30-05-10, camí a Begues

30 Maig 2010


Avui el Gerard i jo hem tornat a sortir amb les bicis. I a més, hem matinat, perquè volíem fer una sortida “grossa”.
D'entrada hem agafat el mateix camí que agafem quan anem a Sitges o per aquella zona, que es diu camí de Can Bori. Mentre pedalàvem hem concretat l'excursió; anirem primer a La Desfeta, i després a Sitges.
A les 08,00 del matí ja estàvem pedalant, i a aquella hora es quants més ciclistes ens hem trobat al llarg del matí; hi ha hagut un moment en que semblava que formàvem part d'un pilot de ciclistes, de tants que n'hi havia.
A banda de les aturades que fem per descansar i anotar els horaris al llarg de la pujada, on més temps ens hi estem es a la benzinera de La Rectoria, a Begues. Allà hem comprat una ampolla d'acuarius i un altre de font vella amb sabor de llimona, que clar, ben fresques estaven boníssimes.
Després de descansar una mica, hem continuat, i ja ens hem dirigit cap el parc del Garraf, girant a l'esquerra per el carrer d'Agricultura, de Begues. Després, ja enfilant el parc, hem agafat el segon camí que surt a l'esquerra, i hem anat tirant amunt. Aquest es el camí per el que venim quan fem la Gavà/Montserrat, abans d'arribar a Begues.
Avui diumenge, aquella zona estava bastant concorreguda de gent, tant de ciclistes (molts), com de gent passejant per allà. Això si, hi ha un moment en que els cotxes no poden anar més enllà, perquè hi ha una cadena que els impedeix el pas. Han d'aparcar a la vora del camí, i seguir-lo caminant.

el castell d'Eramprunyà, des de La Desfeta

Després d'una estona més o menys planejant, ha començat la pujada a dalt, a La Desfeta (522 metres). Es forta, però també bastant suportable, es necessari esforçar-se per arribar, però es pot arribar be una mica entrenats. Nosaltres hem pujat tota l'estona muntats a la bici, mentre que alguns que hem vist, han pujat caminant, arrossegant-la.
Després de les fotografies de rigor, (a afegir-les a les que vaig fer l'altre dia), hem començat la baixada. El Gerard s'ha apuntat a agafar algunes dreceres que tallen camí, passant per uns corriols estrets, amb vegetació baixa a banda i banda, plens de pedres i roques, molt divertits. Abans d'entrar-hi, l'he preguntat a un ciclista que es disposava a agafar-les si eren perilloses i m'ha dit que no. No obstant, jo, que ja tinc 56 anys, (amb l'edat som més conservadors), he baixat per el camí ample per el que hem pujat, sense entrar a fer aquestes dreceres, encara que el Gerard m'ha dit que el pròxim dia agafi les dues primeres, no la tercera, més complicada.

les Agulles

Quan ens hem trobat abaix, ja ens hem dirigit a entrar al parc, girant a ma esquerra al arribar al camí per on veníem de Begues (360 metres). Aquí comença una pujada, persistent i llarga, que dalt de tot (470 metres), ens porta fins a una residència canina. Després de prendre aire, hem fet una bona estona de baixada, que ens permet recuperar forces. Després, un altre pujada, també important, fins a un lloc que es diu La Creu i el Coll de la Fe (410 metres). A partir d'aquí ja ens endinsem al parc, aviat ja no hi ha marxa enrere, perquè ara les baixades guanyen a les pujades, i tornar enrere per el mateix camí, seria “ un pal “.

camí de la Plana Novella

Aquesta part de la ruta, camí a La Plana Novella, es un tros molt bonic, perquè tot es molt feréstec, molt demostratiu de com es el parc del Garraf.
Després d'uns minuts on ens trobem pujades i baixades, amb una mena de traca final per arribar al Monestir, arribem a La Plana Novella, cansats, amb gana i sed. Tot i així, des de la residència canina hem baixat molta cota, passant dels 470 metres, als 280 del Monestir.
Ens hem instal·lat a una taula del bar del Monestir, a menjar-nos els entrepans de formatge que he preparat a casa, i hem demanat una coca cola i una cervesa. També una ampolla d'aigua, ben fresca, per a la resta de la ruta. En una d'aquelles taules, estaven esmorzant un pare i el seu fill, d'uns 13-14 anys, que feien la mateixa travessa que nosaltres.

al bar del monestir

Ells han marxat abans que nosaltres, i després els hem passat, justament al principi de la darrera pujada, arribant al pavelló dels caçadors, al coll de La Fita.
Aquesta darrera pujada a aquest coll ens ha costat molt, perquè ja començàvem a estar molt cansats. Tot i així, l'hem fet amb el mateix temps de sempre, uns 17 minuts.
Després de felicitar-nos, perquè ja havíem acabat les pujades, ens hem dirigit cap a Sitges, directament a l'estació del tren. Aquests dies de primavera, i els que vindran d'estiu, hem de vigilar molt amb els cotxes a Sitges, perquè hi ha molta gent i el tros que va des de l'arribada, fins a l'estació, es certament perillós.
Esperava arribar a l'estació per comprar-li al Gerard un gelat, però no hem pogut, perquè només faltava un minut perquè arribés el tren, cosa que ha fet puntualment.

El Gerard, al costat de la torre de vigilància de La Desfeta

M'ha semblat llegir al panell de l'estació que aquest tren tenia parada a Viladecans, però m'he estimat més baixar-nos a Gavà, perquè ha passat de llarg l'estació de Castelldefels Platja, i he pensat en no arriscar-nos a anar fins a Barcelona, perquè a banda del temps perdut, haguéssim tingut que pagar alguna multa, perquè amb aquesta T-10 no es pot anar des de Sitges fins a Barcelona.

a veure, passa alguna cosa??

Així que hem baixat a Gavà, i ja des d'aquesta estació, cap a St. Climent, a fer els darrers 7 quilòmetres fins a casa.
Estadístiques:
concepte avui temps general temps avui qms   general qms
casa-bori 16,52 min     17,12 min  03,65 qms   03,65 qms

casa-cruïlla 23,35 min   24,65 min  04,61 qms   04,61 qms

casa-dreta 32,22 min    34,86 min  06,00 qms   06,01 qms

casa-crta   37,51 min    40,91 min  06,93 qms   06,92 qms

casa-benz 52,40 min     57,05 min  09,31 qms   09,29 qms

casa-torre 1h i 23 min 14,80 qms

benz-torre 31,00 min 03,21 qms

casa-buda 2h i 22 min 28,70 qms

buda-renfe 49,00 min   49,61 min 11,59 qms 11,84 qms?

Casa-sitges 3h i 11 min 40,29 qms

Renfe-casa 27,00 min   07,00 qms

casa-casa  3h i 38 min   47,28 qms

Doncs això, una molt bona sortida.

