínima llum de dia, encara que ja obligats a encendre els nostres llums.

Per tornar, ens vam repartir en dos grups, uns van agafar la línia de RENFE i nosaltres els FFGG, que en poc més d’una hora ens va portar a St Boi, des d’on vaig tornar a casa.

En total avui he fet 81 qms, 

14-12-14 RONDA VERDA DE BARCELONA.

Avui hem fet la primera part d’aquesta ruta que dóna la volta a Barcelona i a le poblacions del seu entorn, com l’Hospitalet, Badalona, St Adrià. Nosaltres hem fet Estació de Sants-Estació de França, amb la idea que sempre tinguem estació de tren que ens porti i ens reculli.

A més, hem incorporat una novetat a la proposta de la Ronda Verda, ja que el que hem fet ha sigut visitar els monuments per on passàvem, fer-li fotos, gaudir de l’entorn. No ens hem conformat en seguir la ruta, sinó que basant-nos en ella, hem fet la nostra.

Davant el Palau Nacional, entrant  a Montjuïc.

Així que a les 09,00 del mati, ens hem trobat a l’estació de Sants la Montse, el Lluís, el Miguel, el Cèsar, el Toni, el Manel i jo i ens hem dirigit cap a la Pl Espanya, passant per davant de Les Arenes, antiga plaça de toros reconvertida en centre comercial i les Torres Venecianes, tant característiques de l’entrada del Passeig Maria Cristina i que puja en direcció a la muntanya.

Hem agafat unes escales mecàniques que ens han portat fins davant mateix del Palau Nacional i ja de seguida ens hem incorporat al trac de la Ronda Verda, seguint-la cap a l’esquerra, per arribar al Palau Sant Jordi i l’estadi Lluís Companys. Aquí hem tingut molta sort, perquè eren les 10,00 en punt, hora en que obren les portes i hem pogut entrar i fer-nos algunes fotografies.

A l'estadi de Montjuïc.

Després ha vingut la part més costeruda, quan hem pujat al Castell. Tots hem anat fent xino-xano i tots hem arribat fins a les portes mateix, però no hem entrat, perquè ara hi ha que pagar per entrar-hi.

Foto al Castell.

Seguim amb més fotos i continuem. A l’alçada del Monument a la Sardana hem entrat fins el Mirador de l’Alcalde, on hem menjat els entrepans i també fet algunes fotografies del Port de Barcelona.

Hem pedalat una mica pel port, i m’ha agradat trobar-me amb la paradeta de les Golondrinas, on anava de petit a donar una volta pel port en vaixell.

D'aquí hem pujat per les Rambles, passant per la Plaça Reial i hem pujat fins a la Pl del Pí, on a la seva Església celebraven un concert de guitarra espanyola.

Hem visitat el pessebre de la Pl Sant Jaume, una mica pobre, sincerament, i hem pujat en direcció a la Catedral, passant per les quatre columnes del Temple d'august, situades dins el Centre excursionista de Catalunya.

Les columnes del Temple d'August.

seguidament ens hem dirigit cap a El Born, l'Església de Sta Maria del Mar i finalment hem acabat la ruta visitant l'hotel Vela, al final del passeig marítim de la Barceloneta.

Foto davant l'hotel WELA.