27-05-10, St. Climent, des de St. Ramon

27 Maig 2010

Aquesta tarda he tornat a sortir amb la bicicleta. Estic a l'atur, oi? Doncs al menys a mantenir-me en forma.

No tenia massa ganes de fotre'm una pallissa forta de pujades, o sigui que he agafat els camins que van per sota de la carretera de Castelldefels, molt a la vora de l'aeroport, i he anat passejant una estona per allà.

Després, no obstant, m'ha cridat el cuquet de l'esforç, així que he agafat la carretera en direcció a Sant Boi i allà he pujat per aquell passeig que porta fins a la carretera de St. Climent. Quan pujava, m'he desviat a l'esquerra, per dirigir-me a St. Ramon. M'he aturat un parell de vegades a descansar una mica, perquè aquesta pujada es bastant forta.

una vista del Baix Llobregat, des de St. Ramon

Aquesta es una ruta que la fan moltes persones, sigui en bicicleta o caminant. També, alguns ben preparats, ho pugen corrents. Però clar, aquests son els atletes entre els que no m'hi compto. Ja tenim una edat.

Un cop dalt, i després de agafar aire una estona, he baixat per el mateix camí per el que he pujat. A la font he omplert la cantimplora que portava buida, perquè a l'altre em quedava poca aigua.

Després he pujat la carretera i, com sempre, m'he desviat dalt de tot, per agafar el camí de les creus.

Ja tenia ganes de tornar, perquè el temps ha canviat, s'ha tapat i començava a refrescar.

les Creus de Querol

aquesta foto es del mes de Febrer 09, després de la ventada que va tirar els pins (la creu quasi no es veu)

Finalment, he arribat a les Creus, he baixat el selló al mínim, perquè la baixada es molt pronunciada, i m'he dirigit cap a casa.

En total he fet avui 36,70 quilòmetres, en 2 hores i 42 minuts. Hem quedat amb el Gerard que el proper diumenge farem la ruta de la torre de vigilància del Garraf.

24-05-10, mapa de camins del Parc del Garraf

24 Maig 2010

Avui a la tarda he tornat a sortir en bicicleta. Es dilluns, però es festiu a Catalunya perquè es la segona pasqua.

No tenia molt clar on anar. He agafat el camí de can Bori, com sempre que vaig a Sitges, i he anat fent tot aquest camí fins a la benzinera. Allà només m'he aturat per descansar una mica, beure aigua i anotar el temps, i tot seguit he continuat. Finalment, el meu destí ha sigut el cim de La Desfeta, de 522 metres snm. Ahir ja li vaig ensenyar al Gerard aquesta ruta, en un mapa del google. Des de la benzinera, hem d'agafar el camí que entra al parc del Garraf, com si anéssim a Sitges, però a la segona cruïlla ens hem de desviar a l'esquerra, com anant per aquell camí que veníem l'altre dia, de pujada des de Gavà, quan vam anar a Montserrat.

paisatge espectacular

Arriba un moment en aquest camí, que ens trobem amb una cruïlla; seguint per la dreta, anem a parar al camí que ve de Gavà, que es diu El Purgatori. Seguint a l'esquerra, es el que ens porta a La Desfeta.. Sembla que sigui molt complicat i costerut, però vas pujant, de vegades amb el pinyó 1 i de vegades amb el 2. De fet, hi ha el mateix temps des de la benzinera, anant fins al principi mateix del parc, anant a Sitges, (allà on hi ha una creu), que fins als peus de la torre de vigilància de La Desfeta, uns 30-35 minuts.

darrera meu la torre devigilància

M'ha agradat recordar que ja fa anys, també vaig arribar-hi amb bicicleta, i també que aquí estava el primer control de la marxa del Garraf, abans que variessin el traçat. M'he acostat al camí per on es puja, gaudint d'una extraordinària vista de la zona del Baix Llobregat, amb el castell d'Eramprunyà allà baix, Gavà., Viladecans i el Mar Mediterrani. Recordo que la pujada fins aquí, per la drecera per on veníem en la Marxa del Garraf, era molt dura, i m'havia d'aturar diverses vegades, a deixar passar gent. En canvi avui, per aquest camí, he pujat força be, sense posar el peu al terra.

vista de Gavà, i el Mediterrani

Després d'unes quantes fotografies i de saludar a un altre ciclista que ha arribat al mateix temps que jo, ja m'he anat cap a la benzinera.

Allà, m'he comprat una ampolla d'aigua amb suc de taronja i m'he dirigit ja cap a casa, passant per el mateix camí de l'altre dia, que ens porta fins el cementiri.

la torre, allà dalt

Les estadístiques, han sigut:

concepte        avui temps   general temps   avui qms    general qms

casa – Bori    16,56 min      17,31 min     03,64 qms    03,65 qms

casa – cruïlla  24,02 min      25,08 min     04,60 qms    04,61 qms

casa – camí    34,13 min      36,00 min    06,00 qms     06,01 qms

casa – crta     40,13 min       42,04 min    06,92 qms     06,92 qms

casa – benz.   56,28 min       59,00 min   09,27 qms      09,28 qms

casa –  desfeta       92,00 min                                          15,88 qms

casa-desfeta-casa 151,00 min                                          29,87 qms

benzinera – la desfeta, 36,00 minuts i 06,61 quilòmetres (pujada)

la desfeta – benzinera, 22,00 minuts i 05,71 quilòmetres.(baixada)

Aquesta diferència ve perquè a l'anada, he fet més volta, perquè, per error, m'he anat fins el cementiri i ha hagut de tornar, per tant, he fet més metres i he necessitat més temps. La estadística de la tornada es la bona, perquè he fet el trajecte directe, sense errors.

Benzinera – casa, x cementiri, 37,00 minuts i 8,28 quilòmetres avui

Benzinera – casa, x cementiri, 43,00 minuts i 8,46 quilòmetres, l'altre dia.

22-05-10, el Gerard i jo, camí de St. Climent

http://www.youtube.com/watch?v=OW4DrTebTlQ

22 Maig 2010

Avui el Gerard i jo hem fet un altre ruta, molt divertida, però més dura. Amb el cotxe hem anat fins a La Rectoria, a Begues. Allà l'hem aparcat i hem començat la ruta. Abans de res, hem comprat una ampolla d'aigua amb taronjada, a la benzinera. Un cop llestos, hem iniciat la baixada fins a Olesa de Bonesvalls. Fins a la desviació que ens entrés al Parc del Garraf, hi ha 12 quilòmetres de baixada per la carretera. Son uns minuts divertits, perquè es en baixada i encara que anàvem per carretera, a aquella hora passaven pocs cotxes que ens molestessin. Al arribar a Olesa, hem dubtat una mica, perquè es la primera vegada que fem aquesta ruta. Només portàvem un escrit que he tret per Internet, d'una gent que fa sortides en BTT per el Garraf, però molt general, que no ajuda gaire, amb mínims detalls per anar-te guiant.

arribant a Olesa de Bonesvalls

No obstant, hem tingut la sort de cara, al encertar-la quan hem agafat un camí a ma esquerra, seguint les instruccions de l'escrit que portava, ja que al preguntar-ho a un pagès, ens ha dit que anàvem be. A partir d'aquí, i després d'una estona d'anar més o menys plans, hem començat una llarga pujada. Hauríem d'haver vist un avenc (una mena de cova), que es diu de l'Esquerrà, però no l'hem trobat, potser perquè anàvem molt concentrats en la pujada que estàvem assolint. Ens hem hagut d'aturar un parell de vegades, fins que hem arribat a dalt de la carena, on hem planejat força estona.

una aturada per descansar

A partir d'alguns minuts anant pla, ha vingut una baixada bastant pronunciada, per una pista asfaltada, que finalment, ens ha portat fins a Can Grau.

idem que anterior

A Can Grau, després de dubtar una mica, hem preguntat a uns excursionistes, i ens han indicat el camí correcte cap a La Plana Novella, on hem arribat també després d'una bona pujada. Podíem haver seguit per el GR5, el que fa la ruta Sitges - Montserrat - Arenys, que també ens hi hagués portat, però era massa ferèstec per fer-lo en bici. En aquest moment estàvem ja molt cansats, per l'esforç, per la calor i per la gana que teníem. Al bar del Monestir, ens hem menjat un entrepà de formatge amb bacó, que estava molt bo, encara que potser un pel fred.

esmorzant al bar del Monestir budista de Plana Novella

Aquest bar el porten voluntaris del mateix recinte budista.  Per cert, a acomiadar-me, l'he dit a la cambrera el típic "adeu", i clar, al ser un Monestir budista, no se si li hauria d'haver dit " abuda". Ella no m'ha contestat.

ostres,! que bo que està l'entrepa!!!

Tot i això, no son barats. L'esmorzar ens ha costat 12 euros, (dos entrepans i dues begudes) i després, una ampolla d'aigua de litre i mig ens ha costat 1,50 euros. Mentre menjàvem, un gat ens ha vingut a demanar que li donéssim un tros del nostre entrepà, exactament igual que ens fa la gossa a casa. Tots son iguals.

aquest estava esperant a veure si li queia alguna part de l'entrepà

Després, hem reiniciat la marxa, ja en direcció a Sitges. Com sempre, hem anat tirant força be, fins que arriba la pujada als “Caçadors”, difícil com sempre, i potser més avui, amb el cansament que portàvem.

Aquesta darrera pujada, han sigut 17 minuts intensos, contant des de la riera, que hem d'assolir com a esforç final, fins que arribem a l'altre banda i comença ja la baixada cap a Sitges.

Son uns darrers quilòmetres que els agafem amb molt de relax, pensant en que els esforços ja estan fets, que ja no hi ha més pujades i que arribar a l'estació ja només es una passejada tranquil·la, primer sortint del parc natural del Garraf i després travessant per els carrers de Sitges, fins a l'estació del tren. Val, relax, però no del tot; els braços i la ment segueixen en tensió, vigilant la conducció, els cotxes, els forats del camí. El que no hi ha es esforç físic de cames, clar.

Hem tingut també la sort d'agafar el tren cap a Viladecans als pocs minuts d'arribar a l'estació. Després, com sempre, ens queda el tros des de l'estació de Viladecans fins a casa, uns últims 6 quilòmetres.

Algunes estadístiques que he fet:

concepte quilòmetres temps

rectoria – olesa 12,20 qms i 29,00 minuts

rectoria – palau 25,84 qms i 1h 38 minuts

(olesa – palau) (13,64 qms) i  (1h, 09mint)

rectoria – renfe sitges 37,84 qms i  2h 27 minuts

(palau – renfe sitges) (12,00 qms) i (49,00 mint) històric: 11,93 qms i 51,00 mint

rectoria – casa 43,82 qms i  2h, 57 minuts

(renfe viladec – casa) (06,00 qms) i  (30,00 mint)

21-05-10, el Gerard, tornant per el camí del cementiri

21 Maig 2010

Aquesta tarda hem sortit el Gerard i jo. Volem entrenant-nos, per fer un dia d'aquest la St. Climent-Olesa-Sitges.

D'entrada volia portar-lo (al Gerard) per aquell camí que vam agafar al principi de la Gavà/Montserrat, la pujada per el camí del  Purgatori, però al final m'he desdit, perquè crec que es massa forta. Hem d'estar més entrenats. No es tracta que arribi un moment en que hagem de baixar de les bicis i seguir la pujada caminant.

Per tant, hem canviat de camí; hem agafat el mateix que agafem quan anem a Sitges, es a dir, la pujada per el camí de la Fita, fins a la carretera de Begues i la benzinera de la Rectoria. Pujant per la carretera, un camió m'ha passat a un pam i han sigut uns moments d'ensurt, perquè era un camió amb remolc i allò no s'acabava mai. I això que diuen que els vehicles han d'avançar als ciclistes, mantenin una distància de 1,50 mts.

A la benzinera ens hem comprat un acuarius, el qual hem acabat allà mateix, i una ampolla d'aigua amb suc de fruita, com el de l'altre dia, molt bona.

Després ja hem iniciat la baixada cap a casa, per el camí de la Roca de'n Benet. També en aquesta ocasió, baixant el selló al màxim, m'he atrevit a baixar sense posar el peu al terra, encara que avui, amb el terra molt sec, relliscava una mica.

Quan hem arribat abaix, hem decidit fer un canvi. En lloc de tornar per el camí de sempre, que ens porta directament a casa, n'hem agafat un altre, molt divertit, que finalment ens porta fins al cementiri. Aquest camí està molt be, només hi ha un tros de molta baixada per un camí ple de pedres i roques, que m'ha fet baixar de la bici i caminar una estona.

Això si, el camí aquest ens ha agradat molt, es més feréstec que l'altre, més rústic. Fins i tot ens hem trobat amb molts tolls amb força aigua acumulada, després que ja fa uns quants dies que no plou, o sigui que en dies de pluja recent, aquest tros deu resultar impracticable.

casa – benzinera – casa , per camí de les comes, 17,76 qms i 1 hora i 42 minuts.

casa – benzinera – casa , per camí del cementiri, 17,65 qms i 1 hora i 42 minuts.

 

13 Maig 2010

13 Maig 2010

Aquesta tarda he fet una volta en bicicleta per els voltants de St. Climent, per anar agafant una mica de forma per la sortida de dissabte.

El cel estava bastant núvol, però per sort m'he lliurat de la forta pluja que ha caigut minuts després d'arribar a casa.

La volta ha sigut molt senzilla; he anat per el camí de Can Riera i Can Bori, he continuat pujant i pujant, fins arribar a la carretera de Begues. Després de descansar una mica, he continuat carretera amunt, fins arribar a la benzinera de La Rectoria.

Allà m'he comprat una ampolla d'aigua Font Vella, i  quan l'he començat a beure, m'he adonat que tenia sabor a taronja. Molt bona.

Després, ja a punt per la tornada, m'he posat el polar, perquè estava refrescant i a més, podia ploure en qualsevol moment.

He baixat per aquell camí de la Roca de'n Benet, i com que m'he baixat el selló al màxim, he fet tot el trajecte muntat en la bici. Amb el selló baixat, tinc més la sensació de poder posar el peu al terra en qualsevol moment, i vaig més segur.

Després he continuat per la carena que porta al camí de les Comes, arribant a casa de baixada, com a mi m'agrada.

Les estadístiques, son:

casa – can Bori, 03,64 qms  17,44 min

casa – cruïlla, 04,60 qms 24,45 min

casa – camí dreta, 06,00 qms 34,48 min

casa – crta Begues 06,92 qms 41,40 min

casa – benzinera 09,30 qms  58,48 min

casa – casa 17,76 qms 1h i 42 min

09 Maig 2010, la torre de les Bruixes, camí a St. Ramon

Avui he fet un altre sortida amb la bicicleta, però com que semblava que podria ploure en qualsevol moment, m'he estimat més no allunyar-me massa de casa, per si tenia que tornar a córrer cuita.

He baixat fins a Viladecans, he girat a l'esquerra, cap a St. Boi, i he pujat aquella avinguda que ens porta fins a la carretera de St. Climent,on hi ha un bar a la cantonada.

Aquí he anotat el primer control:

de casa al bar de St. Boi, per Viladecans, 9,08 qms i 27,22 minuts.

Sense aturar-me, he girat cap a l'esquerra, com si anés a St. Climent, però m'he desviat per un camí a ma esquerra, que ens porta fins a St. Ramon. Aquest tros es força costerut. Just quan entrava al camí de pujada, he coincidit amb un grup de 15/20 ciclistes, que també pujaven. També anava pujant molta gent caminant, jo diria que més de lo normal. Gent gran, joves i fins i tot nens petits. Igual avui el celebra alguna cosa a l'ermita de St. Ramon.

De tots els ciclistes que m'he trobat a l'entrada, he passat a un que aviat s'ha posat a caminar, arrossegant la bicicleta, i després a un altre que he avançat. Durant la pujada, bastant forta, m'he aturat una vegada a descansar, i ha sigut quan el ciclista que he avançat, m'ha passat, però tot seguit, quan he engegat de nou, l'he tornat a passar, perquè ell estava aturat. Ja no m'ha passat.

Finalment, després d'un bon esforç, he arribat a St. Ramon.

El segon control:

de casa a St. Ramon, per Viladecans i St. Boi, 12,54 qms i 59,00 minuts.

Mira si es forta aquesta pujada, que per fer la distància del bar a St. Ramon, he trigat 31,38 minuts, quan la distància es de 3,46 qms.

Quasi arribant a St. Ramon, he passat per una antiga construcció,a base de pedres i roques, formant una mena d'iglú, feta com a refugi de pastors per guarir-se de la pluja.

Com deia, dalt a St. Ramon estava bastant ple de gent, amb molt ciclistes i caminants.

Avui era un dia fresquet, per lo que no m'he estat massa temps descansant, i de seguida he continuat la meva ruta.

He baixat per el mateix camí de pujada, passant per la font, i creuant-me amb molta gent que seguia pujant, fins a la mateixa carretera que va de St. Boi a St. Climent.

Abans d'arribar a la carretera, he passat per una edificació, de construcció cilíndrica. A una senyora que estava fregant el terra l'he preguntat què era, i m'ha dit que ara es com un pavelló de caçadors, de titularitat municipal. Antigament, era coneguda com la Torre de les Bruixes. Quan m'ha dit que si volia podia entrar a visitar-la i que s'admeten ajudes per la seva conservació, l'he saludat molt cordialment i m'he anat pitant.
Es la construcció que es veu a la foto que enapçala aquesta sortida.

Per la carretera he pujat fins a l'estret de Roques, (com ahir) i he girat al camí de la dreta, per anar fins a les Creus de Querol.

Aquí he anotat el següent control:

de casa a les Creus de Querol, per Viladecans i St. Boi, 19,26 qms i 1 hora i 43 min.

(de St. Ramon a les Creus, 6,72 qms i 44,00 minuts.)

Quan he arribat a les Creus, després de pensar-ho una mica, he decidit tornat cap a casa, perquè estava bastant ennuvolat, i si seguia cap a la torre de vigilància i queia un bon xàfec, estaria bastant lluny de casa i em menjaria la tempesta sencera. Un altre dia faré aquesta ruta, arribant a la torre.

De fet, tinc entre cella i cella fer aquesta ruta:

St. Climent – Viladecans – St. Boi – St. Ramon – Estret de Roques – Creus – Torre de vigilància – Antenes – la cruïlla on el Gerard es va trobar 2000 pessetes – camí de la dreta, fins arribar a la carena – Roques de'n Benet – Cementiri – St. Climent.

Després de beure una mica d'aigua, ja m'he anat cap a casa:

casa – casa, 21,46 qms i 1 hora i 50 minuts.

Es curiós que el tros Creus – Casa, de 2,20 qms i que de baixada ho faig, en bici, amb 7 minuts, caminant, en sentit invers, es a dir, de pujada, trigo 24 minuts.

I fins aquí un altre sortida, per anar agafant forma. A veure com se'm dona la Gavà – Montserrat, caminant, de la propera setmana.

08 Maig 2010, El port Ginesta al fons, Garraf en primer terme

Aquest mati he tornat a fer la travessa del Garraf, per les costes. El Gerard i jo anàvem a fer una bona sortida, també travessant el Garraf, per la muntanya, però aquesta nit ha plogut molt, de manera que els camins estarien fets caldo, així que, com que finalment no ha vingut, m'he anat a fer la mateixa ruta de la setmana passada.

El dia era clar i assolellat, segons com fresquet, amb una mica d'aire de cara. Això si, assolellat per la banda sud, es a dir, cap a on em digiria, perquè si girava el cap i mirava cap a la banda interior del Baix Llobregat, es veien bons núvols que amenaçaven pluja.
Aquestes sortides també les estic fent per veure com em trobo, com suporto l'esforç, com responen les cames, perquè no se si com a conseqüència de la infecció que tenia la setmana passada, però cada dia em noto més cansat, amb les cames adolorides i cansades. I clar, la propera setmana tinc una de les sortides caminant més importants, la Gavà – Montserrat, de 60 quilòmetres,  i el que pretenc es avaluar el meu estat físic. Després de la sortida d'avui, em trobo be i amb ganes de fer aquella caminada, ja veurem.

Com a novetat, he volgut passar per el centre de Gavà, voltant per aquells carrers, de manera que he fet alguns metres de més (500). He volgut prendre nota també dels temps emprats i el quilometratge fet en els mateixos punts de l'altre dia, per després poder comparar.

He sortit tard de casa, lo qual ha significat trobar-me molts més cotxes passant-me continuament, un darrera l'altre. Això es a banda de perillós, perquè sempre n'hi ha un que et passa a tocar mateix, molt emprenyador, perquè has d'anar molt en compte, vigilant contínuament qui tens al darrera, en quina velocitat venen, i patint el soroll infernal dels cotxes i motos, i intentar preveure el seu moviment.

També a diferència de l'altre dia, avui m'he endut la càmera fotogràfica, per deixar constància gràfica del paisatge del mar, el poble de El Garraf, Sitges.

Només d'arribar a Sitges, ja m'he anat cap a l'estació del tren. Com que faltaven encara 20 minuts per el meu tren (el que em portaria a Viladecans), m'he comprat una pasta i una coca cola al bar.

A les 12,15 he agafat el tren de tornada.

Comparatiu d'alguns horaris:

                          sortida dia 02-05                  sortida dia 08-05

                           quilòmetres temps            quilòmetres      temps

casa – los 2 caball. 10,50     29,00min           10,83          34,00min

casa – princ costes 15,30     42,00min           15,73          47,00min

casa – renfe sitges  30,80      1h,35min           31,31          1h,38min

casa – casa            43,60      2h,42min           37,00          2h,05min

En la sortida del dia 02-05, després d'arribar a Viladecans, me'n vaig anar a donar la volta per Sant Boi, l'estret de Roques i les Creus de Querol, cosa que no he fet avui, per aquest motiu avui he fet menys quilòmetres i menys temps.

Val, doncs fins aquí un altre sortida.

02 Maig 2010

Avui, després d'uns quants dies fotut de la cama dreta, medicant-me per una herpes apareguda fa uns dies, he volgut sortir amb la bicicleta, sobretot per avaluar quina podria ser la meva resposta a l'esforç. Dissabte passat, que també volia sortir, vaig fer marxa enrere de seguida, perquè em notava molt cansat.

Primer m'he acostat a la benzinera a inflar la roda del davant. Amb aquesta roda estic tenint massa problemes, se'm desinfla, no aguanta la mateixa pressió que la del darrera. Potser un dia d'aquests aniré fins al Decathlon a parlar amb els del taller, a veure què passa. Al cap i a la fi, encara està amb garantia.

Ja feia dies que em rondava pel cap anar fins a Sitges, però per la carretera, no per on vaig normalment, que es travessant el Garraf per l'interior. Així que, amb les rodes a punt, m'he situat a la carretera, en direcció Sitges.

El primer control l'he anotat davant del restaurant els 2 Caballeros, de Castelldefels

Des de casa fins al restaurant 2 Caballeros,, 29 minuts i 10,40 quilòmetres.

El segon, l'he fet al principi mateix de les costes;

Des de casa fins al principi de les costes, 42 minuts i 15,30 quilòmetres.

En aquest lloc, hi havia una parella de mossos d'esquadra, posant-se les botes, multant cotxes.

El trajecte fins a Sitges, tot i que m'ha costat, l'he fet prou be. M'he aturat una vegada al principi de la pujada, per prendre'm la glucosa que em vaig comprar a Alcanar. Estava molt dolça, encara que massa calenta, perquè la portava a la butxaca de la samarreta. Primer ve una pujada d'aproximadament un quilòmetre, després una baixada d'un altre quilòmetre i un tram bastant tranquil fins al poble de Garraf.

El paisatge, fantàstic. No l'he pogut gaudir com quan vam fer el Gerard i jo la Barcelona – Sitges, l'any 2008, perquè en aquella ocasió, teníem tota la carretera per els ciclistes, i fins i tot vaig poder fer alguna fotografia. Però es igual, de reüll he pogut gaudir d'unes esplèndides vistes del Mediterrani, de El Garraf i el seu port esportiu, i de les primeres cases de Sitges.

Després d'una pujada sostinguda un pèl llarga, arriba una baixada molt llarga i divertida, fins a la cimentera. Es un tros on recuperes les forces, per el llarg tros on no has d'esforçar-te per pedalar.

Amb els cotxes, m'he trobat prou còmode, excepte d'un (sempre hi ha qui dona la nota), que m'ha passat massa a la vora.

El tercer control l'he anotat a l'estació de tren de Sitges;

des de casa a l'estació de Sitges, 1 hora i 35 minuts, i 30,80 quilòmetres. Comparant:

Concepte casa - renfe Sitges, x Garraf, casa – renfe Sitges, x costes

quilòmetres                         33,70 qms                            30,80 qms

temps emprat                      02,50 hores                       01,35 hores

Lògicament, fent aquesta sortida per la carretera, es més curta de quilometratge, (i avui encara ha sigut més llarga perquè he anat fins a la benzinera de Viladecans) i molt més curta en temps, perquè clar, els desnivells no tenen comparació. Travessant el Garraf per el massís, passes per llocs on els desnivells son molt més forts que per la carretera.

En fi, un altre experiència.

Un cop a l'estació, he reposat forces, menjant-me un entrepà i una coca cola al bar, mentre esperava el tren de tornada. I mentre menjava, pensava que encara volia més marxa, que em trobava be físicament, així que he decidit baixar a Viladecans i seguir fotent-me adrenalina.

He enfilat la carretera de Sant Boi, i un cop allà, he girat a l'esquerra per la primera rotonda, pujant, fins a trobar-me amb la carretera de Sant Climent. Allà, al bar de la cantonada, m'he comprat una ampolla d'aigua.

Aquí he anotat el quart control;

Des de casa fins al bar de la carretera de St. Climent, 2,00 hores i 37,40 quilòmetres.

Lògicament, aquestes dades de temps corresponent al temps en que la bicicleta està circulant, independentment del temps que pugui emprar per esmorzar, per exemple, o tornant amb el tren. Aquestes dues hores son “d'estar sobre la bici, des que he sortit de casa”.

Des de l'estació de Viladecans, fins al bar de la carretera, 25 minuts i 6,6 quilòmetres.

A partir d'aquí, ve la pujada d'aquesta carretera, que seguint-la et porta ja a St. Climent, on hi ha algunes rampes amb desnivells més forts que, per exemple, els fets a les costes del Garraf. Mentre a les pujades més dures de la carretera de Sitges, no baixava de 9-10 quilòmetres a la hora, en aquesta de St. Climent, hi havia moments en que pujava a 6,00 - 6,50 qms / hora.

Quan he arribat dalt, a L'estret de Roques, m'he desviat cap a la dreta, per agafar el camí de terra, que m'ha portat fins a les Creus de Querol. En aquest tros, he baixat un parell de vegades de la bici, perquè ja estava massa cansat i he decidit fer les rampes caminant.

A les Creus només m'he aturat per beure una mica d'aigua, i ja, tot seguit, he agafat la forta baixada, que en uns minuts m'ha portat fins a casa.

Com sempre dic, encara que em suposi un esforç afegit, m'estimo més arribar a casa de baixada, sigui des de les Creus, en una banda, o de la banda de les antenes, de l'altre.

Des de casa fins a casa, en total, 2,00 hores i 42 minuts i 43,60 quilòmetres.

Des del bar, fins a casa, 42 minuts i 6,20 quilòmetres.

14 Març 2010, al fons el Palau Novella

Avui tenia la intenció d'anar des de casa fins a Olesa de Bonesvalls, i des d'allà a Sitges, però he sortit massa tard, i quan he arribat a la benzinera de Begues he vist que no podia anar-hi, perquè se'm hagués fet massa tard. Per fer aquesta ruta, al menys he de sortir de casa a les 07,00 del mati, i tot i així segur que arribaré a casa més tard de les 14,00 h.

Però be, he fet la mateixa ruta d'altres vegades, que es anar fins a Sitges, travessant el parc natural del Garraf. La sortida es molt bona. Te trams durs, però un cop arribo a l'estació de tren de Sitges, em sento com si hagués aconseguit una bona victòria.

Avui, com a novetat, he anat fent vídeo, encara que es difícil, perquè he d'anar aguantant la màquina amb una mà i conduir la bicicleta amb l'altre, cosa que dificulta bastant tot, la gravació i la conducció. Però val, ja està fet, i a hores d'ara, també està penjat (el vídeo) a YOU TUBE.

No obstant, he de comentar que avui, a Sitges, m'he endut un bon ensurt amb un cotxe. Era un noi que anava amb la música bastant alta. En un primer moment, m'ha avançat a tota pastilla, ja dic, amb la música que semblava una discoteca. Després, ha arribat a un semàfor en vermell i quan s'ha posat en marxa, s'ha tornat a aturar darrera d'un camió que estava aturat. No se perquè s'ha aturat, perquè no calia. La qüestió es que jo, al veure'l aturat, l'he avançat per la seva esquerra, però quan el passava, s'ha posat en marxa, esquivant el camió, de manera que s'ha llançat sobre meu i m'ha obligat a desviar-me cap a la meva esquerra, posant el peu esquerra al terra, per no caure. No m'ha tocat, però ha anat d'un pèl. L'he dit “burro” i que vigili, que amb la música com la portava, segur que no podia anar al 100% concentrat. En fi, ja dic, no m'ha passat res gràcies a Deu.

Després, he agafat el tren, però aquesta vegada he agafat el primer que ha passat i m'he baixat a Gavà, sense esperar el de Viladecans, perquè m'hagués hagut d'esperar uns 20 minuts.

En total he fet 40 quilòmetres en 3 hores i 28 minuts de pedalada.
la sortida en video, penjada a you tube:

http://www.youtube.com/watch?v=fekOx5MBUos

07 Març 2010, preparant l'esmorzar a la platja de Gavà

Avui he participat en una sortida en bici, organitzada per la UME. Hem sortit sobre les 09,00 del mati i érem uns 50/60 ciclistes, grans i petits, escoltats en tot el trajecte fins a la platja, i tornada, per la policia local de Gavà. La passejada ha sigut molt suau, circulant a xino xano. A la platja, ens hem preparat uns entrepans molt bons, de xistorra i cansalada. Estaven tant bons, que me'n he menjat 3 (petits), amb vi, cafès, conyacs, etc.,, es a dir, molt ben organitzada. Després d'esmorzar, com que han volgut estar-se al menys una hora allà, perquè els nens juguessin a la platja, me'n he anat tranquil·lament fins al quasi arribar al Port Ginesta.

Ja tornant, en Josep Maria Comes m'ha dit que vol organitzar una sortida per alguna via verda. L'he parlat de la possibilitat de fer tren fins a Girona, fer la via verda de sant Feliu de Guíxols, agafar un vaixell fins a Blanes i tornada des d'aquest poble fins a BCN en tren. Ja veurem, hem de comprovar que no tinguem problemes amb les bicicletes, al vaixell.

En total he fet uns 36 quilòmetres.

06 Març 2010, el Gerard, al temple budista de Palau Novella

Avui el Gerard i jo hem fet la travessa Sant Climent – Sitges. Al principi, a banda que d'entrada costa molt agafar el ritme, perquè estem poc entrenats, hem tingut la dificultat que la bicicleta del Gerard li fallava. Quan teníem forta pujada, que requereix molt d'esforç, la cadena li falla i sembla com si la punxa d'una corona rellisqués cap a la següent, amb la conseqüent pèrdua de força al pedalar. Però al igual que l'altre vegada que vam sortir, al final la cosa ha deixat de fallar. De totes maneres, dilluns la portaré al taller de'n Tomàs, que es qui me la va reparar (cicles Subirà), ja que la vaig portar precisament per aquest motiu i em va canviar tota la maquinària de corones i canvis, costant-me la broma 160 euros.

Avui hem tingut un bon dia, amb un bon sol que ens ha ajudat a mantenir una bona temperatura al cos. A la benzinera ens hem comprat acuarius i xocolates, per anar reforçant les energies. Per fer-lo riure una estona, quan ens hem creuat amb uns excursionistes, que m'han saludat amb el típic “bon dia”, els he contestat en francès (bon jour). També, en lloc del típic crit,de procedència americana, que diu:YOUHOO..., que la gent ho fa amb un to de veu fort, ple de força, en un altre ocasió, al creuar-me amb uns altres ciclistes, he fet, com si cridés, YOUHO, però amb un to de veu molt fluix, sense energia, com de marica. El Gerard ha dit que l'he fet amb la mateixa manca de energia que te al programa Polònia, el que fa de Montilla, que el presenta com algú molt retret i apagat. Doncs així.

Al Palau Novella, on hi ha el monestir dels Monjos tibetans, hem fet algunes fotografies, però no ens hem quedat a visitar-lo, perquè no volíem aturar-nos massa, per tal de no perdre l'entrenament i que després ens costés més del compte tornar a engegar.

Com sempre, la pitjor part d'aquesta sortida es l'última pujada, que només dura 20 minuts, però que ens deixa xafats, perquè ja portem uns quants quilòmetres a sobre i estem molt cansats. Però val, després d'aquests 20 minuts torna a venir una bona baixada, que ens porta ja directament fins a Sitges i l'estació del tren.

La darrera “broma·” que l'he fet al Gerard, l'he fet a la mateixa estació; per els altaveus, sempre diuen la següent frase: “si us plau, no creue-ho les vies”(no travessar-les). I aleshores li dic al Gerard: fixa't Gerard, es veu que les vies parlen. I no les tenim que fer cas. I clar, ja l'he agafat. Em contesta, què vols dir que les vies parlen? I li contesto si, per els altaveus diuen que “no creue-ho les vies”, que per lo vist, aquestes vies parlen, i no hem de creure en lo que diuen!!.

Bona sortida, amb 40 quilòmetres i 3 hores i 15 minuts.

27 Febrer 2010

Avui m'he aixecat aviat i me'n he anat fins a Sitges en bicicleta. Era un dia de sortida amb la UME, però la van anular (per possibilitat de pluja, cosa que ha succeït), però com que a primera hora es veia el cel bastant net de núvols, he decidit sortir amb la bici. Feia temps que no feia aquesta ruta. Si no recordo malament, l'any passat no vaig fer-la en cap ocasió.

A mig camí, ha començat a ploure. Sort que m'he posat l'impermeable de caminar, que m'ha tapat bastant, encara que clar, amb això suo molt i tota la roba em queda ben xopa.

He anat tirant bastant be. Potser al principi, com sempre, al no estar entrenat, em costa una mica, però després vaig tirant. Potser el pitjor de tot be ja quasi al final, en una rampa de 1,5 qms, que em costa bastant. La pujada dura 20 minuts i molta estona he de posar el plat gran i el pinyó petit, però lo important es que ho he fet sense aturar-me. Això si; res a veure amb els ciclistes que em vaig trobant, perquè tots ells em passen com a bòlits. Es cert que la majoria son joves, però be, també me'n trobo de més grans que jo, i tots em passen. Però això a mi em es ven igual; lo important es estar pels camins, fent exercici, mantenint-me en forma, fent que els meus pensaments es centrin en arribar, en no caure, potser maleint el moment en que he decidit sortir, perquè costa molt, però també gaudint del paisatge i, sobretot, de l'arribada, el goig que em fa quan arribo al lloc on m'havia proposat.

Així que he arribat a Sitges, m'he anat directament cap a l'estació del tren. A l'estiu encara m'agrada donar una volta per Sitges (d'aquí ve la caiguda al passeig marítim de fa dos anys), però avui no, perquè ja dic, a més a més, plovia.

El trajecte fins a Viladecans, en tren, no arriba als 20 minuts. El tren anava vuit i no he tingut problemes per deixar la bici a la plataforma.Després, des de Viladecans, ja cap a casa. Mentre m'acostava a Sitges pensava en tornar per les costes de Garraf, però al final m'ho he pensat millor i he tornat en tren.En total he estat 3 hores i 24 minuts de pedalada. Aquests darrers quilòmetres em costen molt.

Normalment, m'agrada organitzar sortides en que l'arribada a casa es de baixada, però clar, no sempre pot ser així. Avui m'he gastat 4,50 euros.

20 Febrer 2010, vista del Baix Llobregat, des de La Rectoria, Begues

Avui el Gerard i jo hem fet la mateixa ruta de la setmana passada. A mi m'ha tornat a costar molt, sobretot al principi, però també es cert que poc a poc he anat agafant el ritme. En canvi, el Gerard ha pedalat molt be, anava “sobrat”. El que ha sigut un element nou ha sigut la gran quantitat de fang i aigua que hem trobat. Ens hem posat ben plens de fang. Jo mateix, en un moment que travessava un gran toll d'aigua, el peu, en el pedal, s'ha submergit dins l'aigua, per lo que m'he hagut d'aturar i treure-la de dins la bota.

Justament, ahir divendres vaig anar a recollir la bicicleta del Gerard, ja que li hem canviat les corones dels plats, perquè la cadena saltava cada cop més i no permetia avançar. (160euros). Avui al principi semblava que encara no s'havia arreglat l'avaria, però al cap d'una estona el problema ha desaparegut. No se si potser li faltava acoblar-se be, perquè ja dic, després ens ha deixat tranquils.

Hem fet uns 16 quilòmetres.
Aquesta sortida es pot veure en aquests dos videos al you tube:

http://www.youtube.com/watch?v=RYV55FYt04Y

http://www.youtube.com/watch?v=DV8bLk3n6FQ

02 Gener 2010

Quasi tres mesos més tard, he tornat a sortir amb la bicicleta. He anat fins a la benzinera de Viladecans, a inflar les rodes i després he agafat la carretera de Begues. En un principi, tenia pensat en tornar per el camí que puja de St. Climent, (qm 6 de la carretera), però un cop he arribat allà, descansat una mica i havent begut aigua, m'he trobat amb forces per seguir carretera amunt, fins a la Rectoria. M'ha costat pujar, perquè, a banda que no estava gens entrenat, es que feia vent i de vegades venia de cara o de costat. Al arribar a la cruïlla, he girat directament cap a la dreta, per anar a buscar el camí de terra que baixa fins a la roca de'n Benet. Com es habitual, en aquesta baixada, de seguida baixo de la bici, per fer-la caminant, de lo pronunciada que es. Em fa por caure. Una vegada vaig poder frenar al darrer moment, quan ja em veia barranc avall.

Després he fet lo de sempre, anar a buscar el camí de les comes, per arribar a casa de baixada. M'ha semblat que he passat a la família del Rodolf.

En els últims quilòmetres les cames ja no em responien.

M'he gastat 0,50 euros inflant les rodes i he fet uns 26 quilòmetres.

27 Setembre 2009, el Palau Nacional, a Montjuïc

Avui he sortit amb la bicicleta. He anat en tren fins a BCN, a l'estació de Sants, i des d'allà m'he dirigit cap a la Pl. Espanya i he agafat la direcció al castell de Montjuïc. He passat per el Poble Espanyol (vaig anar-hi una vegada amb els pares, de petit), les instal·lacions olímpiques, l'estadi. Quasi dalt de tot, m'he trobat amb unes obres que m'han dificultat l'arribada al Castell (ja no es una instal·lació militar), i he baixat cap el Paral·lel. He anat fins a la zona de les golondrines. Per el carrer hi havia molta gent, perquè en aquests dies Barcelona està de festa major, i els principals carrers del centre històric, estaven a basar. He entrat al parc de la ciutadella, he pujat per les rambles, plaça Catalunya, via Laietana, fins a l'estació de França, on he agafat el tren cap a Viladecans.

En total, 32 quilòmetres.

30 d'Agost 2009

Avui he anat per el mateix camí que si anés a Sitges, però sense arribar-hi. He anat tirant fins arribar a la benzinera de la Rectoria. Allà m'he comprat dues ampolles d'aigua, perquè he sortit de casa sense. No he volgut anar fins a Sitges, perquè he pensat que potser els trens de tornada vagin plens de gent que torna de la platja, i clar, es bastant emprenyador anar tots atapeïts, i a més a més, amb una bicicleta. Ho deixaré per més endavant. Després de la benzinera, he volgut anar fins a la creu del parc del Garraf, però he vist que anava tirant i que no arribava, i a més, començava amb una bona baixada, per lo que després, tornar enrere em seria força complicat, així que sense arribar-hi, he girat cua i he tornat.

A la benzinera m'he comprat un altre ampolla d'aigua i he després he agafat el mateix camí que ahir per tornar a casa. Direcció a Torrelletes i desviació per el camí que porta fins a la roca de'n Benet. La tornada es una mica costeruda, però el tram final es bo, perquè es de bona baixada. Això si, quan estic davant d'una baixada força inclinada, m'estimo més baixar de la bicicleta i fer-la caminant. Potser m'estic fent gran.

El que també m'estic pensant es en canviar els pedals. Ja se que amb els pedals automàtics distribueixes millor l'esforç del pedalatge, però te un problema, i es que el peu va enganxat al pedal, per lo que davant d'una aturada sobtada, no em dona temps de treure'l, i caic. Ja m'ha passat algunes vegades, i clar, això fa que no els enganxi, lo que empitjora la pedalada, perquè l'esforç es molt superior. En fi, ja veurem.

En total he fet uns 26 quilòmetres i m'he gastat 3,60 euros a la benzinera.

28 d'Agost 2009

ja a St. Climent, aquesta tarda he agafat la bici per anar a inflar les rodes a la benzinera. Després, per carretera, he pujat fins a la Rectoria, a Begues. Aquesta pujada m'ha costat molt. El primer moment difícil ha sigut a Gavà, on he agafat una pujada molt empinada, per arribar a la carretera. Aquest tros l'he fet “escalant”, amb un gran esforç. Mentre seguia pujant, ens hem creuat amb l'Elvira, ja que ha anat a Begues a deixar al Gerard, a trobar-se amb una amiga.

El camí fins a la benzinera, molt difícil. He hagut d'aturar-me tres vegades, perquè no podia. Fins i tot he pensat en agafar una desviació a la dreta, (per on vinc des de St. Climent), però quan he arribat, he decidit continuar, sense aturar-me ni a descansar, i he anat tirant fins arribar a la benzinera. Allà m'he comprat aigua i acuarius. Després he baixat per el camí de can Benet. La baixada es tant pronunciada, que sempre la baixo caminant tranquil·lament. Em fa por de caure. Després he continuat i finalment he arribat a casa en baixada, que es el que més m'agrada.

En total he fet 24,40 quilòmetres. M'he gastat 3,90 euros (0,50 inflar les rodes i 2,40 de begudes a la benzinera).

17 d'Agost 2009

LES CASES

VIA VERDA DE LA TERRA ALTA

Avui hem fet la via verda de la Terra Alta. Aquesta vegada, hem assistit nosaltres tres i el Yuri, sense que s'hagin apuntat la família de la Glòria, com l'any passat.

També com l'any 2008, l carretera estava tallada per obres, el que ens ha obligat a donar la mateixa volta de l'altre vegada.

Abans de posar-nos en marxa, ens hem menjat uns bons entrepans a un bar de la plaça d'Horta. L'Elvira, el Yuri i el Gerard s'han menjat uns entrepans de truita a la francesa, i jo un de tonyina amb olives. Aquí m'ha sortit un nou acudit: pregunta el cambrer: i vostè què vol menjar, i el client li diu, un entrepà de tonyina (es pronuncia gairebé TUNIÑA, a lo que el cambrer s'ofèn d'allò més, renegant i nomenant al client com a caníbal, per voler menjar-se a la filla (tonyina=tuniña). En fi, només ha sigut un acudit.

Ens hem posat en marxa al mateix lloc de sempre, al costat mateix de l'estació d'Arnes – Lledó. Només començar, hem tingut el primer problema, i es que al Gerard se li ha trencat la cadena. D'entrada pensàvem que el noi es perdria la sortida, perquè jo no se fer aquesta reparació, però l'Elvira s'ha recordat que a Horta de Sant Joan hem passat per un taller de bicis, i ella i el Gerard l'han portat allà. Per sort l'han reparat de seguida, per lo que s'ha pogut incorporar a nosaltres a l'estació d'Horta.

Però els problemes no han acabat aquí. Aleshores m'ha tocat a mi. Tenia les rodes baixes, i ja que l'Elvira anava a aquella botiga, he aprofitat per demanar-li que compri una manxa que funcioni per el tipus de roda de la meva bici, ja que no porta càmeres i la nostra manxa no funciona. Li han dit que no n'hi ha, que s'inflen amb gas. Jo portava unes bombones i he pogut inflar la roda del davant, però al intentar-ho a la del darrera, el que he aconseguit ha sigut desinflar-la, per lo que també em quedava aturat. Sort que estàvem al costat mateix d'Horta, i l'Elvira i jo hem anat a la mateixa botiga, i allà ens l'han inflat. Seguidament, hem pogut començar la ruta.

Entre unes coses i altres, hem començat molt tard, i això que ens hem aixecat a les 07,00 del mati. Però entre que la carretera seguia tallada (igual que l'any passat), l'esmorzar i les reparacions, eren les 12,30 quan sortíem d'Horta.

Avui ha sigut un dia de molta calor. Fins i tot he pensat en que podria produir-se algun incendi, com fa unes setmanes precisament per aquesta zona, on van morir 4 o 5 bombers. Pensava que si es declarava un incendi, potser lo millor seria amagar-se dins d'un túnel dels molts que travessem. No se si seria la millor opció. Ves a saber, igual s'omple de fum. En fi, millor no pensar-hi.

L'únic emprenyador d'aquesta ruta es que als túnels no hi ha llum, i les lots que portem son poc eficients. Van molt be per caminar per la nit, però no per els túnels, perquè de cop i volta passes de tota la llum del dia, amb un sol radiant, a la foscor més absoluta, per lo que em desoriento de seguida. Normalment el que faig es baixar de la bici i seguir caminant. Així sí que valen aquestes lots.

No obstant, els túnels, a banda d'una certa aventura que representen, van be, perquè son frescos i divertits.

Ja que hem començat tant tard, amb l'Elvira hem quedat que ens trobaríem a l'estació del Pinell del Brai, es a dir, al final de la via verda de La Terra Alta.. Allà ens hem trobat sobre les 13,30 i ja hem anat a dinar a Cal Miquel, de Benifallet. Com sempre, hem dinat força be, a un bon preu (menú de 14 euros).

Sobre les 16,45 hem arribat a Les Cases.

En total hem fet 25 quilòmetres.